Eleccions regionals a Alemanya amb l'extrema dreta AfD com a favorita: les claus del canvi
El suport a l'extrema dreta d'Alternativa per a Alemanya (AfD) a l'estat federal de Saxònia-Anhalt, on hi ha eleccions aquest diumenge, es mou entre el 40 i el 43%, segons diferents enquestes. La CDU, en canvi, que és el segon partit en intenció de vot, s'hauria de conformar amb un 24%.
És un canvi dramàtic, si ho comparem amb les últimes eleccions regionals. El 2021, el partit del canceller Friedrich Merz va superar amb comoditat el d'Alice Weidel: 34% per a la CDU, 23% per a l'AfD.
Els col·legis electorals han obert portes a les 8 del matí i tancaran a les sis de la tarda. Gairebé 1,7 milions de votants estan cridats a les urnes.
Un declivi imparable de Merz i els conservadors
Què ha passat, en tot aquest temps? La situació econòmica va cada cop pitjor, la indústria no ha deixat d'acomiadar gent i els alemanys cada cop se senten més pobres.
Pel camí, els vots han fugit i continuen fugint, sobretot cap a l'extrema dreta. Ho ratifica la televisió pública alemanya ZDF. Des del 1977 que mensualment encarrega una enquesta. La pregunta principal que fa als ciutadans és quin partit votarien si el diumenge següent hi hagués eleccions a escala estatal.
L'abril d'aquest 2026, per primer cop des que es fa l'estudi d'opinió, Alternativa per a Alemanya (AfD) quedava en primera posició, un punt per sobre dels conservadors. Un 26% per a l'AfD, un 25% per a la CDU. L'avantatge des de llavors s'ha anat eixamplant.
A finals d'agost, l'enquesta de la televisió pública –una enquesta conservadora– ampliava la xifra a 5 punts percentuals, 27% per a l'extrema dreta contra un 22% dels cristianodemòcrates.
El panorama per als altres partits, segons la ZDF, si els alemanys anessin a votar aquest diumenge, pronostica una millora per al partit d'Els Verds, que passa d'un 11% a un 14%. També per a Die Linke (L'Esquerra), que puja d'un 8% a un 12%. Al vagó de cua, els socialistes de l'SPD, que baixarien del 16 al 12%.
Merz i la coalició, a l'ull de l'huracà
El que surt més mal parat de tot plegat és l'actual canceller, Friedrich Merz. Ell, que pretenia superar folgadament l'acció de l'anterior govern, l'anomenat semàfor (pel pacte entre socialistes, verds i conservadors), un any després d'haver assumit la cancelleria, treu encara més mals resultats que el seu antecessor, Olaf Scholz.
De fet, el 75% del enquestats opinaven a finals d'agost que el canceller ho està fent més aviat malament, el punt més baix al qual Merz ha arribat mai a les enquestes.
Són molts els que dubten de l'actual coalició entre conservadors i socialistes. Si al març dos terços dels enquestats pensaven que la coalició arribarà al 2029, que és quan toquen eleccions, ara la xifra ha caigut clarament per sota de la meitat.
El problema a Alemanya és que ningú percep cap millora en el dia a dia. Més aviat al contrari. Els preus continuen disparats, l'electricitat i els combustibles són més cars que mai i les reformes que està impulsant el govern no fan més que empitjorar la situació.
Una tempesta perfecta per a l'extrema dreta
Parlem amb el periodista i escriptor Andreas Speit. Des dels anys 90 que fa el seguiment dels moviments d'extrema dreta a Alemanya. També publica regularment una columna amb el títol "La vora de la dreta" al setmanari d'esquerres TAZ.
En la seva opinió, la fàbrica de votants que impulsa Alternativa per a Alemanya és el mateix govern.
"Quan hi haurà un impost als rics?", es pregunta, i continua argumentant: "La reforma de la sanitat pública contempla per una banda retallades de tota mena. L'aportació econòmica que ha de fer la gent, en canvi, va cap amunt. Al final, la gent més senzilla es pregunta: 'Si nosaltres ens hem d'estrènyer el cinturó, els altres què fan? Ens toca el rebre sempre als mateixos'."
Quan les decisions que pren un govern es preocupen principalment del capital i dels interessos dels rics és quan Alternativa per a Alemanya es reivindica com l'únic partit que representa la classe treballadora. Són els que entenen el que realment els preocupa i qui parla la seva llengua, diuen.
Speit revela l'estratègia de l'AfD: "Només necessiten deixar actuar el govern. I ben aviat ja poden afirmar: 'Veieu? Nosaltres ho faríem d'una altra manera'. Caldria veure si ho farien millor, però de moment amb això l'AfD ja en té prou."
"Ens trobem davant d'una pèrdua dramàtica de confiança en els partits tradicionals, una caiguda en picat que avança setmana a setmana", observa alarmat Speit, i afegeix: "Qui es pensi que són votants prestats o desencantats, que un dia o altre tornaran a les files conservadores, s'equivoca. Hi ha molta gent que s'ha fet seus els arguments de l'AfD i voten Alice Weidel convençuts."
L'AfD atreu els homes joves
El fenomen que sí que observa Speit és l'atracció que emana de l'extrema dreta cap als homes joves. "La joventut no vota l'AfD, la voten els nois joves", ens confirma. "Hi ha una campanya a les xarxes, que va començar fa uns anys, en què un dels seus diputats al Bundestag es permetia afirmar que 'si ets un home de veritat, si ets un noi ferm, si no ets un sensible alternatiu, llavors segur que trobaràs parella'."
És aquest un aspecte, segons Speit, en què l'extrema dreta explota el ressentiment masculí que alguns joves tenen cap a les dones. És un entorn que exalça els valors de la masculinitat, que admira l'heroi, el soldat. I això, segons Speit, en determinats cercles té èxit.
S'afegeix el culte al treball, però el treball dur, al "treball d'homes". En un altre vídeo a la xarxa TikTok, una de les preferides d'Alternativa per a Alemanya, el cap de llista pel land de Saxònia-Anhalt es passava un dia sencer amb els treballadors del sector del metall.
L'únic missatge consistia a dir: "Els altres polítics venen a fer-se la foto, jo hi passaré el dia." I certament se'l veu passant la jornada completa amb aquests treballadors.
És aquest culte a la feina, a la feina corporal dura, amb una forta càrrega emocional, la que aprofiten partits com Alternativa per a Alemanya. Molts homes joves de classe treballadora amb missatges com aquests se senten valorats.
Picant l'ull a Putin
A l'antiga Alemanya de l'Est, l'AfD no amaga la seva simpatia per la Rússia de Vladímir Putin. D'entrada podria sorprendre, donat que a l'Alemanya de l'Est van viure sota el control dels soviètics. Hi ha gent que ho recorda i ho va patir. Tothom que va anar a l'escola abans de la caiguda del mur, el 1989, va haver d'estudiar rus com a primera llengua estrangera a les escoles de l'RDA.
Però per a l'AfD això no és cap problema. Andreas Speit ens ho aclareix: "L'etapa soviètica es defineix com d'excepció històrica, i es mira de connectar amb les tradicions, amb els llaços entre l'ànima russa i la germànica, ancorades als boscos centreeuropeus i a la taigà, a Dostoievski, i això els funciona."
Els agrada aquest punt autoritari i guerrer de Putin.
Hi ha alguna recepta?
Preguntem a l'expert si hi ha forma d'aturar aquest ascens. Andreas Speit creu que hi comença a haver una reacció, política, però sobretot civil. Cada cop hi ha més gent que pren consciència que, si s'apliquen les propostes d'Alternativa per a Alemanya, la seva vida es podria veure greument perjudicada.
Als partits tradicionals i al govern els dona un consell molt concret: "Han de deixar de córrer darrere de les propostes i els posicionaments de l'AfD. Han de començar a marcar un perfil propi i tractar els temes de què parla l'extrema dreta sense tabús. Però cal treballar en les diferències. I en aquest aspecte, als partits del govern els demanaria que, en el cas de la CDU, que agafi la "C" de cristians i la posi al davant. A l'SPD també li demanaria que agafin la "S", que també significa "social", i que donin prioritat als temes socials."
Andreas Speit, per acabar, adverteix de la temptació d'integrar l'extrema dreta al govern, amb la idea que el desgast de governar la posi al seu lloc i obri els ulls al votants. "Això no ha funcionat mai. L'únic que acaba passant és que arrosseguen tot el tauler polític cap a la seva banda, i si les coses van malament, qui acaba perdent és el partit conservador que ha pactat amb ells. Al final, el bàndol conservador acaba fragmentat, i aquest és un dels objectius de l'extrema dreta."
I mentre l'AfD celebrava l'acte de final de campanya aquest dissabte, unes 10.000 persones, segons la policia, s'han manifestat contra el partit d'ultradreta i a favor de la democràcia a la Plaça de la Catedral de Magdebug, a la capital de Saxònia-Anhalt.
L'esdeveniment, en defensa també de la diversitat i la solidaritat, no estava vinculat a cap partit polític. Un dels manifestants animava a demostrar que a Saxònia-Anhalt l'empenta de la dreta no és tan forta com es creu: "Es diu que aquí som molt de dretes, però no és així".