Els abocaments al medi natural, una plaga en augment: 50 denúncies per setmana

La Lorena i en Lluís surten a passejar sovint pels voltants de casa seva. Viuen a Sant Pere de Vilamajor, al Vallès Oriental, i estimen el bosc. Però molt sovint es troben amb abocaments de tota mena al medi natural. 

Tants, que fins i tot s'han organitzat amb la resta de veïns per fer-ne fotos i posar les ubicacions en una aplicació. La Lorena Gómez ho ha denunciat moltes vegades.

Cada setmana ens hi trobem, hi ha bosses, hi ha runa, hi ha tota mena de residus al bosc.

I és que els abocaments a la natura, i fins i tot en parcs naturals, s'han disparat. L'any passat, els Agents Rurals van posar més de 2.600 denúncies, un 43% més que l'any anterior. O sigui, 50 abocaments per setmana.

Sovint són les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) les que recullen aquests abocaments. En Jordi Puchol, responsable de la de Llinars del Vallès, explica que se'n troben de tota mena, des de mobles, neveres i runa fins a restes de plantacions de marihuana. Insisteix que, a més de la mala imatge i el mal que fan a la natura, suposen un perill d'incendi més gran.

Algú pot pensar que no té importància però en té, i això pot fer que es propagui un incendi molt més ràpid.

Per què es fan aquests abocaments?

Pel que fa als de runa, sembla que al darrere hi ha la voluntat de no pagar el cost que tindria dur-la a la deixalleria. 

Sant Pere de Vilamajor és un municipi molt extens, amb un 60 per cent del territori dins el parc natural del Montseny. La seva alcaldessa, Jésica Pérez, diu que han detectat abocaments de gent d'altres municipis en el seu entorn:

Creiem que una gran part ve de professionals que fan abocaments il·legals per no pagar cap taxa.

Portar residus a les deixalleries és, en general, gratuït, i fins i tot pot suposar una rebaixa en el rebut de la brossa. Però a partir de determinades quantitats o en funció de si s'és un particular o una empresa, sí que cal pagar una taxa. 

És una decisió que pren cada municipi i, per tant, pot variar molt. Al Vallès Oriental sí que hi ha una taxa comuna a tota la comarca. 

A la deixalleria de Sant Antoni de Vilamajor hi arriben molts cotxes i furgonetes a descarregar material. Si la furgoneta és plena del tot, que són uns 4 metres cúbics, el cost puja a 118 euros. Hi trobem un constructor, en Joan Moré, que porta una cisterna petita amb materials diversos. A ell només li costa 13 euros i té molt clar que cal fer-ho així:

Encara que fos més car, ho deixaria aquí. No puc llençar-ho al bosc. L'aprecio massa, la muntanya, per deixar-hi porqueria.

En cas d'obres grans, les empreses contracten un gestor de residus. En qualsevol cas, desfer-se correctament de la runa és una obligació de qui fa l'obra, que, a més, cobra per fer-ho al seu client. Jésica Pérez adverteix que cal comprovar-ho.

"És molt important que sempre que fem una obra, tot, sempre, ha d'anar acompanyat amb la factura d'aquest rebut de la deixalleria, que acrediti que s'ha fet un bon ús d'aquests residus que has generat", recorda l'alcaldessa.

El cas de Mataró

A Mataró, en canvi, portar residus a la deixalleria no té cap cost però el límit és d'un metre cúbic per viatge. No se n'hi pot portar més, ni pagant.

El regidor d'Ecologia Urbana de l'Ajuntament de Mataró, Xesco Gomar, apunta que els abocaments són recurrents quan hi ha un moment econòmic àlgid:

Es fan més obres, més petites obres, i hi ha aquestes dinàmiques i maneres de fer. Però anar a la deixalleria en petites quantitats és absolutament gratuït.

A Mataró, la brigada surt dos dies a la setmana per recollir deixalles al medi natural. S'han arribat a trobar que, mentre netejaven una zona, es feia un altre abocament en el mateix moment a poca distància. 

Ja han decidit sortir diàriament en el pròxim contracte de recollida de residus, però això té un cost que acaba pagant el ciutadà, en aquest cas uns 100.000 euros anuals. 

Des de l'Ajuntament creuen que s'ha de perseguir millor qui fa aquests abocaments. Per això demanen un canvi legislatiu, a l'estil del que ja funciona a Itàlia. 

"Estem intentant esbrinar des del punt de vista jurídic què s'està fent allà per proposar-ho als nostres dirigents i veure quin és el marge de millora", explica Gomar. 

El regidor creu que "és imprescindible" que es puguin instal·lar càmeres en espais oberts per poder identificar les persones que fan els abocaments, i que la identificació comporti una sanció. 

Les multes per abocaments al medi natural poden ser d'uns 500 euros si són lleus, però per casos greus o de residus contaminants poden superar els milers d'euros. A Mataró, arran de les inspeccions que es van fer durant tres mesos sobre el terreny, es va aconseguir posar 25.000 euros en sancions.