Els desnonaments no creixen tot i la fi de la moratòria: els canvis als jutjats i la mediació, claus
Les entitats en defensa del dret a l'habitatge alertaven a principis d'any que tindríem un allau de desallotjaments quan va caure la moratòria antidesnonaments, el 26 de febrer. Les xifres, de moment, no ho corroboren.
Segons dades del Consell General del Poder Judicial, publicades el 22 de juny, el primer trimestre del 2026 a Catalunya s'han executat 921 desallotjaments.
En l'evolució dels desallotjaments a Catalunya s'observa una baixada del 55,5% respecte al mateix període de l'any passat.
Les dades constaten que Catalunya continua liderant el rànquing de llançaments, seguida del País Valencià, amb 741 llançaments executats, i de la Comunitat de Madrid, amb 582.
La responsable de la Comissió Especial de Llançaments (CEL), la lletrada de l'Administració de la justícia Estela Bergel, explica que des de que es va tombar la moratòria antidesnonaments estan fent el mateix nombre de desallotjaments, entre 20 i 25 diaris de dilluns a divendres.
Quan se suspèn ara un desnonament?
Bergel afirma que s'executa el 99% dels llançaments, perquè només s'aturen els desnonaments d'especial vulnerabilitat que preveu la llei estatal d'habitatge.
Ara, el llançament no se suspèn quan la vulnerabilitat és per les conseqüències econòmiques de la covid.
En els casos de vulnerabilitat econòmica derivada de la llei d'habitatge estatal del 2023 sí que s'atura el llançament de manera temporal. Segons la legislació, és vulnerable la persona que te uns ingressos per sota del 30% del que li costa l'habitatge, ja sigui en concepte de lloguer o juntament amb les despeses de llum, aigua i gas.
Només se suspèn durant un màxim de 2 mesos si el pis és propietat d'un petit tenidor i durant 4 mesos, si és d'un gran tenidor.
Com afecten els canvis organitzatius als tribunals de justícia?
Els desallotjaments reactivats després la moratòria es programen, en el dia a dia, juntament amb la resta de desnonaments.
La reactivació ha coincidit en el temps amb un moment complicat a nivell organitzatiu dels tribunals judicials, que s'han hagut d'adaptar a una nova llei estatal.
Aquests canvis organitzatius dels jutjats, que ara s'anomenen places judicials, han frenat els desnonaments que s'havien de reactivar d'ofici amb la caiguda de la moratòria.
Són els desallotjaments de pisos propietat de petits propietaris que no s'han reprès de manera automàtica, tal com preveu la llei.
Com funciona el procés a Catalunya?
A Catalunya, els grans tenidors –propietaris de 5 o més habitatges– han de sol·licitar a la plaça judicial del tribunal d'instància corresponent –el que fins ara anomenàvem "jutjat"– la reactivació del desnonament aturat durant la moratòria.
Abans, però, han d'acreditar que ha intentat una intermediació-conciliació. És un procediment que porten des de l'Agencia Catalana de l'Habitatge i que es pot demanar per via telemàtica.
Aquest nou requeriment explica, en gran part, la davallada de desnonaments respecte al mateix període de l'any anterior. En alguns casos s'arriba a un pacte i en d'altres, no. Però el fet que s'hagi de demanar aquesta intermediació-conciliació ha tingut conseqüències, segons Bergel.
Que existeixi aquest intent d'acord entre les parts ha produït la conseqüència d'una baixada del número de llançaments
La intermediació té una vigència de tres mesos, i si no hi ha resposta el termini és de dos mesos.
Més tensió en els desnonaments
El que sí noten els gestors processals de la comissió especial de llançaments és que ha augmentat molt la tensió en els desnonaments a peu de carrer.
Expliquen que les famílies ja porten 6 anys –des del 2020– amb el procediment aturat i es troben –ara, de sobte– que s'ha reactivat.
En molts casos, a més, la seva situació econòmica no ha millorat al llarg de tots aquests anys; al contrari, acumulen un deute molt més elevat.
Relloguer d'habitacions durant la moratòria
Una altra realitat que s'estan trobant és que en els pisos on van a executar el llançament hi relloguen habitacions o s'hi troben turistes a dins.
Segons Estela Bergel, quan entren a l'habitatge –que en principi estava llogat a una família per fer-ne un ús d'habitatge habitual– es troben que han rellogat habitacions i veuen els cadenats en cadascuna de les habitacions.
Jo diria que en el 70% dels desnonaments reactivats després de la suspensió de la moratòria hi ha lloguer d'habitacions
Afegeix que alguna vegada també s'hi han trobat "gent que no sap res" o turistes, perquè l'habitació "apareix en alguna plataforma turística".
Bergel considera que estem estancats en la mateixa situació que el 2020 va portar a la moratòria, tant a nivell de les famílies com a nivell de l'administració. Som allà mateix on ens vam quedar quan es va suspendre el procediment.