Els 10 punts del pla de l'Iran que han pausat la guerra i que centraran les negociacions

Un alto el foc sempre pot ser l'avantsala d'un acord per a una pau duradora. Però en el cas de la guerra a l'Iran, les condicions que els bàndols enfrontats han posat sobre la taula com a punt de partida per negociar són tan diametralment oposades que no conviden a l'optimisme. Com acostuma a passar en aquests casos, la predisposició a fer concessions serà clau.  

Durant l'anunci aquest dimecres d'un alto el foc de dues setmanes --també acceptat per Israel-- i la reobertura temporal de l'estret d'Ormuz, el president dels Estats Units, Donald Trump, ha assegurat que la possibilitat d'assolir un acord de pau "definitiu" amb l'Iran està en "una etapa molt avançada". 

Les negociacions es desenvoluparan a Islamabad, la capital del Pakistan, i tindran com a punt de partida un pla de 10 punts presentat pel règim dels aiatol·làs, que inclou moltes de les demandes iranianes prèvies a la guerra iniciada el 28 de febrer pels Estats Units i Israel.

El ministre d'Afers Exteriors iranià, Seyed Abbas Araghchi, ha assenyalat en un comunicat que, si bé Washington havia acceptat el "marc general" de la proposta de 10 punts de l'Iran com a "base per a les negociacions", l'Iran estava considerant al seu torn una proposta de 15 punts dels Estats Units.

Els 10 punts presentats pel règim iranià, i la realitat sobre el terreny

1. Cessament total de qualsevol agressió contra l'Iran i els grups de resistència aliats.

La treva s'ha assolit sense que aquests punts s'hagi implementat. Mentre Israel ha acceptat no atacar objectius iranians durant els 15 dies que duri l'alto el foc, no ha fet el mateix amb el Líban i el govern de Benjamin Netanyahu continuarà amb la seva ofensiva contra la milícia xiïta Hezbollah. 

2. Retirada de les forces de combat nord-americanes de la regió, prohibició de qualsevol atac des d'aquestes bases contra l'Iran i abstenció d'adoptar desplegaments militars ofensius. 

Els Estats Units fa dècades que tenen presència militar a la regió, especialment en bases situades en petromonarquies aliades com Qatar o l'Aràbia Saudita. A més, Washington té multimilionaris acords amb aquests regnes en matèria de defensa.

3. Trànsit diari limitat de vaixells per l'estret d'Ormuz durant dues setmanes, sota un protocol de pas segur supervisat i regulat per l'Iran. 

Des de l'inici de les hostilitats fa 40 dies, Teheran només havia concedit el pas a vaixells vinculats a països com l'Índia, França o Turquia. Mentre l'Iran vol continuar tenint la clau de pas de l'estret, en les darreres setmanes Washington ha posat sobre la taula una supervisió conjunta entre els dos països.

De fet, després d'anunciar-se l'alto el foc, Donald Trump s'ha pronunciat a Truth Social sobre aquesta qüestió: "Els Estats Units d'Amèrica ajudaran a alleujar la congestió a l'estret d'Ormuz. Trump també ha destacat que amb la reobertura permetrà "és guanyaran grans sumes de diners" i que "l'Iran podrà començar el procés de reconstrucció". 

4. Aixecament de totes les sancions primàries, secundàries i de les imposades per l'ONU contra l'Iran. 

Les sancions de l'ONU a l'Iran que es van aixecar com a part de l'històric acord nuclear del 2015 van tornar a entrar en vigor el 27 de setembre del 2025 després que el grup europeu E3 --Regne Unit, França i Alemanya-- al·legués que Teheran no estava complint les seves obligacions.

5. Compensació dels perjudicis patits per l'Iran amb la creació d'un fons d'inversió i financer. 

L'última onada de protestes contra el règim va començar el 28 de desembre del 2025 per mostrar el malestar amb la situació econòmica. 

Amb una inflació anual superior al 42% i amb el rial perdent el 69% del seu valor davant el dòlar durant el 2025, l'economia iraniana fa temps que no aixeca el cap en un context marcat per les sancions dels Estats Units, la Unió Europea i l'ONU pel seu programa nuclear i les violacions dels drets humans, principalment.

6. Compromís de l'Iran de no fabricar armes nuclears. 

En l'acord del 2015 impulsat per Barack Obama, l'Iran es va comprometre, entre altres aspectes, a permetre l'accés dels inspectors de l'ONU a les seves instal·lacions militars per verificar que no estava produint armament nuclear.  

7. Reconeixement per part dels Estats Units del dret de l'Iran a enriquir urani i negociació sobre el nivell d'enriquiment. 

En aquest hi ha una mica de confusió, perquè en la versió publicada en persa, l'Iran ha inclòs l'expressió "acceptació d'enriquiment" per al seu programa nuclear. Per contra, i per raons que no estan clares, aquesta expressió no ha aparegut en la versió en anglès que els diplomàtics iranians han compartit amb els periodistes.

En el marc de l'acord del 2015, el règim iranià va acceptar eliminar dos terços de les centrifugadores instal·lades i desfer-se del 98% del seu urani. Caldrà veure quin és el llindar exigit ara per l'administració Trump i fins on Teheran està disposat a cedir.  

8. Acceptació per part de l'Iran de negociar acords de pau bilaterals i multilaterals amb països de la regió segons els seus interessos. 

Més enllà d'objectius israelians, des del 28 de febrer l'Iran i les seves milícies afins han atacat múltiples objectius a països com els Emirats Àrabs Units, l'Iraq, l'Aràbia Saudita o Kuwait, entre d'altres.   

9. Extensió del principi de no-agressió a tots els actors que hagin agredit els grups de resistència. 

Vinculat amb el primer punt, l'Iran es compromet a no atacar els actors que hagin atacat en algun moment grups de l'"eix de resistència" com Hezbollah al Líban, les Forces de Mobilització Popular a l'Iraq o els houthis al Iemen. 

10. Fi de totes les resolucions de la Junta de Governadors de l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica (AIEA) i del Consell de Seguretat de l'ONU i aprovació de tots els compromisos en una resolució oficial de l'ONU. 

Vinculat amb el quart punt, el règim iranià pretén que els organismes internacionals aixequin les seves sancions i que els acords quedin plasmats en resolucions oficials.

El full de ruta que Washington hauria posat sobre la taula

Tot i que no s'han publicat els detalls del pla de 15 punts presentat per la Casa Blanca, fonts consultades per la CNN han avançat algunes de les demandes. Washington exigeix a l'Iran el compromís de no tenir armes nuclears, el lliurament del seu urani altament enriquit, la limitació de la seva capacitat de defensa o la fi dels grups regionals armats pel mateix règim. 

Més enllà de la reobertura de l'estret d'Ormuz, un dels altres punts que els negociadors nord-americans haurien posat sobre la taula és el reconeixement del dret de l'Estat d'Israel a existir. 

Segons la CNN, durant les negociacions prèvies, l'Iran havia rebutjat el pla de 15 punts per considerar les demandes "excessives, poc realistes i irracionals", tot i que Trump va afirmar a finals de març que Teheran havia acceptat "la majoria" dels punts.