El Vaticà obre els arxius secrets per investigar la història real dels Borja

El duc de Lugo i president de la Fundació AXA-Winterthur, Jaime de Marichalar, i el secretari general de la institució vaticana, Luca Carboni, han obert el cofre que a partir d'ara ja és a València a disposició d'investigadors com a part del Diplomatori Borja, l'ambiciós projecte que durant vint anys reunirà tota la informació relacionada amb aquesta família de Xàtiva.

En el mateix acte, el director de l'Institut Ramon Llull, Josep Bargalló, ha signat un conveni marc de col·laboració amb l'IIEB, la Fundació Axa-Winterthur, l'Arxiu Secret Vaticà i l'Ajuntament de Gandia per promoure internacionalment l'estudi i la difusió de la documentació relativa als Borja. Aquesta família -que després va italianitzar el nom i es van passar a dir Borgia- va ser una de les més poderoses de l'Europa moderna, amb una gran influència eclesiàstica, política i econòmica que ha estat sempre acompanyada de la "llegenda negra" que els ha fet populars.

L'IIEB, que dirigeix el president d'Acció Cultural del País Valencià, Eliseu Climent, pretén des de fa dècades que la realitat dels Borja s'imposi sobre els coneixements heretats durant segles i que els marcaven, sobretot a Calixt III i Alexandre VI, negativament en el marc de la història occidental. Per aquest motiu, l'IIEB va aconseguir el 2002 que AXA-Winterthur patrocinés la digitalització dels milers de documents sobre els Borja que mai no havien sortit de Roma i que ara es podran investigar, des de les cartes privades dels papes fins a la documentació burocràtica dels segles XV i XVI, marcats per les creuades, la colonització i cristianització d'Amèrica i l'auge de l'humanisme.

Segons Navarro, el breu papat de Calixt III (1455-1458) va produir una gran quantitat de documentació, que és encara major en el cas de Alexandre VI (1492-1503), la base documental del qual arriba als 300 volums. Entre aquests, es poden veure escrits amb "grans decisions relatives als Estats Pontificis i a la direcció espiritual de l'Església", ha assenyalat l'expert, que també ha valorat que des d'ara pugui centrar-se l'atenció en l'"àmbit espiritual" dels Borja, davant del paper polític que sempre els ha marcat a l'hora d'estudiar l'esdevenir de potències com França o Espanya.

Hi ha també butlles, defenses doctrinals, reformes eclesiàstiques i informació burocràtica i financera, que permetrà tenir més detalls, per exemple, sobre parròquies del Regne de València i de la Corona d'Aragó, beneficis de l'Església, comptes dels pontificats i relacions entre el Vaticà i els humanistes, científics i poetes de l'època. Pel que fa a les cartes, Navarro ha destacat que Calixt III intercalava amb vehemència el català en les seves epístoles en llatí, especialment quan s'alterava, i ha afegit que "es podrà calibrar el tan criticat nepotisme dels papes Borja", per reivindicar que s'investigui per fi la seva "faceta humana" i el paper que van tenir en pro de la cultura i de l'educació universitària.

L'expresident d'Equador Rodrigo Borja, convalescent d'una operació que li ha impedit assistir a l'acte com a descendent de la saga xativina, ha enviat un missatge en el qual reivindica la necessitat de superar, amb rigor científic, la "llegenda negra" que, segons el seu parer, acompanya la història de la seva família.