Sospitós Universitat de Brown
UE Ucraïna fons russos congelats
Trump discurs
B9 de Badalona
Manifestació Brussel·les agrària
Accident AP-7 Vandellòs i l'Hospitalet
Avatar
Laboratori pesta porcina
Olot zona baixes emissions
Oscars YouTube
Adolf Hitler Namíbia
Atles climàtic Meteocat
Concert per Palestina Palau Sant Jordi
Sorteig Champions
Burgos

Els escorxadors municipals, la clau per garantir un model ramader i alimentari sostenible

Un estudi de l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona reivindica el model dels escorxadors de proximitat i posa com a exemple a seguir el del municipi empordanès de l'Armentera

19/12/2025 - 06.53 Actualitzat 19/12/2025 - 06.54

La crisi de la dermatosi nodular, l'alerta per la grip aviària i l'alarma per la pesta porcina. El sector ramader català ha encadenat els darrers mesos tres importants sotragades. Una situació inèdita que, per l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona, hauria de contribuir a repensar el model alimentari a Catalunya i tornar a apostar pels productors de carn de proximitat i pels escorxadors locals. 

Aquesta és una de les principals conclusions de l'estudi "Infraestructures per a l'alimentació sostenible", que posa com a exemple i model a seguir l'escorxador de l'Armentera, a l'Alt Empordà. 

L'anàlisi conclou que aquesta instal·lació és una peça clau per a la supervivència de la petita i mitjana pagesia, té un paper fonamental per promoure l'ocupació rural, permet augmentar els marges de benefici dels productors, a més de garantir als consumidors l'accés a productes de proximitat i de qualitat.

Segons diu l'estudi: "Allà on desapareixen els escorxadors locals, la pagesia es veu abocada als macroescorxadors, i perd marge, autonomia i capacitat de decisió. A l'Alt i al Baix Empordà, l'Armentera és literalment la diferència entre la viabilitat i la inviabilitat de moltes explotacions agroecològiques".

Edifici de l'escorxador municipal de l'Armentera (3CatInfo)

Gestió cooperativa

Ho certifica Pino Delàs, ramader de porc ecològic i soci de la cooperativa que gestiona l'escorxador, que explica que necessiten una infraestructura que s'adapti a les seves necessitats per tenir un model agroalimentari local:

No pintem res en un escorxador que es dedica a vendre carn arreu del món; nosaltres necessitem una indústria per alimentar els nostres veïns.

Sense aquest escorxador, de fet, el projecte de Delàs no hauria prosperat, perquè "portar els porcs a Olot o Ripoll el faria inviable econòmicament i energèticament".

L'escorxador de l'Armentera és de l'Ajuntament, però el gestiona una cooperativa que aplega, entre d'altres, ramaders i carnissers. Un dels socis fundadors va ser Miquel Roca, penúltima baula d'una nissaga de xarcuters que ja encadena set generacions. 

Producte de proximitat

A les seves botigues de Ventalló i l'Escala, a pocs quilòmetres de l'escorxador de l'Armentera, gairebé tota la carn que es ven és de proximitat.

"Matem els xais d'aquí a la comarca, de Valveralla; les vedelles són de Jafre, i els porcs ens els criem nosaltres des de fa molts anys", detalla davant del mostrador.

Això és possible per la proximitat de l'escorxador:

Podem sacrificar animals de proximitat, que coneixem i sabem exactament d'on surten.

I això, segons l'estudi de l'IDRA, "permet als carnissers diferenciar-se mitjançant un producte propi artesà que els consumidors reconeixen com d'alta qualitat".

Aquesta, però, no és la dinàmica de la indústria alimentària catalana de les darreres dècades. En els darrers 40 anys, Catalunya ha passat de tenir 250 escorxadors municipals a només 42.

A més, han tancat 15.000 explotacions porcines. I, mentrestant, s'ha doblat la cabana fins als vuit milions de porcs i s'ha consolidat un model altament industrialitzat concentrat en un grup molt reduït d'empreses. 

Carn de porc de proximitat a la xarcuteria Roca (3CatInfo)

Model industrialitzat

De fet, el 60% dels porcs es maten en tan sols 3 escorxadors, i la major part d'aquesta carn s'exporta. Així, actualment, només cinc companyies (Vall Companys, BonÀrea, Costa Brava Foods, Casa Tarradellas i Olot Meat Group) sumen 10.000 milions d'euros de facturació i més de 500 milions d'euros de beneficis. 

I la majoria dels ramaders, fins a un 80%, treballen per a empreses integradores. Per Adrià Rodríguez, investigador de l'IDRA i un dels coautors de l'estudi, "cal que l'administració faci un canvi de xip, deixi de donar suport a les grans empreses agroexportadores i prioritzi un model ramader i alimentari de base local i ecològica que diversifiqui la producció."

Per fer-ho, l'estudi proposa desenvolupar un Pla Nacional d'Escorxadors de Baixa Capacitat per recuperar, modernitzar i cooperativitzar aquestes instal·lacions. 

I justifica la necessitat d'una aposta pública amb números: cada euro invertit en el seu funcionament es tradueix en un retorn de 8 euros d'activitat econòmica local i genera ocupació arrelada al territori. "Són projectes més petits, però que generen més llocs de treball per caps de bestiar", assenyala Adrià Rodríguez.

A més, l'anàlisi de l'IDRA remarca que els escorxadors de proximitat són imprescindibles per conservar races autòctones, per mantenir paisatges agraris diversos i per reduir les emissions associades al transport de bestiar.