El Suprem amnistia Junqueras, Turull, Romeva i Bassa, que podrien optar a càrrecs públics
Redacció
La sala segona del Tribunal Suprem (TS) ha concedit l'amnistia als líders del procés que va jutjar fa nou anys i, per tant, podran optar a càrrecs públics. Entre els magistrats que l'han signat hi ha Manuel Marchena, que en aquell moment presidia el tribunal.
En una interlocutòria dictada per la sala que els va jutjar i condemnar, els magistrats sostenen que els eximeixen de les seves responsabilitats penals, en aplicació de la llei d'amnistia i seguint la sentència del Tribunal Constitucional que els obliga a fer-ho. A més, "la sala declara eliminats els antecedents penals anotats a partir de la sentència que els va condemnar", diu el document.
L'escrit respon a la petició d'empara de la exconsellera de Treball Dolors Bassa però afecta també el president d'ERC, Oriol Junqueras; el secretari general de Junts, Jordi Turull, i l'exconsellers Raül Romeva, jutjats el 2019.
Tot i això, els jutges del Suprem són molt crítics amb aquesta sentència del TC, escrita pel president, el progressista Cándido Conde-Pumpido. Afirmen que va fer consideracions que no l'hi pertocaven i critiquen la "innecessària grandiloqüència" de la seva interlocutòria. També l'acusen d'ingerències sobre el Suprem i d'envair el seu àmbit jurisdiccional.
A més, neguen que aquests retrets siguin conseqüència d'un conflicte institucional amb el Constitucional, sinó que es limiten a dir-li a aquest òrgan que "ha trencat amb la seva pròpia jurisprudència històrica".
Les crítiques al Constitucional per part del Tribunal Suprem no són noves. Aquest dilluns, el magistrat Pablo Llarena, en el text de confirmació de l'aixecament de l'ordre de detenció de Carles Puigdemont, ja es va mostrar molest amb aquest tribunal a qui l'hi retreia la seva manca de "mesura".
L'amnistia s'aplica atenent la sentència del Constitucional que considera que no hi va haver malversació. Aquest delicte, pel qual es va sentenciar quatre dels polítics que van liderar el referèndum de l'1 d'Octubre i que el Suprem ha mantingut fins ara, els inhabilitava per exercir càrrecs públics.
De fet, tots quatre demanaven que se'ls apliqués l'amnistia de manera "imminent" per poder optar a exercir càrrecs públics. Per això van presentar recursos d'empara al Tribunal Constitucional, que els va donar la raó amb l'emissió de la sentència.
Després d'aquesta sentència i tenint en compte la petició de celeritat, el Tribunal Suprem va dir que prendria una decisió abans que s'acabés el període per presentar les candidatures dilluns que ve.
Ara, després d'aquesta resolució del Tribunal Suprem, només els tres exiliats resten pendents que se'ls apliqui l'amnistia definitiva.
Llarena no tanca la causa
Aquest dilluns, el magistrat Pablo Llarena va retirar l'ordre de detenció contra els exiliats Carles Puigdemont, Lluís Puig i Toni Comín.
Tot i que la retirada d'aquesta ordre els permet tornar perquè els cossos policials de l'Estat ja no els detindrien, encara no se'ls aplica l'amnistia.
Això passa perquè Llarena de moment manté oberta la causa contra ells i podria resoldre en els propers dies. En última instància serà el Suprem qui els haurà d'atorgar l'amnistia definitivament.
Llarena defensa que la manera com el Suprem va interpretar el delicte de malversació no se situa fora de la Constitució, i també retreu les formes al tribunal que presideix Cándido Conde-Pumpido.
Els exiliats ja preparen la tornada
De moment, i gràcies a la retirada de l'ordre de detenció, els tres líders del procés exiliats ja preparen la tornada a Catalunya després de nou anys fora del país.
Toni Comín anirà dijous per anar a recollir l'acte d'eurodiputat a Madrid. Diumenge celebrarà el retorn amb un acte simbòlic de tornada de l'exili i creurà a peu la frontera entre Cervera de la Marenda i Portbou.
En el cas de Lluís Puig, no es descarta que torni aviat i decideixi assistir a un ple del Parlament com a diputat electe en les passades eleccions.
Finalment, Carles Puigdemont encara no ha fet pública la data en què preveu tornar a Catalunya. El que sí que ha avançat és que no tornarà fins que hagin passat les eleccions generals del 29N.