El violista Amihai Grosz, l'OBC i el director Ludovic Morlot interpreten el concert per a viola de Bartók, en directe a Catalunya Música
Nascut a Jerusalem el 1979, Amihai Grosz és el viola solista de la Filharmònica de Berlín i un dels intèrprets de viola que més despunten ara mateix. Compagina la seva activitat principal en una de les orquestres més prestigioses del món amb la seva carrera en solitari, a la qual té intenció de dedicar-hi més temps en el futur. Grosz aterra aquest cap de setmana a L'Auditori de Barcelona per interpretar l'obra pòstuma de l'hongarès Béla Bartók al costat de l'OBC, a les ordres del francès Ludovic Morlot. El Concert per a viola i orquestra és una de les dues obres que Bartók va deixar inacabades en el seu trist i forçat exili a Nova York. Malalt i amb pocs recursos, enyorat de la seva pàtria, Bartók va deixar incomplets el "Concert per a piano núm. 3", que va dedicar a la seva esposa, i el concert per a viola que sentirem. Havia estat un encàrrec del violista britànic William Primrose. Va ser el seu amic i compatriota Tibor Serly qui va completar la partitura, seguint les indicacions del músic abans de morir. L'obra es va estrenar a Minneapolis, als Estats Units, el 1949, interpretada per Primrose i sota la batuta d'Antal Dorati.
L'OBC obrirà el programa en solitari amb l'última obra que va escriure la compositora Lili Boulanger. Abans de morir, la petita de les germanes Boulanger va compondre una joia orquestral, "D'un matin de printemps" (D'un matí de primavera). Una partitura breu, d'energia vibrant, que evoca plaer i la promesa d'un matí de primavera. Boulanger va ser la primera dona que va guanyar el prestigiós Premi de Composició de Roma el 1913, però malauradament la seva carrera va acabar prematurament quan va morir a l'edat de 24 anys.
Posaran el punt final al concert dues partitures coreogràfiques inspirades en el món clàssic: la Suite núm. 2 del ballet "Bacchus et Ariane", l'op. 43, d'Albert Roussel, i la cèlebre Suite núm. 2 de "Daphnis et Chloé", de Maurice Ravel.
Roussel es va inspirar en el conegut episodi mitològic de l'abandonament d'Ariadna per part de Teseu a l'illa de Naxos, a l'hora d'escriure el ballet en dos actes "Bacchus et Ariane". Les dues suites que en va fer posteriorment respecten sense retocs cadascun dels actes del ballet complet, que –val a dir-ho– no sovinteja a les sales de concert. La que s'ha fet més cèlebre és la segona.
Al contrari, les dues suites de la simfonia coreogràfica "Daphnis et Chloé", de Maurice Ravel, –sobretot la segona– són obres de repertori obligat per a les grans orquestres modernes. La cèlebre simfonia coreogràfica de Ravel és un fresc musical basat en la novel·la grega "Amors pastorals de Dafnis i Cloe", escrita a finals del segle II d.C.
La transmissió en directe d'aquest concert estarà disponible durant un mes al web de Catalunya Música.
catmusica.cat
facebook.com/catmusica
twitter.com/catalunyamusica