El finançament irregular de CDC entra al judici dels Pujol: la versió del fiscal vs. els testimonis
El finançament irregular de Convergència Democràtica (CDC) vinculat al cas Palau s'ha fet un lloc aquesta setmana al judici a la família Pujol que es fa a l'Audiència Nacional. El fiscal Fernando Bermejo veu vincles entre els comptes del partit i els que la família tenia a Andorra.
Per això, aquesta setmana han declarat com a testimonis treballadors de les empreses Hispart i Altraforma, que van tenir directius condemnats en el cas Palau, i que entre 1999 i 2003 va facturar a CDC.
Segons el fiscal, Hispart i Altraforma van cobrar a través d'una línia de crèdit de Fibanc que hauria avalat Jordi Pujol Ferrusola amb comptes d'Andorra.
La Fiscalia sospita que CDC va pagar una part dels préstecs i la resta ho van fer empreses concessionàries d'obra pública, entre les quals la constructora Benito Arno.
A la sessió de dimecres, Bermejo ha detallat que quan Convergència va deixar d'aportar diners, la constructora hauria continuat amb imports idèntics als que feia el partit polític.
Pagaments per feines reals, segons els testimonis
Qui va ser director general del grup Benito Arno, Joan Albert Arqués, ha declarat que tots els contractes amb Hispart van ser per a serveis reals, d'una banda per a la preparació d'esdeveniments i inauguracions d'obra pública i, de l'altra, per al subministrament d'equips electrògens.
"Vam pagar els serveis que ens van fer", ha dit Arqués. Tot i que el fiscal li ha insistit si pot aportar documentació al respecte, l'exdirectiu ha dit que l'empresa ja no guarda registres de factures de l'any 2000.
L'administrador d'Hispart, Juan Manuel Parra –que va morir–, va ser condemnat en el cas Palau pel finançament irregular de CDC. Precisament, el fiscal ha citat la sentència d'aquell cas en l'interrogatori a una treballadora de l'empresa, Maria Teresa Montserrat.
La testimoni no ha aportat informació nova al relat de la Fiscalia. Quan se li ha preguntat sobre la facturació de CDC s'ha limitat a dir: "Fèiem la campanya del partit i ens la pagaven."
Tampoc no ha fet esment de cap suposada irregularitat amb la facturació de la constructora Benito Arno: "Suposo que serien treballs de serveis audiovisuals".
Per desvincular la família Pujol del finançament de CDC, l'advocat del primogènit, Cristóbal Martell, ha preguntat a la testimoni si en la sentència del cas Palau algun membre dels Pujol hi va tenir alguna relació. "Que jo sàpiga no", ha respost.
El fiscal tampoc ha tret informació a dos testimonis més que havien treballat a Hispart. Un va ser-ne comptable entre el 2007 i el 2015 i no ha pogut aportar res del que havia passat anys anteriors. Igual que l'altre interrogat, que va entrar a l'empresa el 2016.
Contradicció entre dos testimonis
A la sessió de dijous ha declarat qui va ser president d'Altraforma, agència de publicitat en el punt de mira del fiscal. Miguel Giménez-Salinas, que va ser condemnat pel cas Palau, ha dit que va treballar per CDC però ha negat haver-ho fet per la constructora Benito Arno.
L'empresari ha dit que no recorda haver demanat un préstec de 50 milions de pessetes el 1999 a Fibanc, com sostenen les acusacions, ni que la Banca Reig d'Andorra fes d'avaladora. I ha dit que els temes econòmics els portava la directora financera, que va morir.
Giménez-Salinas ha explicat que "ningú de CDC" el va exigir mai demanar aquest préstec, tot i que ha admès que "potser sí que ens van donar un cop de mà amb algun banc".
Qui va ser subdirector general d'Altraforma, Guillem Recolons, ha contradit l'altre testimoni i ha afirmat que els temes financers de l'empresa "els portava el president".
Tampoc recordava el suposat préstec de Fibanc i ha afegit que no li consta que s'hagués de recórrer a una línia de crèdit perquè l'empresa tenia "molt bona salut financera". Recolons ha dit que mai van fer cap feina amb la constructora Benito Arno.
Dijous també ha declarat un altre testimoni relacionat amb el finançament de CDC, Carles Herrándiz, de l'empresa gràfica Winner Graph. Segons el fiscal, van demanar un préstec a Fibanc de 100 milions de pessetes, que s'hauria pagat també en part amb diners de Benito Arno.
Herrándiz, militant de CDC, ha dit que no van treballar mai amb la constructora i ha negat haver demanat aquest préstec. "Absurd!", ha exclamat i ha posat en dubte que la firma en un document bancari que se li ha ensenyat fos seva.
L'oferiment del primogènit per contractes a Madrid
El directiu del grup Benito Arno Joan Albert Arqués ha negat haver pagat mai diners a Jordi Pujol Ferrusola per serveis prestats, tot i que ha reconegut que el coneix i que s'hi va posar en contacte alguna vegada.
En concret, ha detallat que el fill gran dels Pujol es va oferir a l'empresa per gestionar la contractació de personal a Madrid si rebien adjudicació d'obra pública per part del consistori madrileny.
Era l'any 2009 i la constructora es va presentar a 25 concursos per fer obres de l'anomenat pla Zapatero. "Però no ens en van donar cap i la relació amb Pujol Ferrusola es va acabar", ha declarat Arqués.
A la interlocutòria del jutge José de la Mata prèvia al judici es recull un correu electrònic d'Arqués a Pujol Ferrusola el 2010 en què li comunica obres públiques que es licitaran i l'urgeix a facilitar-li informació. Cap de les acusacions li ha preguntat per això.
De l'esbroncada de Tusquets als "tripijocs" d'Andorra
De la sessió d'aquest dimecres destaca el testimoni de l'empresari i economista Carlos Javier Tusquets per l'esbroncada que ha fet al fiscal quan li ha preguntat per un suposat compte conjunt amb Jordi Pujol Ferrusola a un fons d'inversió a Suïssa.
Tusquets ha replicat que no era un compte conjunt, que en un fons d'inversió hi pot entrar "qui vulgui" i que tot són comptes separats: "És el gran error de l'informe policial, no saber com funciona un fons d'inversió."
L'empresari ha dit que va posar en contacte el primogènit dels Pujol amb els que portaven el fons d'inversió, però que no va gestionar res amb ell.
També ha declarat José María Montserrat, que va fer un negoci fallit amb Pujol Ferrusola per reduir emissions de CO₂ a motors de combustió.
El fiscal li ha preguntat per un ingrés que suposadament va rebre a un compte d'Andorra per valor de 12 milions de pessetes provinent d'un altre compte vinculat amb els Pujol. Montserrat ha dit que desconeixia aquesta aportació.
A preguntes de la defensa, el testimoni ha reconegut que pujava a Andorra de tant en tant a controlar el saldo i que quan va veure que feien "coses estranyes" amb el compte el va tancar: "No m'agradaven els tripijocs que feien els bancs."
Aquest dimecres, igual que en les sessions de dilluns i dimarts, han declarat més testimonis amb comptes a Andorra que suposadament van rebre ingressos milionaris de comptes dels Pujol però que no n'eren conscients.
