Els Estats Units avisen: qui no firmi acords comercials tindrà els aranzels inicials l'1 d'agost

La data de l'1 d'agost esmentada pel secretari del Tresor dels Estats Units, Scott Bessent, aquest diumenge a la CNN es podria interpretar com una extensió de la data límit de la treva decretada per Trump, és a dir, aquest dimecres. 

Però Bessent ha estat difús en aquest sentit. Ha negat que sigui una pròrroga i alhora ha insistit que "l'1 d'agost és quan començarà a passar", en una referència a la restauració dels aranzels de l'anomenat per Trump com a "dia de l'alliberament". 

En tot cas, tot apunta a un missatge de pressió perquè tots els països, i sobretot la Unió Europea, vagin tancant acords amb els Estats Units al més aviat possible.

I encara més pressió, en aquest cas als països que "s'alineïn" amb els BRICS. Donald Trump ha amenaçat a imposar un aranzel addicional del 10% a qualsevol país que doni suport al que ha qualificat de "polítiques anti estatunidenques" de les economies emergents, els líders de les quals estan reunides aquests dies a Rio de Janeiro. 

El president ha difós aquest missatge a la xarxa social Truth, després que els BRICS hagin evidenciat en una declaració conjunta la seva "profunda preocupació" per la crisi comercial encetada per Trump. 

El 2 d'abril Trump va mostrar unes taules amb els aranzels que volia imposar a cada país, una imatge ja icònica que molts van batejar sarcàsticament com "les taules de Moisès". 

En el cas de la Unió Europea la tarifa imposada s'enfilava fins al 20%. Amb la pausa de 90 dies atorgada pel president nord-americà el 9 d'abril, va caure fins al 10% de manera general, però amb excepcions com els cotxes, l'acer i l'alumini, en què es va mantenir molt més alta. 

La Unió Europea, davant un dilema

Divendres passat la missió comunitària encapçalada pel comissari de Comerç, Maros Sefcovic, deixava Washington després d'encarar la fase final negociadora amb els seus homòlegs nord-americans. 

I segons publicava Sefcovic a la xarxa social X, les sensacions eren positives: "Tanco una setmana productiva a Washington. Torno a Brussel·les. La feina continua. El nostre objectiu continua invariable: un acord comercial transatlàntic bo i ambiciós." 

D'aquest acord entre la Unió Europea i els Estats Units en depenen 1,6 bilions d'euros de comerç bilateral. Però l'executiu comunitari, segons diverses fonts diplomàtiques, es troba davant un dilema: acceptar un tracte a qualsevol preu abans del 9 de juliol per evitar una guerra comercial o bé mostrar múscul i contraatacar si els Estats Units no cedeixen i imposen aranzels massa durs.

Un 10% a canvi de rebaixes en sectors clau

Segons el mitjà especialitzat Bloomberg, la Unió Europea s'hauria plantejat l'última setmana acceptar un aranzel general del 10% en les seves exportacions als Estats Units a canvi de reduir els que s'apliquen als productes farmacèutics, l'alcohol, els semiconductors, els avions comercials i sobretot els cotxes (25%) i l'acer i l'alumini (50%).  

Per acabar-ho d'adobar, aquest últim divendres Trump va deixar anar que, si no hi havia un acord, imposaria un aranzel del 17% als productes agroalimentaris procedents de la Unió Europea.

Aquest dilluns el president nord-americà farà arribar a dotze dels països implicats la carta amb l'aranzel que els pertoca si no arriben a un acord amb els Estats Units. 

Caldrà veure si hi ha una acceleració de les negociacions abans de dimecres, la data límit teòrica, o bé si les converses continuen més enllà gràcies a una nova pròrroga de Trump, fet que sembla més que probable.