Els EUA esgoten el seu arsenal de guerra i l'Iran se n'aprofita per negociar sobre l'estret d'Ormuz

Els Estats Units estan esgotant el seu arsenal de guerra, després de més de cinc mesos de conflicte amb l'Iran. Una feblesa que Teheran està aprofitant per endurir les reclamacions sobre l'estret d'Ormuz.

En aquest context, la Casa Blanca ha començat a pressionar les empreses del sector de defensa per accelerar la producció d'armes.

Malgrat que Washington ho ha intentat silenciar, l'ordre del Pentàgon perquè la indústria armamentista enllesteixi, en tres setmanes, un pla per augmentar la producció, ha fet saltar totes les alarmes. 

Segons l'agència Reuters, l'estoc dels míssils Patriot ha caigut un 65% –de les 2.330 unitats abans de la guerra, a les 800 d'ara–, els avançats sistemes de defensa THAAD han caigut un 80% i pràcticament no queden ATACMS, els míssils balístics terra-terra.

Pel que fa als coneguts Tomahawk, que es llancen des del mar, amb prou feines els en queden la meitat.

En públic, el president dels Estats Units, Donald Trump, treu ferro de la situació. Però sembla que aquest xoc de realitat és el que hauria fet decidir la seva administració a no llançar una gran ofensiva contra l'Iran aquest agost.

I a Teheran n'han pres nota. És per això que augmenten l'aposta per a reobrir Ormuz, amb noves condicions que els siguin més favorables.

L'Iran imposa sis requisits als EUA per reobrir Ormuz

Aquest dissabte, el règim dels aiatol·làs ha presentat una llista de sis exigències que els Estats Units han de complir abans de reobrir el tràfic marítim.

El memoràndum inclou el final del bloqueig naval, l'aixecament de les sancions, l'alliberament dels actius bloquejats i la compensació pels danys provocats durant la guerra. Així mateix, demana que acabin les amenaces contra l'Iran, i el final de les operacions militars contra el seu territori i contra els seus aliats al Líban, Palestina, el Iemen i l'Iraq, que ha de comportar també la retirada dels soldats nord-americans desplegats al voltant de la República Islàmica.

Fins que els Estats Units no corregeixin el seu comportament, l'estret d'Ormuz no s'obrirà.

En paral·lel, l'Iran negocia amb Oman per tancar un acord sobre la gestió de l'estret, tot i que insisteix que no es reobrirà fins que Washington accepti les seves condicions i deixi d'interferir en els afers regionals.

Des de la part omanita confirmen que les converses amb Teheran són "positives", però alerten que es podrien veure "afectades" pels atacs contra els vaixells que transiten per aquestes aigües, en referència a la denúncia dels Emirats Àrabs pel llançament d'un míssil iranià contra un petrolier amb bandera del seu país.

Ucraïna, l'altre gran perjudicat per la falta d'armament

Més enllà de l'Orient Mitjà, l'escassetat als arsenals nord-americans té efectes en els moviments de la resta dels seus rivals històrics, com Rússia o la Xina, que podrien escalar tensions perquè saben que els Estats Units tenen menys capacitat de dissuasió.

Això s'ha començat a notar també a Ucraïna. Segons el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, el seu país rep "tres vegades menys míssils antibalístics" que abans, principalment per les hostilitats a l'Iran.

Després de quatre anys i mig de resistència contra la invasió russa, i just quan Kíiv havia aconseguit que la guerra li sortís cada vegada més cara a Moscou, els Estats Units han tancat l'aixeta dels míssils.

Fins ara, Washington era el principal subministrador a l'exèrcit ucraïnès de míssils Patriot, els únics capaços d'aturar els míssils russos. Però ja pràcticament no n'envia, i Kíiv ha esgotat les reserves.

La conseqüència és que, si fa un any Ucraïna podria neutralitzar el 65% de míssils russos, ara no arriba a l'1%. Com a mostra, el que ha passat aquests dies d'agost: Rússia els ha atacat amb 124 míssils, i només n'han pogut interceptar un.