Eleccions a Escòcia i Gal·les: dos governs independentistes poden coincidir alhora per primer cop
Aquest dijous, 7 de maig, hi ha eleccions als parlaments d'Escòcia i de Gal·les i també comicis locals a alguns ajuntaments i districtes d'Anglaterra.
Per Escòcia, els comicis poden suposar una nova victòria de les forces independentistes que han promès celebrar un segon referèndum sobre la independència, després que el 2014 el no va guanyar amb el 55% dels vots.
Totes les enquestes apunten que l'SNP, el Partit Nacional Escocès, al poder des del 2007, no només guanyarà les eleccions i continuarà governant, sinó que, a més, pot superar la majoria i arribar als 65 diputats dels 129 que formen el Parlament escocès.
John Swinney, l'ara primer ministre que opta a la reelecció, ha promès un nou referèndum:
El primer dia després del nomenament del nou govern, impulsarem una votació del Parlament per donar a Escòcia el poder de celebrar un referèndum d'independència.
El Brexit, argument per a un segon referèndum
Els partidaris de la independència volen revertir la sortida d'Escòcia de la Unió Europea, decidida en el referèndum del Brexit del 2016. Llavors, a Escòcia el 62% va votar per quedar-se a la UE.
Pels partidaris de la independència les decisions preses a Londres no funcionen per a Escòcia. Gordon MacIntyre-Kemp, líder de la campanya independentista Believe in Scotland explica a 3CatInfo que "Escòcia és molt proeuropea i exportem més per càpita que la resta del Regne Unit".
"Tenim gas, tenim whisky, menjar i begudes escoceses... Som una potència exportadora, de manera que el Brexit ha perjudicat l'economia d'Escòcia més que qualsevol altra part del Regne Unit", afegeix.
Per això volen ser un estat i demanar el reingrés a la UE. Diuen que a Brussel·les els rebrien amb els braços oberts per ser una potència en gas i en energies renovables i també per la seva situació estratègica al nord d'Europa.
El no de Londres a un referèndum no acordat
El 2022, el Tribunal Suprem britànic, el màxim òrgan judicial del Regne Unit, va deixar clar al parlament escocès que si vol un segon referèndum vàlid ha de tenir el permís del govern britànic i això fins ara no ha passat.
Això no treu que el govern de Londres pugui canviar d'opinió.
"Aquesta no és una decisió legal al Regne Unit, és una decisió política", detalla a 3CatInfo Alan Convery, politòleg de la Universitat d'Edimburg. "I si en el futur el govern del Regne Unit estigués sota molta pressió per celebrar un referèndum, la seva opinió podria canviar", conclou.
Els partidaris de la independència volen augmentar aquesta pressió. Les enquestes actuals no han canviat gaire respecte al 2014 i el sí a la independència continua entre un 45-50%.
Per això hi ha veus que parlen d'un referèndum de facto, és a dir, que les eleccions britàniques del 2029 es plantegin com un referèndum per a Escòcia. Tot plegat, una estratègia per pressionar al govern de torn a Londres per autoritzar una segona consulta.
La crisi de l'habitatge, tema de campanya
L'increment del cost de la vida i, especialment, l'accés a un lloc per viure, són alguns dels temes centrals de les eleccions, més enllà d'un possible segon referèndum per la independència.
El govern escocès va declarar el 2024 l'emergència habitacional per les dificultats per accedir a un habitatge.
La falta d'accés a un lloc per viure ha portat conseqüències greus. Més de 1.000 persones a Escòcia han dormit al ras almenys una nit en els darrers mesos i hi ha uns 10.000 nens que ara viuen en allotjaments temporals, i el nombre de famílies que hi viuen també ha augmentat.
El 1975, el 54% dels pisos i cases d'Escòcia eren habitatge de protecció social. Ara aquesta xifra s'ha reduït fins al 24% segons l'associació Shelter Scotland.
Les raons cal buscar-les als anys que la primera ministra Margaret Thatcher estava a Downing Street, com explica a 3CatInfo Stephen Boyd, director de l'Institute for Public Policy Research d'Escòcia:
Aquest és el resultat d'una política deliberada de Thatcher de vendre l'estoc d'habitatge social. Els de més qualitat es van vendre ràpid. I no l'hem substituït.
El govern escocès te competències en habitatge social i en construeix uns 7.000 a l'any, una xifra insuficient pels experts.
L'impacte del turisme a Edimburg
Edimburg és la segona ciutat britànica amb més turistes, darrera de Londres. Pel centre és fàcil veure a l'entrada d'alguns blocs de pisos les característiques caixes amb codis per accedir als pisos d'Airbnb.
Això ha fet disminuir els habitatges disponibles per a la gent que vol viure aquí i criar les seves famílies. El turisme ha expulsat força classe mitjana de la ciutat, malgrat els intents del govern per evitar-ho.
Hi ha una tensió real entre el turisme, una important font d'ingressos, i els veïns.
"La gent parla de no poder trobar una casa, però també és molt difícil conviure amb els turistes, que poden tornar a casa a les 2 de la matinada mentre els seus fills intenten dormir", posa d'exemple a 3CatInfo, Coree Brown Swan, professora de política britànica de la Universitat de Stirling:
A Gal·les, l'independentisme pot governar
El País de Gal·les, antic bressol de la sanitat pública britànica (l'NHS, les sigles en anglès) i del poder industrial britànic, sempre ha estat un feu dels laboristes. Hi han guanyat sempre les eleccions des de fa més d'un segle.
Ara, però, a les enquestes apareixen tercers mentre que els independentistes del Plaid Cymru es disputen el primer lloc amb l'extrema dreta de Reform UK.
Sara Hobolt, professora de la London School of Economics de Londres explica al 3CatInfo que el creixent sentiment d'independència "no és l'única raó per la qual Plaid Cymru lidera les enquestes. També hi haurà un vot de protesta contra els Laboristes que han controlat Gal·les des de 1999".
El 1999 va ser l'inici del Senedd, el Parlament gal·lès, i des de llavors els laboristes sempre hi han tingut la majoria. Ara s'espera una patacada dels laboristes, en part, per la poca popularitat del primer ministre Keir Starmer per la seva gestió i per l'afer Peter Mandelson.
De fet, si a les eleccions d'Escòcia, Gal·les i les locals d'Anglaterra els laboristes s'enfonsen, hi ha veus que especulen que Starmer podria presentar la dimissió.
Tony Travers, professor de la London School of Economics de Londres, assegura a 3CatInfo que ell no voldrà plegar:
Tradicionalment, el Partit Laborista ha trobat molt difícil desfer-se dels líders que no volen marxar, així que els meus instints em diuen que sobreviurà, però només per tenir una altra crisi d'aquí uns mesos.
De fet, cap dels possibles candidats a substituir-lo dins del partit laborista ha fet fins ara el pas definitiu per presentar-s'hi.
Sigui com sigui, els comicis d'avui canviaran el panorama polític britànic que deixarà d'estar dominat pels laboristes, a l'esquerra, i els conservadors, a la dreta.
Hi haurà una fragmentació amb un sistema de cinc partits --més els independentistes escocesos i gal·lesos-- i amb un ascens de la dreta radical i populista de Reform UK, encapçalada per Nigel Farage, que aspira a convertir-se en el líder de l'oposició.