El Tibidabo, un clàssic de Barcelona amb molta personalitat

Entre el 26 de novembre i el 5 de gener estarà oberta a la Plaça dels Somnis del parc d'atraccions del Tibidabo, una pista de gel amb motiu de les festes nadalenques. Bé, no és exactament de gel, sinó d'un material sintètic que no requereix consum energètic, ja que no necessita ni aigua ni electricitat per a la seva conservació. 

L'Ajuntament aposta així per una proposta d'oci que sempre té molta acceptació i que durant l'alcaldia de Xavier Trias va tenir presència a la plaça Catalunya. El gel, però, era natural, i a criteri del posterior consistori d'Ada Colau, poc sostenible, i per això va ser substituïda per altres propostes d'oci nadalenc també molt ben acceptades pels barcelonins.

El Tibidabo incorpora així, ni que sigui durant uns dies, una nova atracció a la seva nòmina d'entreteniments clàssics d'aquest espai imprescindible de la ciutat.

Barcelona, una ciutat de parcs d'atraccions urbans

Les primeres atraccions del Parc d'Atraccions del Tibidabo es van inaugurar l'any 1905 i durant uns quants anys van conviure amb uns quants parcs d'atraccions distribuïts per la ciutat, com el Saturno Park a la Ciutadella, les atraccions del Turó Park, el Caspolino de la plaça Gal·la Placídia i el Maricel Park de Montjuïc, que després seria substiuït pel molt recordat parc d'atraccions de Montjuïc.

Avui el del Tibidabo és l'únic de la ciutat, al capdamunt del mont batejat el segle XVI pels monjos del monestir de Sant Jeroni. Les paraules "tibi" i "dabo" volen dir "et donaré".

Amb aquest esperit de generositat i altruisme es conserva avui dempeus en aquesta muntanya coronada pel temple del Sagrat Cor, que dona la benvinguda cada dia als visitants del parc d'atraccions, que conserva --per cert-- el seu emblemàtic avió des de fa noranta anys. Un clàssic del parc dins d'un clàssic de Barcelona.

La personalitat de la muntanya està ben repartida. El parc d'atraccions s'endú bona part del mèrit, i tant, però també la fastuosa torre de comunicacions de Collserola, obra de Norman Foster. I també l'Observatori Fabra, l'Hotel Florida, el pavelló de Ràdio Barcelona, la Torre Pastor i la Torre de les Aigües de Dos Rius. Ah, i el veí barri de Vallvidrera, esclar, a rebentar de personalitat.