Llarena tanca la causa contra Puigdemont, Comín i Puig, que queden a un pas de l'amnistia definitiva
Redacció
Pablo Llarena ha fet, ara sí, el pas que faltava perquè el Suprem amnistiï l'expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Lluís Puig i Toni Comín. Resolts els recursos pendents, el jutge ha tancat la causa contra el president Puigdemont i l'ha enviat a la sala segona del Suprem.
L'últim pas que queda és que el Suprem arxivi definitivament el cas i els apliqui l'amnistia després de 9 anys d'exili a Bèlgica.
Després d'haver deixat sense efecte l'ordre de detenció que pesava sobre ells si trepitjaven territori espanyol, el jutge del Tribunal Suprem ha decidit tancar la causa i l'envia a la sala segona del Suprem per aplicar-los plenament l'amnistia que el Congrés va aprovar fa gairebé dos anys i mig.
Ho fa a contracor, com ja va voler deixar clar el dia que va confirmar la retirada de les ordres de detenció contra els tres exiliats, dient que acceptava aplicar la decisió del Constitucional encara que no compartia els motius en què es basava.
Aleshores, Llarena es va resistir a tancar la causa al·legant que encara quedaven recursos per resoldre i que era la Sala del Tribunal Suprem qui s'havia de pronunciar sobre la conclusió del cas.
"Els indicis subsisteixen"
En l'escrit d'aquest dimarts, el jutge deixa clar que considera que "subsisteixen els indicis de participació" de Puigdemont, Comín i Puig en "l'organització i finançament amb fons públics del referèndum de l'1 d'octubre del 2017", però admet que la llei d'amnistia i la interpretació que n'ha fet el Constitucional "impedeixen mantenir-ne el processament".
El magistrat explica que "la impossibilitat de continuar la persecució penal" no deriva "ni d'una despenalització de la malversació, ni de la desaparició dels indicis que van sustentar el processament contra els encausats", "sinó de la decisió legislativa d'amnistiar les concretes conductes investigades i de l'abast atribuït a aquesta decisió per la majoria del Tribunal Constitucional".
Per tant, "procedeix deixar sense efecte el processament, declarar conclòs el sumari respecte d'aquests encausats i remetre'l a la Sala perquè resolgui sobre la finalització de la fase d'instrucció i l'eventual sobreseïment lliure de les actuacions per aplicació de la llei d'amnistia".
Punt i final del periple de Llarena amb Puigdemont
La decisió de Llarena posa punt i final al seu periple per intentar asseure al banc dels acusats Carles Puigdemont i els exconsellers del seu govern.
Quan va assumir el cas, Llarena va decidir retirar la primera euroordre que hi havia contra Puigdemont i la part del govern de l'exili. Ho va fer per evitar que la justícia belga limités els delictes pels quals es podria entregar Puigdemont.
Després va declarar en rebel·lia processal Puigdemont, el 23 de març del 2018, i va decretar la segona ordre de detenció nacional i internacional. La va retirar després que Alemanya limités les condicions d'extradició de Puigdemont.
La tercera euroordre va ser amb la sentència del procés, el 2019, quan el jutge va dictar una nova interlocutòria amb l'ordre europea i internacional de detenció pels delictes de sedició i malversació. El 2023 Llarena va actualitzar les ordres nacionals de detenció després que quedés derogat el delicte de sedició del Codi Civil espanyol.
En tot aquest temps, el recorregut judicial ha passat per tres països: Bèlgica, Alemanya i Itàlia.
A Bèlgica és on es van establir els exiliats i on van presentar batallà judicial.
A Alemanya, Puigdemont va ser detingut el 25 de març del 2018, però la justícia alemanya va descartar l'extradició per rebel·lió. Llarena va optar per no demanar una possible l'entrega per malversació. Finalment, no va ser extradit.
Puigdemont també va ser retingut en territori italià, a l'Alguer, el 2019. Va quedar en llibertat l'endemà i el procediment sobre l'execució de l'ordre es va arxivar el 2023.
Comín i Puig ja han tornat de l'exili
En les últimes setmanes ja han aprofitat l'aixecament de les ordres de detenció tant Lluís Puig, que ha tornat a Terrassa per exercir presencialment de diputat, com Toni Comín, que va anar a Madrid per recollir l'acta d'eurodiputat i va travessar la frontera per Portbou.
Qui encara no s'ha pronunciat sobre el seu retorn és Carles Puigdemont, encara que es dona per fet que serà després de les eleccions espanyoles.
Amb el pas del Suprem, doncs, queden a un pas de l'amnistia defintiva Puigdemont, Comín i Puig. Amb ells, tots els membres del govern independentista de l'octubre del 2017 estaran amnistiats, tant els que van ser jutjats i condemnats com els que van marxar a l'exili i mai s'han arribat a asseure al banc dels acusats a Espanya.