Eleccions d'Aragó: Vox deixa en paper mullat els plans de Feijóo

Vox ha espatllat els plans d'Alberto Núñez Feijóo i és el gran guanyador de les eleccions de l'Aragó. L'extrema dreta ha quedat tercera als comicis d'aquest diumenge, però dobla la representació i podrà condicionar, encara més, el PP. Els populars van avançar eleccions per desgastar Pedro Sánchez i guanyar el pols als de Santiago Abascal, a qui volia debilitar, però els resultats d'aquest diumenge deixen un PP en fase de reculada i un president i candidat dels populars, Jorge Azcón, tocat per afrontar la negociació amb Vox.

El PP no en tenia prou a guanyar les eleccions allà on ja havia quedat primer, i per sortir victoriós de la seva jugada necessitava alguna cosa més que una patacada socialista. Els populars conserven el primer lloc, però la pèrdua de dos escons i la crescuda --a costa seva-- del seu únic soci potencial per formar govern fan que la digestió del triomf acabi complicant la vida a Feijóo, centrat a forçar eleccions al Congrés i arribar a La Moncloa. 

El PP no sap com aturar Vox

Si el president aragonès, Jorge Azcón (PP), hagués esperat només uns dies a anticipar les eleccions, potser no ho hauria fet. De fet, si hagués esperat a veure els resultats de les eleccions anticipades a Extremadura de desembre, que són similars als que ha tingut Aragó aquest diumenge, potser hauria sospitat que aspirava a una victòria que el debilitaria. 

El guió dels comicis és pràcticament calcat al d'Extremadura. Les úniques diferències són que allà el PP va millorar tímidament resultats i que la caiguda del PSOE encara va ser més forta. I, ara, Gènova tem que l'escenari postelectoral acabi sent el mateix, amb exigències de Vox inassumibles pels populars i amb el fantasma de repetició electoral. Un escenari que es carregaria encara més els plans de Feijóo, que ha arrossegat al fang els seus barons territorials amb l'objectiu que ell sortís més enfortit. 

El PP ja havia encarat la campanya a frenar un previsible ascens de l'extrema dreta. Per això, Azcón havia buscat el cos a cos amb els de Santiago Abascal pràcticament en tots els mítings de la campanya. Per això, també, havia tancat la campanya amb l'agitador ultra Vito Quiles, tan proper a Vox que ha acabat celebrant els resultats dels ultres a les xarxes socials. Però res d'això ha funcionat, i això és el que més hauria de preocupar als despatxos dels populars. 

El PP no té la fórmula per frenar l'onada de l'extrema dreta. No és l'únic en aquesta situació, perquè els passa el mateix als conservadors francesos, alemanys, britànics i molts d'altres. Ha intentat assemblar-s'hi en idees i projectes, ha intentat no atacar-los i també entrar en el cos a cos amb ells. Ha provat la cara i la creu, però no se'n surt, i això és el que hauria d'encendre les alarmes als despatxos populars de cara a unes futures eleccions al Congrés.

El PSOE tampoc sap frenar la caiguda

Si el PP s'aprofita de la caiguda del PSOE per dissimular els resultats a l'Aragó, els socialistes celebren que la reculada popular els ajudi a maquillar la seva patacada. Els socialistes han perdut 5 escons i estan 10 punts per sota del PP. Uns resultats dolents, que igualen el seu mínim històric i que els allunyen de poder tornar al govern aragonès. 

Però la fotografia s'agreuja si ens fixem en la candidata socialista. Pilar Alegría, exministra i exportaveu del govern espanyol, va sortir de l'executiu a correcuita per centrar-se en la campanya aragonesa. És la primera ministra que ho fa, i la seguiran Maria Jesús Montero a Andalusia, Diana Morant al País Valencià, Óscar López a Madrid i Ángel Víctor Torres a les Canàries. 

Sánchez vol aprofitar la projecció pública que donen els càrrecs al govern per situar persones del seu cercle estret de confiança en les batalles territorials. I l'aposta no ha començat bé. El risc de tenir una cap de cartell tan propera al president espanyol és que la lectura dels resultats s'interpreti com si el candidat fos el mateix Pedro Sánchez. 

Els dos principals partits espanyols reculen als comicis, encara que amb intensitat diferent. Si el PP no ha sabut trobar l'antídot a la pujada de Vox, els socialistes tampoc saben com frenar la seva caiguda a les autonomies, i això pot acabar sent un maldecap a la seu dels socialistes. 

El camí a La Moncloa

L'esperança del PSOE és que es pugui repetir el que va passar el 2023; els socialistes van patir un fort daltabaix a les eleccions municipals i autonòmiques d'aquell any, en les quals van perdre pràcticament tot el poder territorial. De fet, l'endemà dels comicis, Pedro Sánchez va avançar eleccions i va aconseguir sumar, per sorpresa de molts, una majoria que li va permetre continuar a La Moncloa. 

Ara podria passar el mateix? Pot continuar perdent vots a les eleccions autonòmiques, però recuperar-los en unes votacions al Congrés? Aquest és el gran dubte. I la resposta no depèn del canvi de vot --molt difícil enmig de la polarització que viu la política espanyola--, sinó de la mobilització de l'electorat. 

Un PP més lligat a Vox, com podem veure a Extremadura i l'Aragó --i també a les eleccions imminents a Castella i Lleó i Andalusia-- podria moure cap al PSOE el vot dels ciutadans que no volen veure ni en pintura un govern de Feijóo i Abascal? Això va passar el 2023, però caldrà veure si ara es pot repetir, després del desgast del govern i de l'esclat de casos com el de Santos Cerdán o José Luis Ábalos. I al revés: els votants del PP es poden espantar si veuen la formació més lligada a l'extrema dreta? En aquest cas, la resposta és més clara: més que espantar-los el què veiem és que molts electors del PP s'acaben passant a Vox. 

I Catalunya? 

Doncs part d'aquesta batalla per La Moncloa es lliurarà, de nou, a Catalunya. El Principat és el territori de l'Estat on la distància entre socialistes i populars va ser més gran a les últimes eleccions. I això és bàsic per salvar els resultats del PSOE en unes votacions que, si no s'avancen, s'haurien de celebrar d'aquí un any i mig. 

I aquí els resultats dels socialistes dependran també de la mobilització del vot que tem un govern espanyol de coalició entre PP i Vox. Als dubtes sobre si Pedro Sánchez sumarà tants suports a Catalunya com el 2023, se n'hi afegeix un altre: hi haurà un efecte Rodalies? La crisi als trens, que afecta sistemàticament desenes de milers de catalans, pot acabar desmobilitzant els vots dels qui estarien disposats a agafar la papereta socialista en unes generals? 

Les conseqüències estan per veure, però és clar que la batalla de La Moncloa és lliurarà, en bona part, a Catalunya.