Els gegants de Segòvia descobreixen en un taller de Reus que tenen dos segles més

El taller Avall Patrimoni Viu, de Reus, va rebre l'encàrrec de restaurar els gegants de Segòvia, perquè "les figures estaven bastant deteriorades" i no s'hi havia fet cap intervenció des de feia 31 anys, com diu Amada Peñalosa, la coordinadora de la comparsa de gegants i capgrossos d'aquesta ciutat castellana. 

Eren set en total: l'Alcalde i l'Alcaldessa, la parella d'Africans, la de Romans i l'Inca. 

La restauració de l'Alcalde i l'Alcaldessa va ser més ràpida, però les altres figures, conegudes a Segòvia com les "gigantillas", es van quedar més temps del que esperaven en aquest taller especialitzat de Reus. 

A més de millorar-ne l'aspecte, amb la recuperació de materials i policromies, van descobrir que tenien molta història al darrere. 

Més de tres segles de vida

Quan els gegants van arribar a la capital del Baix Camp, el restaurador Aleix Álvarez, responsable del taller, va veure que alguna cosa no quadrava. Les peces estaven documentades del 1920, però els materials i les estructures internes no encaixaven amb aquest període històric. 

Tenien dos segles més del que es pensaven.

"Vam descobrir que els caps són d'un cartó molt més antic; està timbrat amb un segell antic i hi ha altres factors com l'envelliment del paper", ha explicat Álvarez.

En van parlar amb la comparsa i van començar un estudi per situar-ne els orígens. Els gegants estan documentats des del 1606, però no són els que han arribat fins avui. 

La investigació ha constatat que els caps són els originals del 1697, ja que hi ha un contracte "completament detallat" de la seva construcció. Aquestes característiques són les mateixes que es descriuen en tots els articles de premsa i fotografies de l'últim quart del segle XIX. 

"Si els gegants s'haguessin fet nous, s'hauria documentat", diu Peñalosa.

Podrien ser els més antics d'Espanya

No fa gaire, el mateix taller va confirmar que els gegants vells de l'Arboç, Chabran i Llúcia, tenen gairebé 400 anys i no només serien els gegants més antics de Catalunya, sinó que són també les peces festives més antigues d'Europa.

Álvarez, però, matisa que els de Segòvia van ser concebuts com a gegants des d'un inici. En canvi, els de l'Arboç daten del 1827, tot i que els caps se situen entre 1650 i 1670. Els gegants es van construir aprofitant les figures de dos copatrons de la vila situades al retaule de l'església de Sant Julià.

Per tot plegat, els de Segòvia podrien ser les peces més antigues d'Espanya. "Els podem tocar, existeixen, són reals, originals", assegura el restaurador, en contraposició d'altres elements que es presenten com uns dels més antics, però que en realitat són "manipulacions" que "s'han anat canviant al llarg de la història".

Reis convertits en africans durant la República 

Una de les curiositats que han descobert durant l'estudi de les "gigantillas" de Segòvia és que, anteriorment, la parella d'africans era una parella de reis. 

Durant la restauració, es va veure que sota la capa de pintura negra, hi havia una capa blanca. 

Amada Peñalosa, la coordinadora de la comparsa, ha confirmat a través de la documentació i les fotografies que aquests dos gegants van ser reis, fins que el 1933 els van reconvertir en africans, durant la Segona República Espanyola.

S'ha trobat un article del 1932 que explica que van col·locar uns barrets frigis als reis per tapar les corones.

"En aquella època van pensar que no tenia sentit treure uns reis desfilant en plena República", comenta Peñalosa, que recorda que a Segòvia hi havia l'escriptor Antonio Machado i la ciutat es decantava pel republicanisme.

Cossos de vímet 

Un dels trets diferencials dels gegants de Segòvia és que els cossos són de vímet. Han estat restaurats per la cistellera Anna Sínia. 

Aquest tipus de construcció és més pròpia de França i d'Itàlia que d'Espanya, segons explica el responsable del taller. 

Permetia treure pes a les figures en processons llargues i era fàcil de canviar, subratlla Aleix Álvarez: "S'havia de buscar un mecanisme de peces que no pesessin, que es poguessin utilitzar i canviar conservant els caps".

De fet, pel timbre del material emprat en els caps i els cossos de vímet, una de les hipòtesis és que els materials vinguessin d'Itàlia.

De totes les figures, l'Alcalde i l'Alcaldessa són els més estimats a Segòvia, però l'Ajuntament ha volgut ara reivindicar el valor de les "gigantillas", que "passen a ser bé cultural i patrimonial, després de la revelació que ha representat el seu viatge fins a Reus per ser restaurades.

Per això creuen que recuperen "molt més que unes figures", perquè són "una part de la història, la memòria i la identitat de Segòvia, perquè les tradicions segueixin vives generació rere generació".