Els castellers busquen més seguretat, vint anys després del primer casc de taekwondo a plaça

"Vam tenir un accident el 2004 amb una commoció cerebral", recorda la que era presidenta dels Castellers de Sants en aquella època, Carme Bernet Viñas. Quatre anys abans n'havien tingut un altre al concurs de Tarragona i, preocupats pel risc de lesions al cap, van decidir afegir una mesura de seguretat que llavors va ser molt criticada: el casc.

Fa vint anys, el dia 8 de maig del 2005, l'acotxador i l'enxaneta dels Castellers de Sants van fer castells per primer cop a plaça amb aquesta peça de protecció. 

El millor model que van trobar al mercat era un casc de taekwondo: "No era l'ideal, però podia minimitzar el perill de lesions", diu la Carme Bernet.

Mentre els Castellers de Sants incorporaven el casc als assajos, des de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya començaven l'estudi per trobar la millor solució.

La idea no va tenir una entrada fàcil, "amb crítiques sobretot de les colles més tradicionals, però a plaça molts pares de canalla ens deien que ho voldrien a la seva colla", recorden els Castellers de Sants. Ara costa imaginar la canalla sense el casc casteller.

Caigudes en un 3,3% dels castells

És una activitat de gran impacte visual, però amb l'estadística a la mà es pot dir que fer castells és més segur que jugar a futbol o esquiar. El casc va marcar el punt d'inflexió i és sabut que el risc zero és impossible.

L'any passat, les cent colles castelleres van aixecar un total de 6.627 construccions superiors al pilar de cinc. D'aquestes, només el 3,31% van acabar en caiguda. Es fan més castells i les caigudes també augmenten. 

Des del món casteller continuen buscant formes per millorar la seguretat, tant al local d'assaig com a plaça.

Els Castellers de Vilafranca, per exemple, han fet un cicle de jornades de prevenció per a tots els integrants, però sobretot per als nous membres de la colla.

"Ens hem adonat que una gran part dels lesionats són per mala col·locació de la pinya i cal fer molta pedagogia per evitar-ho", explica Fèlix Díaz-Prieto Masana, vicepresident i responsable de l'àrea de rendiment, investigació i salut.

A les actuacions, els dispositius sanitaris no estan regulats i es planifiquen segons les recomanacions de la coordinadora.

Ara, el Parlament acaba d'aprovar una resolució per incloure les actuacions castelleres al decret llei que regula, entre d'altres, espectacles públics i activitats recreatives. 

"És una normativa per obligar els ajuntaments a oferir un dispositiu de seguretat i que busca ajudar perquè el seu cost pot ser limitant sobretot per a les colles més petites", explica Sílvia Simó, assessora de salut i prevenció de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya.

Aquest diumenge, per exemple, la diada castellera de l'Arboç ha tingut un final precipitat per la caiguda del 4 de 7 de la colla amfitriona, perquè ha calgut fer servir totes les ambulàncies i els pilars de mèrit s'han hagut de suspendre.

L'objectiu, sempre, és buscar la seguretat màxima de tots els participants.