El veí de Mollerussa que atresora gairebé 1.000 sifons als baixos de casa: "És gas i és memòria"

Oficialment no és cap museu, però la planta baixa de casa seva, a Mollerussa, podria ser-ne una bona candidata. Jaume Castells, arreplegador professional, hi atresora gairebé 1.000 sifons, aquest envàs de vidre tan característic que contenia aigua carbonatada.

El seu idil·li amb l'objecte té l'origen fa 50 anys, el 1975: els recollia de l'hostal familiar a Pinós, al Solsonès, en una època d'èxit del vermut rebaixat amb aquesta beguda. "Fins que la mare un dia em va dir: Jaume, cada dia em falten més envasos... Com pot ser això?", relata, i va confessar-li que els recollia ell.

Si en trobés un ara seria una joia, una alegria!

De mica en mica, anant-los guardant, intercanviant i rebuscant entre mercats de vell... frega el miler. Uns 630 són només de Catalunya, perquè en l'edat daurada del sifó, durant la segona meitat del segle XX, molts municipis tenien la seva pròpia fàbrica. 

I als baixos de casa els emmagatzema pràcticament tots: de Lleida, de Monistrol –amb la imatge de Montserrat–, de Sitges, de Valls... "El sifó no és només gas, és memòria. Des que vaig passar dels 400, ja m'ha costat molt. I ara... Si en trobés un seria una joia, una alegria!", exclama.

Però les autèntiques joies de col·leccionista són els sifons més antics que té, de vidre d'urani, que s'il·luminen en enfocar-los amb llum ultraviolada. Ara el Jaume vol fer un catàleg digital i té al cap una nova exposició, que ja n'ha organitzat diverses. L'última va ser aquesta primavera al castell de Verdú.

Què passarà quan arribi al miler?

Aquest veí de Mollerussa assegura, però, que es plantarà quan aconsegueixi arribar als 1.000. "Perquè ja no me n'hi caben més!", conclou, tot i que amb la boca petita també diu que algun o altre forat trobarà. Així que, si guardes un sifó i no saps què fer-ne... cap a la capital del Pla d'Urgell!