El Suprem dels EUA sacseja el sistema electoral amenaçant la protecció a minories racials
Redacció
El Tribunal Suprem dels Estats Units ha sotragat el sistema electoral del país: una sentència feta pública aquest dimecres obre la porta a derogar les proteccions a les minories racials establertes per la llei de dret al vot.
En concret, la sentència tomba el mapa electoral de l'estat de Louisiana, amb l'argument que es basa excessivament en criteris racials i vulnera el principi d'igualtat.
A la pràctica, la sentència limita l'aplicació de la secció 2 de la llei de dret al vot, que històricament ha contribuït a acabar amb les lleis de segregació racial i ha promogut la representació electoral i el vot de les minories, sobretot de les persones negres.
Obre la porta, per tant, al fet que passi el mateix en altres estats.
Sobre el paper, els grans beneficiats d'aquest canvi són el Partit Republicà i l'actual president dels Estats Units, Donald Trump, que es juguen el manteniment de la majoria al Capitoli en les eleccions legislatives de mig mandat que s'han de fer al novembre.
Precisament amb l'ull posat en aquestes eleccions, Trump ja va iniciar l'any passat una campanya per avançar el redisseny dels mapes electorals de diversos estats.
Unes modificacions que no tocava fer fins al 2030, perquè els districtes electorals es modifiquen cada deu anys, a partir dels canvis registrats en el cens, però que ara queden avalades per la sentència del Suprem i que, segons algunes veus, podrien ampliar en una vintena d'escons la majoria republicana a la Cambra de Representants.
Com? Afavorint les majories blanques, que, en molts estats, sobretot al sud, conformen les grans majories conservadores.
"Un text mort"
La sentència del Suprem sobre Louisiana té l'origen en les modificacions efectuades el 2020 pel part del Partit Republicà, que van situar la majoria de votants negres en un sol districte.
Aquesta decisió va ser recorreguda als tribunals, i la conseqüència va ser un nou mapa, amb dos districtes de majoria afroamericana, contra el qual un grup de votants blancs va presentar una demanda que va arribar fins al Suprem.
Consideraven que el redisseny violava el principi d'igualtat, i ara l'alt tribunal els ha donat la raó: "Com que la llei de dret al vot no requeria que Louisiana creés un districte addicional de majoria minoritària, cap interès urgent justificava l'ús de la raça per part de l'estat [en crear el mapa]", es pot llegir a la sentència.
La decisió, tanmateix, no ha estat unànime: hi han votat a favor els sis jutges conservadors, mentre que els tres jutges progressistes hi han votat en contra.
En nom dels tres progressistes, la jutge Elena Kagan ha alertat que, sota l'aparença de fer una actualització "tècnica" de la llei de dret al vot, la sentència la converteix en "un text mort" i que aquesta decisió tindrà conseqüències "greus", perquè "segons la nova visió del tribunal sobre la secció 2, un estat pot, sense conseqüències legals, diluir sistemàticament el poder de vot dels ciutadans de minories".
El cas de Lousisiana
Louisiana és un dels estats de la unió amb més població negra, el 33%. El seu mapa de districtes està en vigor des de fa dos anys. I com passa a altres estats, qui queda primer a cada districte guanya l'escó.
Aquest és el mapa: als districtes 2 i 6 la majoria de la població es negra... I la victòria va ser pels demòcrates. A la resta, majoria blanca... i la victòria, per als republicans.
El districte 6, allargat i estrafet, respon a una sentència i a la llei electoral que permet dibuixar districtes per afavorir la representació de minories com les racials: els negres, en aquest cas.
Ara, el Suprem declara il·legal el districte 6, i Louisiana haurà de redibuixar el mapa. No se sap com quedarà. Podria tornar al mapa anterior.
També hi havia sis districtes, igualment estrafets, però només un amb majoria negra. Resultat probable: que els republicans guanyin un diputat més en les pròximes eleccions.
De moment, el que sí que se sap és que el governador de Louisiana, Jeff Landry, ha anunciat la seva intenció de suspendre les eleccions primàries previstes per al 16 de maig per donar temps al Parlament estatal a aprovar un nou mapa electoral, segons ha informat el diari The Washington Post.
Un efecte "devastador"
Grups llatins i afroamericans ja han reaccionat a la sentència del Suprem, que han qüestionat fortament.
Consideren que "reverteix dècades d'avenços conquerits amb dificultats, dedicats a garantir que cada ciutadà, independentment de la seva raça, tingui una veu equitativa a la nostra democràcia i una representació justa", en paraules d'Héctor Sánchez Barba, president de Mi Familia Vota.
Aquest grup considera que tindrà un efecte "devastador" sobre els llatins, mentre que All Voting is Local assegura que desposseeix els votants negres "d'una representació justa i equitativa, i dificulta que les persones d'altres comunitats històricament excloses facin sentir la seva veu".
Trump, per la seva banda, ha dit que la sentència és "brillant" i "una gran victòria per a la protecció de la igualtat, perquè retorna la llei de dret al vot a la seva intenció original, que era protegir contra la discriminació racial".
Una opinió ben diferent de l'expressada en un missatge a X per l'expresident Barack Obama, del Partit Demòcrata, que considera que la sentència permetrà "diluir i debilitar sistemàticament la capacitat de votar de les minories racials".
"La bona notícia és que aquests contratemps es poden superar", afegeix Obama, "si els ciutadans d'arreu del país que valoren els nostres ideals democràtics continuen mobilitzant-se i anant a votar en xifres rècord".