
Catalunya migdia (cap de setmana)
Els governs rastregen al minut què es diu sobre ells utilitzant la intel·ligència artificial
Els experts consultats per Catalunya Ràdio alerten que aquestes noves eines permeten rectificar ràpidament als governs però avisen del perill que caiguin en l'obsessió pel control de l'opinió pública
21/05/2022 - 18.35 Actualitzat 23/05/2022 - 06.53
Tant la Generalitat com La Moncloa tenen contractats serveis d'intel·ligència artificial que rastregen minut a minut què se'n diu als mitjans de comunicació i a les xarxes socials. Cada vegada que a la ràdio s'anomena el president del govern espanyol, un equip humà s'ho escolta i envia l'arxiu per WhatsApp als assessors que vetllen per la imatge del president espanyol. Tot plegat passa només dos minuts després de la menció, ja sigui a la ràdio, a la televisió, la premsa o a les xarxes. Fonts de la Generalitat expliquen que fan servir els serveis interns de documentació per mesurar què es diu de l'acció del govern, però també tenen contractes amb empreses especialitzades en intel·ligència artificial. Gina Tost, periodista experta en tecnologia, explica com funcionen les eines de rastreig:
"Són algoritmes que busquen i rastregen a la xarxa els diferents mitjans que parlen del tema pel qual se les ha contractat. En la premsa escrita o internet és relativament senzill però en televisió o ràdio, és a dir, mitjans audiovisuals, el que han de fer moltes vegades és convertir l'àudio en text i aleshores buscar aquestes paraules clau."
Aquesta mena d'eines poden ser útils per conèixer l'opinió pública sobre propostes filtrades interessadament pels governs. Carles Pont, professor de la Facultat de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, alerta, però, dels límits d'aquestes eines.
"Crec que aquesta obsessió de determinats governs de voler tenir el control constant del relat és malaltissa. No els aporta gaire perquè els ciutadans conformen la seva opinió a partir de molts inputs, no només de decisions o d'un tuit d'alguna notícia que hagi sortit en un informatiu, per molta audiència que tingui."
Per Carles Pont, estaríem davant d'una eina perjudicial per a la democràcia si els governs en fan un mal ús, per exemple, volent crear un clima d'opinió determinat, com explica, amb enquestes falsejades o pressions als mitjans. Ara bé, els experts coincideixen que tenir informació detallada de l'opinió dels ciutadans hauria de permetre als governs rectificar, si cal, o avaluar ràpidament l'impacte d'un escàndol per prendre decisions més encertades.
Avui és notícia
Unes bengales haurien causat l'incendi a l'estació d'esquí suïssa amb 40 morts i més de 80 crítics
"No vèiem res": el relat de supervivents i testimonis de l'incendi en un bar als Alps suïssos
Unes 800 persones continuen a la "rave" il·legal de la Sénia, que es podria allargar fins a Reis
Feijóo lliura a la jutge els seus whatsapps a Mazón del dia de la dana: "Lidera la informació"
Les vendes de cotxes pugen un 12% el 2025 i els elèctrics guanyen terreny: quins són els més venuts