Els consells comarcals alerten que els falten recursos: "Estem en emergència financera"

Trenta-vuit anys després de la seva creació, els consells comarcals de Catalunya --actualment n'hi ha 40-- coincideixen que han de fer front a una situació d'"emergència financera" que posa en perill les seves funcions, tant de suport tècnic als municipis com de serveis bàsics que tenen delegats i que presten directament a la ciutadania. Estem parlant de serveis socials, atenció a la infància i joves, beques menjador o transport escolar i adaptat, entre d'altres. 

Les comarques catalanes presenten una realitat molt heterogènia per extensió o població, però la diagnosi i les principals reclamacions són compartides més enllà també de colors polítics. Per una banda, millor finançament i més estable i, per l'altra, que s'aclareixin les seves competències per evitar duplicitats amb altres entitats supralocals. 

Jornada a Lleida per fer-se sentir

Que els consells comarcals van a l'una en aquesta direcció s'ha posat de manifest en una jornada organitzada pel Fòrum Comarcal de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) a la Llotja de Lleida en el marc de la fira Municipàlia. 

Tot i que les diputacions hi participen, el finançament dels consells comarcals prové bàsicament de la Generalitat i per això és on es dirigeixen totes les mirades. Aquest any el Fons de Cooperació Local del govern per als consells s'ha incrementat un 20% (de 44 milions el 2024 a 53,8 el 2025) però l'objectiu és arribar a uns 100 milions el 2027 i que la Generalitat també assumeixi el 100% del cost dels serveis que delega en els ens comarcals.

Plantilles inestables i petits ajuntaments perjudicats

L'alerta sobre què implica subsistir en "emergència financera" l'ha expressada clarament la presidenta del Fòrum Comarcal i presidenta del Consell Comarcal del Gironès, Sònia Gràcia, que també és alcaldessa de Fornells de la Selva: el paper dels consells es pot convertir en "residual" si no hi ha un gir perquè el sistema actual "no els garanteix la sostenibilitat".

Un missatge que no només expressen els càrrecs polítics sinó també els gerents com el del consell comarcal del Baix Llobregat, Cristian Rastrojo. Explica que el finançament que reben no s'ha incrementat al mateix nivell que s'han encarit els serveis que presten i això té conseqüències. Una de molt evident és la inestabilitat de les plantilles.

"Necessitem un marc estable i plurianual de finançament que ens permeti consolidar els nostres equips perquè ara mateix la situació és molt precària, formem els professionals i ens marxen."

No poder retenir els professionals també perjudica els ajuntaments a qui donen suport, perquè "contínuament els estem canviant els referents", assegura Rastrojo. 

Sònia Gràcia afegeix que si la Generalitat no assumeix tot el cost de les competències que els delega en serveis socials, com el Servei d'Atenció Domiciliària, això obliga a pagar més els ajuntaments petits que ja tenen prou problemes pressupostaris.

La presidenta del Fòrum Comarcal insisteix que cal superar el model de la "subvenció crònica i burocràtica" i que la continuïtat dels recursos i del personal ha de quedar garantida a través de mecanismes clars i estables com els contractes programa.

"Els consells comarcals ens els hem de creure. Si no ens els creiem, no hi fem res." 

Respecte i lleialtat institucional

Els greuges que els consells comarcals han posat sobre la taula a Lleida tenen una traducció sobretot econòmica --per un finançament que consideren insuficient i que arriba tard-- però també institucional, perquè en certa manera se senten menystinguts per la Generalitat i les diputacions. 

Una de les més crítiques en aquest sentit és la presidenta del Consell de l'Alt Urgell i alcaldessa de Ribera d'Urgellet, Josefina Lladós. S'ha queixat que si els consells, per falta de recursos, no poden oferir als municipis petits l'acompanyament i el suport que esperen, això "ens resta credibilitat". 

També es generen conflictes, diu, per funcions que no estan clares, sobretot amb la Diputació de Lleida. "Moltes vegades ens preguntem: si això ja ho fa la Diputació, nosaltres on quedem?", afirma. 

"Amb els anys s'ha creat una mena de monstre desendreçat i ara cal tornar a posar sobre la taula qui fa què i com es pot finançar."

Per això, els ens comarcals també reclamen respecte, lleialtat institucional i competències clares.

Sigui com sigui, un dels missatges més repetits és que aquesta és una lluita que ha de ser compartida pel conjunt dels consells comarcals. I una de les que més clarament ho han expressat és Eva Martínez, presidenta del Consell Comarcal del Baix Llobregat 

"Si anem tots a l'una podem fer un salt endavant per revertir l'infrafinançament. És una finestra d'oportunitat que hem d'aprofitar."

Arribar al 2027 amb el doble de finançament

La proposta del Fòrum Comarcal de l'ACM es basa en un increment progressiu i consolidat del Fons de Cooperació Local per pal·liar el dèficit històric de recursos.

El primer objectiu és que l'increment extraordinari del 20% per a aquest 2025 es consolidi i que, sobre aquesta xifra consolidada, l'any que ve hi hagi un nou increment del 25%. 

Això situaria el finançament estructural dels consells comarcals --aquelles despeses per "aixecar la persiana"-- aproximadament un 50% per sobre del nivell del 2024. Gerències i presidències insisteixen que és una reclamació "per parar el cop". En paraules de Josefina Lladós: "Per tapar el forat que actualment tenim i aturar el dessagnament que estem patint."

L'objectiu a llarg termini és assolir una fita de recursos globals de 90-100 milions d'euros per al 2027, aproximadament el doble de l'import actual del Fons de Cooperació Local, i desplegar un nou model de finançament estable.

Compromisos de la Generalitat

A la trobada a Lleida hi van convidar el secretari de Governs Locals i Relacions amb Aran, Xavier Amor, que s'ha compromès com a mínim a consolidar el 20%. Ara bé, amb un advertiment: "Si es vol consolidar, Catalunya necessita tenir pressupostos. Per tant, aquesta és una demanda que jo també faig a la resta de partits polítics."

Amor també ha admès: "Cal fer un estudi real de quins són els serveis que estan prestant els consells comarcals per derivació de la Generalitat i veure si aquests serveis estan ben dotats econòmicament. Aquí estem veient que algunes partides segurament s'hauran d'ajustar a la realitat." 

Per tant, el compromís és "intentar dotar-los econòmicament una mica més a través del Fons de Cooperació".

El nou model a partir del 2027 comportarà també la redefinició dels criteris de repartiment, per exemple, si ha de tenir més o menys pes la població de la comarca o el nombre de municipis a què s'ha de donar serveis. Un debat que sí que es posposa perquè tothom admet que serà més complex posar-se d'acord.