El Suprem manté la suspensió del vot el 29N per a milers de nacionalitzats per la llei de nets

El Tribunal Suprem (TS) ha decidit mantenir la suspensió cautelar del vot per als nacionalitzats per l'anomenada llei de nets. Per tant, desenes de milers de descendents d'exiliats de la Guerra Civil finalment no podran votar a les eleccions generals del pròxim 29 de novembre.

Segons fonts del TS, la secció quarta de la sala contenciosa administrativa ha desestimat les al·legacions de l'Advocacia de l'Estat contra la mesura cautelar amb el vot particular d'una magistrada dels sis que la componen. La sala considera que "l'interès general de preservar la puresa del procés electoral ha de prevaler sobre el dret de sufragi" dels nacionalitzats.

El govern espanyol ha lamentat la decisió del Tribunal Suprem (TS) i el PSOE ha acusat el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, i el de Vox, Santiago Abascal, de tornar a "ensopegar amb la pedra del franquisme": 

Els nets dels exiliats del franquisme no podran votar i els nets del règim franquista sí?

"En una democràcia, el dret al vot no es prohibeix, es garanteix", han afirmat fonts del PSOE, que han afegit: "Fa anys que –PP i Vox– demanen eleccions i ara el que volen és que la gent no voti". El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, s'ha expressat en el mateix sentit en una conversa informal amb periodistes durant la recepció oficial del 12 d'Octubre: "Sembla que el dret al vot no és tan rellevant per a alguns".

Tot i això, Marlaska apunta que cal esperar que l'Advocacia de l'Estat estudiï si les mesures cautelars de suspensió del Suprem són una resolució definitiva. Tant la Fiscalia com l'Advocacia de l'Estat havien demanat que s'aixequessin les mesures cautelars davant de la "impossibilitat material" de revisar els gairebé 170.000 expedients als quals afectava la mesura adoptada pel Suprem.

Per la seva banda, el líder del PP Alberto Núñez Feijóo ha celebrat la resolució del Suprem, que considera que "ha tornat a posar límit a la irresponsabilitat del Govern". I ha afegit: 

El primer en democràcia és complir les regles; en unes eleccions no pot haver-hi dubtes sobre el cens

També ho ha celebrat Vox, que ho considera una "gegant victòria judicial" davant del Govern de Pedro Sánchez. El líder del partit, Santiago Abascal, ha afirmat que les eleccions del 29N es podran celebrar així "sense frau ni alteracions del cens". 

Suspensió d'inscripció al cens

Fa un mes, els magistrats van estimar parcialment una petició de Vox i el partit Iustitia Europa i van suspendre provisionalment la inscripció al cens dels milers de descendents d'exiliats de la Guerra Civil que han obtingut el passaport espanyol gràcies a l'última llei de memòria democràtica.

El Suprem va argumentar que frenava la llei de nets al·legant que la inclusió al cens electoral d'aquestes persones podia suposar un "perill fonamentat, real i seriós" que podia condicionar i tergiversar "el resultat desitjat pels espanyols" en unes futures eleccions.

De seguida que es va conèixer la convocatòria electoral, Vox i Iustitia Europa van presentar dos nous escrits reclamant a l'alt tribunal prendre mesures per "garantir" que els nacionalitzats per la Llei de nets no puguin votar i alertant que el cens electoral vigent els reconeix com a votants de ple dret. 

Ara per ara no és clara la xifra exacta de quantes persones tenen suspès el dret a vot. L'Advocacia de l'Estat xifrava l'afectació a almenys 170.000, però la mesura podria afectar els 330.000 nacionalitzats en virtut de la llei de nets.

El cens per a les eleccions generals del 29 de novembre és de l'1 d'agost, anterior a l'anunci dels comicis, i les mesures cautelars estan dictades des del 10 de setembre.

A qui beneficia el vot exterior

La suspensió cautelar afecta principalment el Cens de residents Absents a l'estranger (CERA). És a dir, una part del vot exterior. 

Segons dades de l'Oficina del Cens Electoral, el CERA va tancar a l'agost amb 2.747.688 votants inscrits, prop de 420.000 persones més de les que van tenir dret a vot des de l'estranger a les anteriors generals, el juliol de 2023. 

Ara bé, cal tenir en compte que la participació des de l'exterior sol ser baixa, al voltant del 10% i que, a més, solen repartir el vot pràcticament meitat i meitat per als dos grans partits estatals. En les últimes eleccions generals, els populars es van endur 66.422 vots, per davant dels socialistes, que en van obtenir 50.597. 

A més, aquestes xifres van acabar traient un diputat al PSOE i donant-lo al PP. De fet, el total del vot exterior només ha decidit escons en set ocasions, i el PP és qui més hi ha sortit guanyant. 

Paradoxalment, el PP ha protagonitzat l'ofensiva contra la llei de nets, tement que aquesta tendència es pugui capgirar amb aquests nous votants. 

De fet, la presidenta de la comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, insinuava fa uns dies una tupinada preguntant-se si el govern espanyol vol "nacionalitzar socialistes" i demanava observadors que garanteixin la "transparència" en les nacionalitzacions. 

L'executiu creu que la decisió alimenta la versió de la dreta i l'extrema dreta que el govern espanyol facilita nacionalitzacions per alterar el cens electoral en benefici propi. 

La llei de nets va néixer com una disposició de la Llei de Memòria Democràtica, aprovada el 2022.