Els experts qüestionen que el retorn de 12.000 persones al Marroc des de Ceuta hagi estat voluntari
Redacció
Des del 10 d'agost, gairebé 12.000 persones que van creuar la frontera amb Ceuta han tornat voluntàriament al Marroc, segons el director del comandament únic a Ceuta, Ángel Víctor Torres. Una bona part ha girat cua els últims dies, coincidint amb el desmantellament dels grans assentaments i amb la visita dels reis d'Espanya.
Els experts, però, posen en dubte que la majoria de retorns siguin realment voluntaris. En poques hores, més de 3.000 persones van retornar al Marroc després d'haver estat dos mesos resistint en condicions lamentables.
El subdirector de l'Observatori de Dret Públic de la UB, Diego Boza, considera que "aquesta voluntarietat està molt limitada" i que s'hauria d'investigar.
En la mateixa línia, l'advocada de la Coordinadora de Barrios, Patricia Fernández, assegura que "de vegades es parla de retorns voluntaris, però veiem que són retorns coactius en un context d'especial subjecció".
Van custodiats fins a la frontera i un cop allà els diuen que és millor que marxin.
Afegeix que molts dels retorns es produeixen de nit i que moltes persones "s'hi veuen obligades, perquè no s'enfrontaran a l'autoritat".
Torres, també ministre de Política Territorial, ha argumentat que tots els que han triat tornar al seu país han passat abans per centres on fer el registre i que, quan se'ls adverteix que no tindran dret a asil, és quan trien tornar: "Molts d'ells, davant el risc de tenir un expedient inconclús, el que fan és tornar al Marroc".
Però algunes persones migrants expliquen que no se'ls ha donat l'opció de registrar-los. De fet, diverses ONGs investiguen el suposat retorn voluntari de centenars de persones, i hi ha mitjans i experts que ja ho han denunciat.
Un decret que no arriba
Fa setmanes que el govern espanyol prepara un nou decret per agilitzar la situació de Ceuta però, mentre no arriba al Consell de Ministres, cada cop queden menys persones a la ciutat autònoma.
Alguns experts l'han batejat com a "decret d'expulsions" i consideren que infringeix el marc europeu de protecció internacional i que vulnera alguns drets.
Creuen que aquest decret no servirà per reconduir la situació dels milers de persones que encara són a Ceuta pendents del seu futur.
La nova normativa europea, aprovada al juny, consolida el gir cap a una política migratòria de la UE més restrictiva, amb més control dels sol·licitants, quotes de repartiment i, en el futur, la creació de centres de deportació a tercers països.
Què diu el decret?
El decret del govern espanyol parla de mesures extraordinàries per fer més àgils els tràmits en la crisi de Ceuta quan es demani protecció internacional. I en una voluntat d'escurçar terminis, el text esquiva –segons veus expertes en migració– l'actual marc jurídic i vulnera drets.
Per Diego Boza, "el que estan buscant és desincentivar que les persones sol·licitin protecció internacional i que, quan això passi, els procediments siguin prou ràpids i sense garanties perquè puguin ser rebutjats ràpidament".
L'esborrany del text deixa fora del procediment d'asil el filtre de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR).
L'advocada Patricia Fernández explica que això és "il·legal": "El pacte europeu de migració i asil obliga que ACNUR hi sigui present".
A més, el govern espanyol vol reduir a cinc dies el termini per recórrer una denegació d'asil, quan ara els sol·licitants tenen dos mesos per reclamar.
Pels que estan en centres d'acollida i hagin demanat protecció internacional –una minoria–, el decret preveu que les notificacions es facin de manera digital a través de la pàgina web del BOE.
"Ho han de consultar online, i necessiten un dispositiu espanyol amb connexió", una condició que –segons Fernández– només complica la gestió: "És el que pretén el govern, que la gent no s'assabenti que se li ha negat l'asil i no tingui temps de recórrer".
Els que coneixen la frontera sud insisteixen que el decret no serà útil per solucionar la crisi que viu Ceuta. La gran majoria dels que van entrar a finals de juliol i encara hi són provenen del Marroc, un país on les sol·licituds d'asil tenen molt poc reconeixement a Europa perquè el seu país es considera segur.
"El que està endarrerint els expedients de devolució és la manca de funcionaris policials formats per fer els triatges, la manca d'intèrprets, d'ordinadors, d'impressores..." conclou Fernández.