Els amish: viure igual que al segle XVIII

Als Estats Units, actualment hi viuen més de 300.000 amish, persones que es resisteixen als canvis socials. Viuen pràcticament igual que al segle XVIII. A Pennsilvània hi viu la comunitat més gran de tot el país; són 75.000 persones i es denominen Lancaster.

El moviment amish va sorgir el segle XVII com una escissió dels anabaptistes suïssos, cristians que creuen en el bateig durant la vida adulta, un dels pilars fonamentals de la comunitat. Eric Westner, que és especialista en el grup, hi fa referència:

 

"El bateig quan són adults, el compromís de no resistència, la convicció d'estar separats del món que es manifesta en coses diverses com la manera de vestir, la restricció de la tecnologia..."

 

L'epicentre de les comunitats d'amish són les esglésies que, rotativament, s'instal·len a les cases dels feligresos. Es regeixen per l'"ordnung", un conjunt de lleis i normes que organitzen la vida quotidiana dels amish; segons expliquen, "promouen la humilitat, la comunitat i la importància d'actuar correctament".

La vida al comptat de Lancaster

No hi ha cotxes, s'utilitzen carros de cavalls, i les dones són les encarregades de cuinar i de fer la bugada. No disposen d'electricitat a casa perquè això representa la connexió amb el "món" exterior i ho rebutgen.

 

A banda d'això, no participen de la vida política. El tant per cent de participació política a la comunitat és molt baix. Tampoc estan al cas de l'actualitat, la majoria no llegeixen els diaris. Els amish, però, paguen impostos igual que la resta de ciutadans americans.

Els nens i les nenes estudien fins als 14 anys a les pròpies escoles de les comunitats. Després, se'ls deixa un temps perquè pensin si volen batejar-se i comprometre's per sempre amb la congregació. Tal com explica una de les amish que viu al comptat de Lancaster, qui es desvia de les regles se'l castiga de forma severa.

 

"Les noies acostumen a batejar-se abans que els nois. Els nois s'esperen normalment a saber amb qui es casaran. Tinc un amic que era un membre batejat i es va casar amb una noia que no és Amish. I ara és un repudiat. Quan va a casa dels seus pares no pot ni tan sols menjar a la mateixa taula"

 

Vida segura, però també previsible

Les noies treballaran com a professores fins que es casin, quan passaran a cuidar-se de la casa i dels fills. Els homes es faran pagesos, fusters o constructors, però, tal com expliquen, mai s'implicaran en una feina que suposi algun tipus de força, incloent-hi la verbal.

 

"No hi ha amish policies o de cap força de seguretat perquè això suposa utilitzar la força. Fins i tot dedicar-se a la política, perquè un representant del govern consideren que fa servir la força en certa manera contra altres persones"

 

Entre ells parlen en un dialecte de l'alemany. Altres generacions més progressistes parlen en anglès a casa. Consideren que fora de la seva comunitat, "un no pot ser plenament amish".

Molt a poc a poc, les comunitats més obertes han anat introduint la tecnologia. Per exemple, la instal·lació de telèfons fixos i compartits als carrers, o l'ús de telèfon mòbil durant les jornades laborals estrictament.