Els difunts oblidats: prop de 300 urnes funeràries a Barcelona que ningú ha reclamat

Una làpida sense nom ni cap inscripció s'obre per primera vegada davant d'una càmera de TV3. Els operaris desprecinten dues urnes i en llencen el contingut al forat. Són les cendres de dues persones que, un cop mortes i incinerades, la família no ha anat a recollir.

Les dipositen al "cinerari públic", una mena de fossa comuna de cendres, després que la família se n'hagi desentès definitivament. Hi ha famílies que ho decideixen el mateix dia de la incineració. No voldran aquelles cendres. I prefereixen l'opció de la fossa comuna, que és gratuïta.

En el cinerari públic, l'anonimat és total. Les cendres es barregen entre els oblidats. Els operaris de cementiris no pregunten les raons que hi ha al darrera d'aquestes decisions, com explica Joan Manel Aparicio, director de Serveis de Cementiris de Barcelona.

"Als cineraris comuns, les cendres estan barrejades , no es poden recuperar. Evidentment cada cas és un món i no sabem què hi ha al darrera. Nosaltres hem de ser molt respectuosos amb les famílies."

Cada any a Barcelona s'incineren vuit mil difunts, i, generalment, les famílies tenen un marge de 30 dies per recollir la seva urna. Però n'hi ha que no ho fan, o que tarden mesos, i a vegades anys, a recollir-la. Cementiris de Barcelona té en aquests moments 260 urnes al magatzem dels forns crematoris, a l'espera de ser entregades. Des de Cementiris es truca a les famílies un cop han passat uns 15 mesos.

Hi ha persones que reconeixen que no són conscients que ha passat tant de temps. Aparicio explica que "les famílies que no han pogut venir-les a retirar tenen la certesa que les hem custodiat i que oferim la possibilitat de recuperar-les.

Segons el director de Serveis de Cementiris de Barcelona, les urnes emmagatzemades estan en bona custòdia, etiquetades i amb la traçabilitat del difunt molt ben definida. És impossible extraviar un difunt.

Amb la pandèmia i les restriccions que comporta, moltes famílies han retardat el comiat definitiu del seu difunt, i, per tant, s'esperen a recollir l'urna. Són els arguments que moltes famílies donen quan els tècnics del cementiri els truquen per avisar que ja tenen l'urna a punt per ser recollida. De les que hi ha al magatzem, 200 són d'aquest any 2020.

 

On han d'anar les cendres dels difunts?

Les cendres es poden conservar a casa, inhumar a dins els nínxols, es poden dipositar en un columbari (ara també n'hi ha a les esglésies), dispersar-les al medi natural (l'opció menys recomanada) o als jardins del repòs que ara ja hi ha a molts cementiris. A Montjuïc, el que té més èxit és el jardí de la Mediterrània, on en els darrers 12 anys ja s'han dipositat les cendres de 300 difunts.

És l'opció que agafa la majoria de famílies a qui sí que importen els seus difunts, perquè poden venir a dipositar flors i tenir un record especial per aquella persona.

La Unió Europea va voler aturar la dispersió de cendres al medi natural fa 5 anys, però encara no hi ha una llei supraestatal que ho prohibeixi. El govern de la Generalitat tampoc ho té regulat. Les cendres de difunts contenen un alt nivell de calç; per això des de Cementiris es recomana dipositar les cendres en llocs controlats.

Tot i que al mercat ja existeixen des de fa anys les urnes biodegradables, la recomanació és no llençar l'urna al medi natural, ni al mar ni a la muntanya.