Els drons, l'arma més letal de la guerra d'Ucraïna: provoquen el 90% dels morts
Metges i militars russos han hagut d'adaptar-se a la irrupció d'aquest nou aparell
23/12/2025 - 07.05 Actualitzat 23/12/2025 - 10.08
Els drons ja són la causa del 90% dels morts i del 70% dels ferits en el conflicte a Ucraïna.
Fa un any només representaven el 10% de les baixes, però la constant evolució tecnològica per part dels dos bàndols i la seva eficàcia l'han convertit en l'arma més letal del conflicte. Això ha obligat els metges a especialitzar-se en nous tipus de ferides.
Un equip de 3CatInfo visitem un hospital militar situat en una ubicació secreta del Donbàs. Els últims dos anys els metges d'aquest centre gestionat per Akhmat, el grup txetxè que combat a les files de l'exèrcit rus, han fet més de 20.000 operacions a soldats que els arribaven amb tot tipus d'hemorràgies de la primera línia.
El cap del servei mèdic, un metge militar que respon al sobrenom de "Búlia", explica que les bales ja només causen l'1% de les ferides i que, sense cap mena de dubte, les armes més mortíferes són els drons.
"Són ferides de metralla i, a més del metall, hi ha plàstic, pedres i tota la resta. Aquí els traiem gradualment els fragments perquè puguin tornar a files", diu.
Ferit per un dron ucraïnès
Precisament això és el que li va passar a aquest soldat colombià que s'estima més mantenir-se en l'anonimat. Ell va arribar fa dos mesos a Rússia amb un contracte signat amb el Ministeri de Defensa per a un any.
Quan feia 13 dies que estava al front, en un petit grup d'assalt de tres efectius, un dron el va triar i el va perseguir fins que el va poder atacar.
Jo corria i l'esquivava, però el dron seguia. Quan em va llançar una granada, gràcies a Déu, vaig poder fer-me a un costat i no em va esclatar al cos.
Després d'uns minuts inconscient, es va aixecar i es va posar a córrer sense notar cap dolor per l'adrenalina del moment. Al cap d'uns quilòmetres li va començar a fer mal la cama.
"Em vaig apujar el pantaló i vaig veure que estava ferit a les dues cames. Vaig poder sortir d'allà, em van ficar en un cotxe i em van portar a l'hospital", explica.
No parla rus, però assegura que la resta de companys d'habitació el tracten molt bé. "Vaig venir per un somni per a la família: per donar una casa a la meva mare", diu.
El metge en cap, el Búlia, ens explica orgullós que a tots els soldats de l'habitació els han cosit ferides de dron. "Els fem uns punts de sutura que, quan tornen a casa, la mare no es creurà que van aturar un projectil amb el cos, perquè són sutures molt fines i discretes", afegeix.
Les ambulàncies, un objectiu llaminer per als drons
El doctor ens condueix al magatzem on tenen aparcats els vehicles d'evacuació del front. Ens mostra motocicletes, blindats i, finalment, la joia de la corona de l'hospital: una ambulància a prova de drons.
"És pròpia de la pel·lícula Mad Max", diu, assenyalant les calaveres que han pintat als baixos d'aquesta furgoneta cuirassada contra la fúria dels aparells no tripulats.
En els últims mesos, les ambulàncies s'han convertit en un objectiu molt llaminer per als drons. "Aquesta ja ha rebut més d'una desena d'impactes i només ha perdut una roda", esmenta amb satisfacció.
Això ha fet que les evacuacions siguin molt més perilloses, que els ferits triguin més a ser traslladats des del camp de batalla, arribin més tard a l'hospital i ho facin en una situació més crítica.
Rússia atrapa Ucraïna en la guerra de drons
Fins no fa gaire, Ucraïna portava la davantera en aquesta cursa per la supremacia dels drons i aquest avantatge li permetia compensar la falta de soldats.
Ara, però, per primer cop des de l'inici de la invasió, Rússia li planta cara i amenaça la seva superioritat després d'haver-ne accelerat la producció i la millora de la tecnologia en els últims mesos. És justament aquesta embranzida el que ha permès recentment a Moscou fer progressos importants al camp de batalla.
3CatInfo ha visitat un centre d'entrenament de pilots russos per entendre quina estratègia hi ha darrere dels èxits d'aquesta tardor. En aquesta escola situada a la regió de Luhansk triguen només 21 dies a instruir un pilot de dron per poder dur a terme missions al front.
Rússia ha entès que li cal un autèntic exèrcit d'operadors de vehicles no tripulats per imposar-se a les forces ucraïneses. Ara bé, tot i la febre per aquestes màquines, un dels responsables del centre, que es fa anomenar "Arcadi", deixa clar que aquests aparells encara no decideixen la guerra d'Ucraïna.
Seria un error [pensar-ho]. L'elit encara són els equips d'assalt. Tampoc es pot dir que l'artilleria i els pilots d'avions ja no són necessaris.
A més, encara tenen algunes limitacions. Hi ha situacions en què queden inutilitzats, quan les condicions meteorològiques com la neu, la pluja, la boira o el vent fort els inutilitzen.
Tot i això, els drons sí que han canviat completament les tàctiques militars. Al magatzem de pràctiques ens ensenyen l'aparell que aquesta tardor ha ajudat l'exèrcit rus a avançar al Donbàs.
Es tracta del Molnia-2. Els aprenents han de saber muntar-lo i afegir-li la càrrega explosiva, que pot arribar als nou quilos, en pocs minuts.
L'instructor d'aquest dron, amb el nom de guerra "Sashimi", en glossa les virtuts. "Pot sobrevolar distàncies llargues i, per tant, pot atacar la rereguarda enemiga propera, incapacitar els seus subministraments, els magatzems d'aliment, de munició...".
Aquest any, el canvi més significatiu de la guerra és que Rússia ha après a atacar amb drons les línies de proveïment ucraïneses a més de 40 quilòmetres del front i ha eliminat el que fins ara es considerava una rereguarda segura.
"La línia de front de l'enemic s'esfondra perquè no reben subministraments. Creem condicions insuportables per a la feina de l'enemic", assegura l'Arcadi, que afegeix que, un cop han neutralitzat els punts de foc de l'enemic, deixen via lliure perquè els grups d'assalt avancin i ocupin posicions avantatjoses.
Però la superioritat d'avui pot ser un miratge demà si Ucraïna desenvolupa nous i millors drons i receptors. La tecnologia canvia pràcticament cada setmana.
Per això el que aquests pilots hauran après durant aquests dies és probable que molt aviat quedi obsolet.
Les mines, el terror dels civils
Si els drons s'han convertit en l'arma més temuda al camp de batalla, uns quilòmetres més enrere, a la rereguarda immediata, el terror el causa una altra arma: les mines.
Al Donbàs, des que va començar la guerra el 2014, s'estima que hi ha més de mil quilòmetres quadrats de terreny amb artefactes d'aquesta mena enterrats.
Un equip de 3CatInfo ha acompanyat un grup de desminadors humanitaris que busquen explosius enterrats a la regió de Donetsk.
El Kirill i el Taraser cada matí agafen el detector de metalls amb una mà i l'arpó amb l'altra, i durant sis hores pentinen amb molt de compte tota aquesta zona minada.
Estem obrint pas als electricistes perquè puguin col·locar les línies d'alta tensió i que hi torni a haver llum al Donbàs.
Treballen en un tram de 17 quilòmetres de llarg i 60 metres d'ample, per on passen les torres elèctriques. La concentració és màxima, i el perill, a cada passa. Quan detecten un senyal sospitós s'agenollen i busquen amb la sonda l'objecte desconegut.
"És pura arqueologia. Si es tracta d'una mina, l'hem de senyalitzar. Llavors ve un especialista en detonació i la desenterra. És una feina dura, però noble. S'ha de fer", expliquen.
A mesura que es va movent la línia de front, els desminadors han d'anar netejant noves àrees on hi ha amagats explosius.
El Taraser calcula que aquest territori pot trigar més de 100 anys a quedar completament lliure de mines.
El Donbàs és el territori més minat del planeta.
"En totes les guerres anteriors del món juntes sumades hi havia menys mines que al Donbàs", diu.
A més, el Kirill creu que "la col·locació de mines continua perquè hi ha combats i cada cop que es llança una bomba es poden tornar a sembrar mines".
El Kirill adverteix que el problema no són només les mines antipersona que s'enterren deliberadament, sinó les restes no detonades d'atacs. "Cada cop que es llança una bomba es poden tornar a sembrar mines", alerta.
Aquestes mines han ferit centenars de civils al Donbàs, inclosos nens.
Avui és notícia
El govern prorrogarà els pressupostos, però espera negociar-ne de nous amb ERC i els Comuns
Tensió a Badalona entre manifestants a favor i en contra dels desallotjats de l'Institut B9
Graven d'amagat soldats israelians matant a boca de canó un palestí de 16 anys a Cisjordània
Dimiteix el líder del PSOE d'Extremadura després de la desfeta electoral
Extremadura posa Sánchez i Feijóo davant del mirall