De la restitució del Parlament a l'actualitat: 46 anys de debats de política general
Tornant de les vacances d'estiu, el Parlament sol obrir el nou curs amb el debat de política general. Aquest any també havia de ser així, però la compareixença del president Salvador Illa pel fiasco de les proves PISA va modificar el calendari i ha endarrerit un debat que, amb permís de l'educació, queda acaparat pels problemes per accedir a l'habitatge arran del desnonament a Madrid de Maricarmen Abascal, convertida en símbol d'aquesta crisi.
Convé recordar, però, que per arribar fins aquí s'han celebrat molts més debats. Comptant aquest són 40 en total, amb 8 presidents i 15 legislatures. I alguns val la pena recordar-los.
La restitució del Parlament i els primers debats
El 1980 es va celebrar el primer debat de política general. El president de la Generalitat era Jordi Pujol, i el seu principal rival polític, el socialista Joan Reventós. Els seus discursos tenien com a fil conductor la construcció de l'autonomia, el desenvolupament de les institucions catalanes i la definició del model de país.
Pujol va arribar a participar en 21 debats de política general. I una de les constants en els seus discursos era que la Generalitat en construcció necessitava competències que encara no tenia: en educació i sanitat, per exemple. Una petició al govern espanyol que aleshores presidia Felipe González.
Els anys vuitanta la política també venia marcada per la crisi econòmica i l'alta taxa d'atur, un filó per a l'oposició que plasmava en les resolucions tota aquesta problemàtica. Pujol reivindicava "el reconeixement de Catalunya i la seva identitat".
El 1983 el debat ve marcat pel cas Banca Catalana, planant sobre Pujol, i l'entrada en vigor de la LOAPA, la nova llei pactada pel PSOE i la UCD per ordenar les competències de les comunitats autònomes. Amb aquests temes punxeguts sobre la taula, el debat és dels més tensos que es recorda. I sorgeixen nous horitzons per al nacionalisme català, amb una petició de Convergència i Unió en favor de la normalització lingüística.
Les majories absolutes de CiU davant el PSC de Raimon Obiols marquen els debats en què Pujol aprofita per elevar el seu discurs autonòmic: millor finançament, possible reforma de l'estatut, relacions amb Madrid i la imminent entrada d'Espanya al mercat únic europeu i com això impactarà en Catalunya.
Els Jocs Olímpics
L'any 1992 i els Jocs Olímpics van suposar un abans i un després per a Catalunya i Barcelona, i posen en el focus l'alcalde de la ciutat, Pasqual Maragall. Des del Parlament, en el debat del 1992, Raimon Obiols diu que "els jocs han estat una lliçó exemplar". Amb el Tractat de Maastricht, aquest debat al palau del Parc de la Ciutadella aborda els reptes de la indústria, el turisme i les conseqüències de la integració europea.
Als anys noranta sorgeix una qüestió nova fins aleshores i molt lligada a una crisi climàtica de la qual encara pocs parlen: els incendis forestals.
Els primers anys del 2000, els últims amb Pujol de president, apareixen temes fins aleshores poc tractats en l'àmbit polític: l'educació i les seves necessitats, les noves tecnologies, els canvis demogràfics o l'aigua. Els problemes d'ara ja treien el cap aleshores. El 2002 és l'últim debat amb Pujol com a president, un debat en el qual el líder convergent fa un balanç premonitori de tots els seus governs.
Maragall i Montilla
L'alcalde de la Barcelona olímpica, Pasqual Maragall, arriba a la presidència de la Generalitat el 2003 i neix el primer tripartit d'esquerres format pel PSC, Esquerra Republicana i Iniciativa per Catalunya. I parlar d'aquest tripartit és parlar del nou estatut i de la reforma de l'autogovern. Només dos anys després, Maragall ja anuncia al debat de política general un canvi de govern "que ha de venir i vindrà".
I també vindrien les retallades que fa el Tribunal Constitucional a la proposta catalana del nou Estatut. És el 2009, i poc abans de la decisió del TC el president de la Generalitat, José Montilla, diu en el debat que "no acceptaran renúncies" a l'Estatut.
El sobiranisme com a resposta
El 2011 el convergent Artur Mas arriba a la Generalitat en un moment de crisi econòmica i bancària i on les retallades i l'austeritat són la resposta de la majoria de governs europeus i mundials. Amb aquest còctel enverinat, Mas defensa des del faristol del Parlament un nou model de finançament, un pacte fiscal pel qual Catalunya tingui prou eines per afrontar la crisi que escombra bona part de l'estat del benestar.
Mas fa la reclamació a Madrid en una reunió amb el president Mariano Rajoy, que li diu que d'on no n'hi ha no en pot rajar. Les arques espanyoles també estan buides. A partir d'aquí creix entre les forces nacionalistes catalanes l'opció del dret a decidir, d'una consulta i del sobiranisme. El 2014 arriba el 9N, que marca el debat de política general.
El xoc de trens i de legitimitats
El 2016, amb Carles Puigdemont ja al capdavant del govern, es proposa culminar el procés independentista, una proposta de Junts pel Sí i la CUP. En aquest debat, el primer i últim amb Puigdemont de president, s'aproven resolucions que plantegen un referèndum per als últims mesos del 2017. Carme Forcadell verbalitza "la proposta de referèndum" i Puigdemont parla d'un "moment transcendental de la nostra història" i que "avui les decisions es prenen votant".
Aquest debat parteix el Parlament en dos entre els partidaris i detractors del dret a decidir. El 2017, arran d'aquest xoc, no se celebra el debat de política general.
Més situacions inèdites
El 2018, amb l'aplicació de l'article 155 encara recent, Quim Torra és el president català i Pedro Sánchez l'espanyol. Torra demana Sánchez una proposta per exercir l'autodeterminació i en paral·lel defensa recuperar les institucions. I en el debat també es comencen a albirar les tensions en el bloc independentista, entre Junts i Esquerra, que tenen els líders a l'exili (Puigdemont) i a la presó (Oriol Junqueras).
El 2020 se celebra el debat de política general amb un hemicicle buit. Era l'any de la pandèmia de la covid-19. A més, poc després Quim Torra és inhabilitat per desobediència per haver penjat i no voler retirar una pancarta a la façana del Palau de la Generalitat en campanya electoral tot contradient el mandat de la Junta Electoral Central.
L'independentisme se separa
El 2022 el republicà Pere Aragonès és el president i el debat al Parlament engega el compte enrere del final del govern entre Junts i ERC. El portaveu de Junts, Albert Batet, mostra el seu descontentament per l'estratègia independentista. "Si no hi ha aquestes garanties i concrecions, li demanarem que se sotmeti a una qüestió de confiança". Aragonès els desafia "a prendre decisions, si n'han de prendre".
Setmanes després Junts surt del govern de Pere Aragonès.
El desgast independentista es paga a les urnes. El socialista Salvador Illa guanya les eleccions catalanes del 2024.
En els primers debats generals d'Illa, el del 2024 i el del 2025, es continua parlant d'autogovern i finançament, però govern i oposició incideixen en allò que alguns dirien qüestions més autonomistes: els serveis públics com l'educació i la sanitat, la seguretat, la sequera, la llengua i l'habitatge, una qüestió permanent en les preocupacions socials i polítiques. El 2024 Illa promet fer aquesta legislatura 50.000 habitatges protegits. El 2025, més de 200.000 entre protecció oficial i de mercat lliure.
Aquesta setmana Illa afronta el seu tercer debat de política general, en el qual es debatran qüestions presents que en molts casos s'arrosseguen des de fa anys. I, pel moment que vivim, possiblement apareixerà una qüestió que ha vingut per quedar-se: la irrupció dels populismes i l'extrema dreta, ja presents al Parlament.
