Els houthis ataquen Israel i fan témer una escalada bèl·lica que pot afectar el mar Roig
Redacció
Els houthis del Iemen --que fins ara s'han mantingut al marge de la guerra a l'Orient Mitjà-- amenacen d'intervenir militarment si altres països de la regió s'alien amb els Estas Units i Israel en la guerra contra l'Iran.
El grup rebel, aliat de l'Iran, afirma que ha disparat "una allau de míssils balístics contra objectius militars israelians sensibles" en resposta als atacs d'Israel i els Estats Units contra l'Iran, el Líban, l'Iraq i els territoris palestins.
Els insurgents islamistes amenacen amb noves operacions militars si continuen els atacs en tots aquests fronts i adverteixen que no s'utilitzi el mar Roig per a accions contra l'Iran.
Les Forces de Defensa d'Israel (FDI) confirmen que han identificat a primera hora del matí de dissabte un míssil llançat des del Iemen. Segons l'exèrcit israelià, els sistemes de defensa aèria han interceptat l'amenaça.
Hores més tard, el grup rebel ha disparat un segon míssil cap a Israel, en aquest cas un míssil de creuer.
La intervenció dels houthis pot suposar una confrontació regional més àmplia. El grup té capacitat d'atacar objectius molt més enllà del Iemen i podria interrompre les rutes marítimes al voltant de la península Aràbiga, bloquejant de facto l'estret de Bab al-Màndeb, entre el Iemen i Eritrea i Djibouti, que controla l'entrada al mar Roig.
Així ho ha explicat el periodista de la secció d'Internacional de 3CatInfo Xesco Reverter:
Els houthis tindrien capacitat per atacar vaixells al mar Roig i a les aigües que envolten la península Aràbiga. Això suposaria una expansió i intensificació del conflicte a l'Orient Mitjà, malgrat el missatge del secretari d'Estat nord-americà, Marco Rubio, que divendres va assegurar que acabaria "en qüestió de setmanes".
Mentrestant, l'aeroport internacional de Kuwait ha patit "dany significatius" al seu sistema de radar. Segons el ministeri de Defensa kuwaitià, l'aeroport ha estat objectiu d'una quinzena de drons iranians, que no haurien provocat víctimes.
Qatar també assegura que ha rebut l'atac de drons llançats des de l'Iran, tots ells interceptats per les seves defenses aèries.
Al Líban, la guerra s'intensifica
Tres periodistes han mort en un atac aeri israelià al sud del Líban. Es tracta de Fatima Fattuni, reportera d'Al Mayadeen, una cadena de televisió que té la seu a Beirut, el seu germà Mohammed Fattuni, que treballava com a càmera, i Ali Shayeb, corresponsal d'Al Manar. Tots tres viatjaven en un cotxe que ha rebut l'impacte de l'explosiu.
Les FDI israelianes asseguren que ha estat un "atac dirigit" contra el vehicle en què viatjaven els periodistes. Afirmen que Ali Shayev era un "terrorista de la unitat d'intel·ligència de Hezbollah" i que utilitzava les seves aparicions davant la pantalla per difondre propaganda de l'organització xiïta libanesa.
El president del Líban, Joseph Aoun, ha qualificat l'atac israelià contra el cotxe en què viatjaven els tres periodistes com a crim de guerra i ha demanat una reacció urgent dels organismes internacionals per aturar Israel.
Abans, les autoritats libaneses ja havien denunciat el bombardeig d'una ambulància que ha mort cinc paramèdics. Un altre atac israelià ha matat quatre pagesos sirians al sud del Líban.
El director general de l'OMS, Tedros Adhanom, alerta de les implicacions sanitàries de l'extensió del conflicte armat al sud del Líban. A més de la mort dels cinc paramèdics d'una ambulància, altres quatre han mort en diferents atacs israelians. Són nou victimes que se sumen a la cinquantena de sanitaris que han mort al Líban en l'última setmana. A més, han tancat quatre hospitals i una cinquantena de centres d'atenció primària de la zona.
Un mes de guerra
L'Orient Mitjà arriba al primer mes de guerra amb una nova escalada del conflicte.
Aquesta matinada, un atac de Teheran contra una base aèria a l'Aràbia Saudita ha deixat almenys 12 militars nord-americans ferits. L'Iran també ha atacat diversos països de la regió. A Abu Dhabi hi ha sis ferits, i a Kuwait un atac amb drons ha provocat danys importants al sistema de comunicacions de l'aeroport internacional. A Israel, hi ha un mort i dos ferits a Tel-Aviv.
El president iranià, Masoud Pezeshkian, ha demanat a aquests països que "no deixin fer la guerra des dels seus territoris".
En les últimes hores, l'Iran ha denunciat un atac dels Estats Units i d'Israel contra la Universitat de Ciència i Tecnologia de Teheran, que no ha provocat ni morts ni ferits. En els atacs d'aquesta nit, però, han mort almenys 5 persones al nord-est del país persa.
Una sortida diplomàtica?
En paral·lel a l'escalada bèl·lica, la via diplomàtica continua oberta. El Pakistan reunirà demà i demà passat l'Aràbia Saudita, Turquia i Egipte per buscar una sortida al conflicte, mentre intenta mediar entre Washington i Teheran. Aquest matí el president iranià s'ha trucat amb el primer ministre pakistanès, de qui ha elogiat la seva voluntat per trobar una sortida al conflicte.
Divendres al vespre, a la sortida de la reunió del G7 a París, el secretari d'Estat nord-americà, Marco Rubio, va pronosticar, però, que encara queden com a mínim, 15 dies de guerra.
Mentrestant, Israel ha ignorat l'ajornament de l'ultimàtum que Trump va donar al règim islamista i ha multiplicat els atacs contra infraestructures energètiques i militars iranianes. El reactor nuclear d'aigua pesant d'Arak, que ja va ser bombardejat l'estiu passat, ha rebut diversos impactes. També n'ha resultat afectats un segon reactor i una planta d'extracció d'urani, a més de factories d'acer.
Els atacs han dut el govern de Teheran a anunciar que es rumia si respondre o no al pla de Trump d'aturar el conflicte.
De l'atac al conflicte regional amb conseqüències globals
Quatre setmanes després dels atacs dels Estats Units i Israel contra l'Iran el conflicte s'ha estès a una dotzena de països i ja impacta l'economia global, amb afectacions en petroli, gas i fertilitzants.
Tot amb un balanç d'entre 2.000 i 3.500 morts en territori iranià, segons les fonts, i més de 1.100 al Líban. Prop de 200 civils i militars més han mort a la resta de països de l'Orient Mitjà, inclosos 13 soldats nord-americans.