El tractament més habitual per a infarts perjudica les dones i no beneficia gran part de pacients
El tractament que s'acostuma a donar després d'un infart de miocardi no aporta cap mena de benefici quan es tracta d'un infart no complicat, és a dir, quan no disminueix la contracció del cor. A més a més, entre les dones, aquests fàrmacs podrien elevar el risc de mort o reinfart.
Així ho conclou un assaig clínic internacional fet sense la participació de cap empresa farmacèutica i que es va iniciar fa cinc anys per determinar si els blocadors beta prescrits de per vida eren necessaris en els infarts sense complicacions.
Les conclusions de l'estudi obren la porta a un canvi de paradigma en els tractaments d'aquests pacients, i posen en entredit uns fàrmacs que fa quaranta anys que es prescriuen i que sí que són eficaços en els infarts que presenten complicacions i altres patologies cardíaques.
Amb el nom de "Reboot", es tracta d'un estudi fet amb un centenar d'hospitals i més de 8.500 pacients, coordinat pel Centre Nacional d'Investigacions Cardiovasculars (CNIC), en col·laboració amb l'Institut Mario Negri de Milà, a Itàlia.
Els autors de l'estudi van dividir en dos grups aleatoris els pacients, un dels quals va rebre els blocadors beta i l'altre, no. Després de quatre anys, els investigadors no van trobar beneficis significatius en les taxes de mortalitat, reinfart o ingrés per insuficiència cardíaca.
Tot i que fins ara es considerava que són medicaments generalment segurs, també podrien provocar efectes secundaris com fatiga o disfunció sexual.
Molt més perillós per a les dones
L'assaig ha detectat diferències remarcables sobre els efectes que té l'actual tractament entre dones i homes.
Mentre que els homes no van experimentar cap benefici ni risc al ser tractats amb blocadors beta, les dones que van prendre el fàrmac van patir un augment significatiu del risc de mort, infart o hospitalització per insuficiència cardíaca, en comparació amb les dones que no van fer el tractament.
Per Xavier Rosselló, científic del CNIC, cardiòleg de l'Hospital Universitari Son Espases de Mallorca i un dels responsables de l'assaig, les conclusions de l'estudi posen de manifest que cal valorar molt bé quin és el tractament més adequat en el cas de les dones:
"En molts casos, receptar blocadors beta a dones després d'un infart sense complicacions pot ser més prejudicial que beneficiós. Els metges han de valorar amb cura els riscos i beneficis i considerar els ajustos de dosis o teràpies alternatives al tractar pacients dones."
Per la seva banda, Valentí Fuster, director general del CNIC i president del Mount Sinai Fuster Heart Hospital, també coincideix en la importància d'aquest estudi en relació amb l'actualització dels tractaments per a les dones que han tingut un infart:
"Aquest estudi hauria d'impulsar un enfocament específic per sexe per a les malalties cardiovasculars."
Fuster també considera que la dona "no ha estat ben representada" en els estudis clínics del cor ni de moltes altres malalties, un greuge que s'està corregint. El cardiòleg també posa èmfasi en el fet que, tot i saber que hi ha diferències entre homes i dones, de moment no se sap el perquè.
70.000 infarts a l'any a l'estat espanyol
Cada any, més de dos milions de persones tenen un infart a Europa, uns 70.000 a l'estat espanyol. Actualment, a més del 80% dels pacients se'ls prescriu un tractament amb blocadors beta.
El cardiòleg Valentí Fuster considera que aquest estudi marcarà un abans i un després:
"Crec que milions de persones que en aquest moment estaven prenent blocadors beta per a infarts no complicats, deixaran de prendre'n i les guies canviaran."
Els resultats s'han publicat a les revistes The New England Journal of Medicine i The Lancet, i es presenten aquest dissabte al Congrés de la Societat Europea de Cardiologia que es fa a Madrid.