Eleccions agràries: les candidatures, què hi ha en joc i qui demana el vot nul

Cinc candidatures es disputaran la representació del sector primari en els òrgans de negociació amb el govern en les properes eleccions agràries, convocades per al 27 de febrer. El cens és de 21.373 votants. El gran absent és el moviment Revolta Pagesa, que ha optat per no presentar-s'hi i demanar el vot nul.

Hi concorren Unió de Pagesos (UP), Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), Asaja, Unió de Petits Agricultors i Ramaders (UPA), i Assemblea Pagesa de Catalunya, que s'hi presenta per primera vegada. La campanya electoral ha començat a la mitjanit de dijous, 12 de febrer.

Què s'elegeix?

Les eleccions agràries permeten elegir les organitzacions que defensaran els interessos de pagesos i ramaders davant de l'administració per negociar els ajuts i les polítiques que els afecten. Els principals òrgans on estan representats són la Taula Agrària i les taules sectorials específiques per a alguns sectors com, per exemple, la fruita, l'oli o la llet. 

Per obtenir representació és obligatori superar el llindar del 15% dels vots. A les eleccions de fa cinc anys, només ho van aconseguir dues organitzacions: la majoritària, Unió de Pagesos, amb el 55,39% dels vots, i JARC, amb el 29,71%. La traducció a la Taula Agrària és de 7 representants per a UP i 3 per a JARC. La participació es va quedar al 35,58%. 

Des del Departament d'Agricultura reconeixen que després de les protestes dels pagesos dels darrers anys, les d'aquest 27 de febrer són unes "eleccions clau". La secretària general d'Agricultura, Cristina Massot, explica que per això s'han fet canvis en les votacions.

A les passades eleccions, el 2021, es va optar pel vot telemàtic, però estem davant d'uns comicis importants i per això recuperem el vot presencial

Segons Massot, la llei estableix que hi ha d'haver un punt de votació en tots aquells municipis que tinguin, com a mínim, 15 votants del cens.

Això significa que s'han previst 430 seus electorals repartides per tot el territori: Lleida (120), Girona (66), la Catalunya Central (66), les Terres de l'Ebre (42), l'Alt Pirineu i Aran (41), el Penedès (35), Barcelona (29) i Tarragona (29). Les votacions es faran entre les nou del matí i les set del vespre.

Què demanen els sindicats?

Les grans protestes del sector durant els darrers anys han demostrat que hi ha punts en comú que defensen la majoria d'agricultors i ramaders com, per exemple, les retallades de la política agrària comuna, el no a l'acord de lliure comerç del Mercosur o la reclamació d'una gestió més eficient de la fauna salvatge per combatre les plagues de conills, senglars o cabirols.

Hi ha, però, matisos en els models que plantegen les organitzacions agràries i a qui s'ha de donar prioritat. Per exemple, Unió de Pagesos defensa que la clau són les petites i mitjanes explotacions agrícoles i ramaderes arrelades al territori. La coordinadora nacional del sindicat, Raquel Serrat, explica per què:

És el format majoritari a Catalunya, però són les que més costa defensar perquè son les més sotmeses a l'especulació de la terra i dels ajuts

Unió de Pagesos es reivindica com l'organització agrària "més ben preparada per lliurar a l'administració propostes rigoroses de millora per a la pagesia i, quan convé, convocar mobilitzacions al carrer".

JARC, la segona organització que actualment té representació, posa el focus en els joves que es volen incorporar al sector i que s'hi dediquen com a activitat principal. El seu president, Joan Carles Massot, remarca que "aquestes figures és a qui hem de donar prioritat pel que fa als ajuts i subvencions del govern". 

Insisteixen que "l'ajut públic ha de prioritzar les petites i mitjanes empreses agràries i els autònoms, no els grups inversors que no necessiten suport ni les persones que hereten terres però no les cultiven".

Qui aspira a tenir representació?

Una de les organitzacions que opta a recuperar una cadira als òrgans de negociació és Asaja. Pere Roqué, el seu president a Catalunya, marca perfil: "A nosaltres no ens fa por la carretera ni unir-nos amb qui faci falta per defensar el sector" i remarca que una de les seves prioritats és "la lluita contra la fauna salvatge". 

Per aconseguir representació s'ha d'assolir un 15% dels vots. Per això, algunes organitzacions més petites, com UPA, critiquen el sistema, que qualifiquen de "bèstia i animal", segons el seu secretari general a Catalunya, Joan Montesó. El seu model és "tornar a recuperar l'agricultura familiar, que és el que sempre hem defensat".

La candidatura debutant en aquestes eleccions agràries és Assemblea Pagesa. El seu portaveu, Gerard Batalla, la defineix com una crítica al capitalisme alimentari i assegura que "si volem que hi hagi pagesia s'han de canviar les regles del joc, tornar als petits productors i apostar per produccions ecològiques".

Quin demana el vot nul?

El Gremi de la Pagesia --sorgit del moviment Revolta Pagesa-- ha optat per no presentar-se en aquestes eleccions i promoure el vot nul. L'organització, sorgida a partir de les grans mobilitzacions del sector agrari dels darrers anys, considera que el sistema no és prou representatiu perquè "afavoreix només les grans organitzacions" i volen canviar-lo "des de fora". 

El seu portaveu, Jordi Ginabreda, explica que el vot protesta es vol utilitzar després per fer canvis:

Segons la força que tingui el vot nul, el volem portar després al Parlament i al govern per exigir canvis en el sistema

Demanen, per exemple, que entitats petites com Dones del món rural o Bovicat puguin tenir veu pròpia a les taules sectorials.

La secretària general d'Agricultura respon a aquestes crítiques: "Per nosaltres és molt important recuperar la legitimitat d'aquest sistema com el més democràtic per validar la representació de les diferents organitzacions davant de l'administració".

Qui pot votar?

A les eleccions agràries estan cridats a votar 21.373 electors. Son titulars, arrendataris o empleats del sector agrari donats d'alta com a treballadors agraris autònoms a la Seguretat Social.

També poden votar representants d'empreses que, segons els estatuts, es dediquin a l'explotació agrícola, ramadera o forestal i acreditin que, com a mínim, el 25% de la seva activitat és d'aquest tipus.