El temps de la A a la Z: el Niño i la Niña

El Niño és un fenomen que canvia el comportament del sistema oceànic i atmosfèric a gran escala i altera els corrents oceànics de les aigües del Pacífic i les condicions dels vents alisis en la zona equatorial.

Per ser més exactes, el Niño és la fase càlida d'un cicle natural conegut també per les sigles en anglès ENOS (El Niño-Oscil·lació del Sud), i que té una fase freda, anomenada la Niña.

El sistema en condicions neutrals

En condicions normals, els vents alisis bufen de Centreamèrica a Austràlia i Papua Nova Guinea. En el seu camí, els vents es carreguen d'humitat.

Això fa que descarreguin abundants pluges sobre les aigües molt càlides de Papua Nova Guinea i Indonèsia, que són de les zones del planeta on més plou, amb registres superiors als 2.000 mm a l'any. 

Aquesta situació de vent d'est a oest permet que el nivell del mar sigui mig metre més alt a Oceania que a Amèrica i la diferència de temperatura del mar entre les dues zones sigui d'uns 8 ºC.

Per la seva banda, a Amèrica, els corrents marins profunds del Pacífic, d'aigües fredes, plenes de nutrients, emergeixen a les zones equatorials. 

Això produeix una gran riquesa pesquera a la zona del Perú i l'Equador. 

També és una zona on conflueixen vents poc humits procedents de l'interior de les dues Amèriques: la del nord i la del sud.

El patró de la Niña

Quan es trenca la neutralitat i el cicle entra en fase freda (la Niña), s'accentua l'emergència de corrents freds en el Pacífic americà, i s'intensifiquen els vents alisis i la precipitació a la banda del Pacífic asiàtic.  

La fase d'escalfament: el Niño

En canvi, quan comença una fase d'escalfament (el Niño), els vents alisis s'afebleixen. 

Les grans tempestes ja no arriben a Papua Nova Guinea i descarreguen al bell mig del Pacífic equatorial. 

A la vegada, les temperatures de l'aigua d'Oceania es refreden i s'escalfen les d'Amèrica. Aquesta situació té conseqüències a bona part del planeta. 

Al sud-est asiàtic, el refredament de l'oceà permet una menor formació de núvols i, en conseqüència, les pluges són escasses, amb períodes molt secs.

A l'Amèrica de Sud, a països com el Perú i l'Equador, l'escalfament de l'aigua permet la formació contínua de nuvolades amb grans precipitacions. Són períodes molt humits. 

Però quan la temperatura de l'aigua del mar a la costa americana s'escalfa, cau el nombre de captures de pesca, amb un efecte molt dur sobre les economies locals.

Impacte del Niño sobre el planeta

La principal zona amb grans efectes negatius és tota la franja tropical del Pacífic, des del nord d'Amèrica del Sud fins a Austràlia i el sud-oest asiàtic.

• Període de manca de pluges i aparició de sequeres a l'est d'Austràlia, Índia, Indonèsia, Veneçuela, nord-oest del Brasil, sud d'Amèrica Central, Moçambic i Madagascar.
• Excés de pluges al Perú, l'Equador, l'Uruguai, nord de l'Argentina, sud dels Estats Units, sud d'Etiòpia, el Sudan del Sud i les illes situades al Pacífic entre continents, com la Polinèsia Francesa.

Efectes sobre Europa i Catalunya

A Europa, els efectes del cicle ENOS són minsos, perquè no estem subjectes al règim de vents tropicals. La influència del temps a Europa depèn directament dels fluxos i ones polars. 

Tot i així, al vessant atlàntic d'Europa, si el Niño persisteix fins a l'hivern, pot contribuir a ser una estació mica més freda. 

A Catalunya, els estudis fets no mostren una clara correlació. Però un dels estudis fets conclou que el Niño disminueix el cabal i la qualitat de l'aigua del pantà de Sau.

Un fenomen vell i freqüent

El fenomen del Niño apareix amb una periodicitat entre 2 i 7 anys i té una durada de 6 a 18 mesos. S'estima que cada 50 anys apareix un Niño molt intens. 

Des de 1578 fins a l'actualitat hi ha hagut 9 grans episodis amb Niño, i en les últimes dècades destaquen el 1982-1983 i el 1997-1998.  

Entre 1997-1998, les intenses pluges van provocar greus inundacions a la conca del riu Iangtsé, a la Xina, amb la mort de més de 1.500 persones.

Es va considerar un dels esdeveniments climàtics més importants del segle XX. 

Però aquest fenomen no és pas un fenomen recent degut al canvi climàtic associat a l'escalfament global.

Ja en època prehispànica, el Niño feia de les seves i s'estima que va marcar el futur de les civilitzacions, tant en els moments d'expansió com en els moments d'extinció.

Les llargues sequeres o els períodes de grans inundacions van posar fi a algunes ciutats i pobles d'abans i després de la colonització.

A partir de la colonització d'Amèrica, s'han pogut estudiar els efectes del Niño a partir dels documents històrics de navegació, producció agrària o per la construcció i evolució de les poblacions i poblats.

Origen del nom

El nom del Niño té el seu sentit: es refereix al nen Jesús. El van posar els pescadors peruans al període de temps en el qual desapareixien els bancs de peixos del mar i, cada any, era pels volts de Nadal. 

Com hem vist, la causa era una la petita invasió d'aigua més càlida que arribava a les costes del Perú i l'Equador sense gaires nutrients i, en conseqüència, amb pocs peixos. 

Aquest nom s'ha estès a la denominació del fenomen climàtic, ara ja demostrat científicament i amb dades.