L'esquerra espanyola també vol el seu "exèrcit digital" a WhatsApp
La campanya electoral de les eleccions del 29 de novembre també es juga a WhatsApp. L'esquerra espanyola ha començat a impulsar canals de missatgeria per mobilitzar els seus simpatitzants, seguint l'exemple de l'estratègia que va dur a terme André Janones al Brasil durant la campanya electoral de Lula da Silva.
Paral·lelament, a X s'ha popularitzat una altra pràctica: copiar i enganxar els enllaços de publicacions favorables a l'esquerra amb la intenció d'augmentar-ne la visibilitat en una plataforma on l'extrema dreta guanya la partida.
Els partits d'esquerra han entès, "tard", segons el consultor de comunicació política i xarxes socials Xavier Tomàs, que la campanya també es disputa a l'algorisme, un camp on l'extrema dreta és àgil.
Tothom vol un exèrcit digital a WhatsApp
Pocs dies després de l'avançament electoral va néixer un grup de WhatsApp anomenat La Fuerza de la Gente –que ha aconseguit milers de seguidors en poques setmanes– i dona suport al PSOE i a Pedro Sánchez. Tot i això, no és un canal oficial del partit, sinó una iniciativa de simpatitzants.
No és l'únic. Els partits d'esquerres espanyols han començat a imitar l'estratègia digital de Lula da Silva al Brasil amb campanyes de mobilització a través de WhatsApp. En només 21 dies, el diputat brasiler Janones va liderar un autèntic "exèrcit digital" que va aconseguir mobilitzar milions de seguidors i disputar a la dreta l'hegemonia de les xarxes socials.
La fórmula sembla haver arribat a l'estat espanyol. Els canals de les formacions d'esquerres i els seus simpatitzants superen conjuntament els 100.000 seguidors. La Fuerza de la Gente en té més de 56.000, el Front Ampli suma uns 56.000 i Podem, 27.000. El PNB, Compromís, ERC, EH Bildu, el BNG i Endavant Andalusia també disposen de canals de WhatsApp, tot i que amb comunitats més petites.
Tomàs considera que l'esquerra espanyola ha reaccionat a deshora a l'hora d'incorporar WhatsApp a les seves estratègies electorals.
Ho atribueix, en part, al caràcter inesperat de l'avançament electoral, que ha obligat els partits a improvisar eines i canals de comunicació. Cal recordar que WhatsApp és la plataforma més emprada per la població, amb un percentatge de penetració altíssim, segons la CNMC.
El professor de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra Toni Rodon recorda que molts partits ja van apuntar-se a Telegram, si bé "els primers que van fer servir WhatsApp com a forma d'enviar missatges polítics van ser els partits de la dreta populista radical".
Ara és veritat que l'esquerra s'ha adonat que WhatsApp pot ser una bona eina.
L'objectiu és convertir els seguidors en agents de mobilització: que comparteixin missatges, difonguin continguts, participin en accions concretes i contribueixin a contrarestar la visibilitat de l'extrema dreta.
El Front Ampli és una de les formacions més actives, amb vídeos virals, àudios de candidats i continguts pensats per incentivar la participació.
La iniciativa, en qualsevol cas, no és nova. Vox ja va utilitzar WhatsApp com a eina de mobilització durant les eleccions andaluses del 2018, i a les generals del 2019 s'hi van afegir la resta de partits.
La novetat és que ara l'esquerra intenta copiar el model de mobilització massiva que va desplegar l'equip de Lula al Brasil –i instal·lar-se en la narrativa de la "remuntada", opina Rodon.
A la dreta, Santiago Abascal té un canal amb uns 95.000 seguidors, mentre que el PP en té uns 7.000.
Segons el consultor, aquesta és una de les assignatures pendents de l'esquerra, que ara comença a incorporar eines que altres formacions ja utilitzaven.
"Les eleccions avui dia no van només, ni especialment, de programa. També van de difusió, segmentació i publicitat", assenyala Tomàs.
Fer de la necessitat virtut
Per què la dreta extrema es mou tan bé a les xarxes socials mentre que l'esquerra desperta tan tard? Tomàs assenyala una diferència d'origen: com que els missatges de la dreta extrema no tenien cabuda als mitjans tradicionals, han buscat una alternativa.
Ha fet de la necessitat de posar-se a les xarxes socials, perquè no tenia presència als mitjans de comunicació convencionals, una virtut.
L'expert considera que l'esquerra ha tingut més dificultats per desenvolupar una cultura de difusió i activisme digital.
Rodon hi coincideix: "Els grans partits han estat acostumats a fer les coses com sempre les han fet. Com que estaven al poder, tampoc no ho necessitaven. Els partits petits, en canvi, no tenen recursos quan comencen i no tenen més alternativa que fer servir aquestes eines."
En aquest sentit, Tomàs afegeix que "és molt més fàcil trobar a TikTok o Instagram continguts i gent que comparteix continguts vinculats a la dreta que no pas a l'esquerra".
Per això, considera que no n'hi ha prou amb tenir bones propostes polítiques: també cal disposar d'una estratègia per fer-les arribar als ciutadans.
"Copiar i enganxar" per disputar l'algoritme d'X
Totes les plataformes són un camp de batalla per la visibilitat. A X s'ha popularitzat darrerament una pràctica que consisteix a copiar l'enllaç d'una publicació favorable a l'esquerra.
Diversos perfils amb molts seguidors recomanen aquesta acció perquè consideren que pot ajudar a modificar les recomanacions de la plataforma i donar més difusió als missatges progressistes.
L'explicació que circula a la mateixa xarxa és que copiar un enllaç constitueix un senyal positiu per a l'algorisme. Fins i tot Grok, la intel·ligència artificial integrada a X, ha explicat que la plataforma interpreta aquesta acció com un indicador que el contingut mereix circular més enllà de la publicació original i que, per tant, en pot potenciar la difusió.
L'informàtic i analista de xarxes socials Marcelino Madrigal també ha abordat aquesta estratègia. Per això és habitual trobar darrerament vídeos i publicacions contraris al PP i Vox acompanyats del missatge "copia i enganxa", amb la intenció que els usuaris repliquin l'acció i contribueixin a augmentar-ne la circulació.
El professor, però, dubta de l'efectivitat d'aquesta mesura, sobretot des de l'arribada d'Elon Musk a l'antic Twitter:
Pot ser una manera d'intentar evitar el biaix de l'algorisme, però no tinc clar que pugui arribar a funcionar del tot, perquè no coneixem l'algorisme que hi ha al darrere. És complicat de saber-ho.
Reeducar l'algorisme
No és, però, l'única recomanació que circula per intentar "reeducar" l'algorisme. Una altra de les consignes és deixar d'interactuar amb els continguts que es volen combatre. Ignorar els missatges tòxics, no respondre-hi ni citar els comptes que difonen desinformació pot evitar donar-los més visibilitat, ja que les interaccions i el temps de visualització influeixen en els sistemes de recomanació.
Per tant, respondre a una publicació amb la intenció de criticar-la pot acabar contribuint a augmentar-ne la difusió. "Encara que jo intenti fer molts comentaris en contra d'allò que has publicat, és probable que tingui l'efecte contrari", resumeix Tomàs.
Aquesta va ser una de les estratègies que Janones va promoure durant la campanya electoral brasilera, amb el suport dels més de deu milions de membres del canal Exército do Lula.
La consigna era no alimentar els continguts de l'adversari: no comentar-los, no compartir-los ni dedicar-hi temps de visualització.
En plataformes com Instagram o TikTok, també es recomana evitar les interaccions amb les publicacions que no interessen –no fer-hi m'agrada, comentar-les, compartir-les ni guardar-les– i indicar activament quins continguts es volen rebre. A més, es poden configurar les preferències per excloure comptes, persones o temàtiques.
Els experts, tanmateix, adverteixen que no totes les accions tenen el mateix efecte. Silenciar o bloquejar un compte serveix principalment per netejar el mur propi, però no necessàriament per frenar-ne la difusió global.
