Els houthis del Iemen conquisten l'estret de Bab el-Màndeb i amenacen el comerç marítim mundial
La guerra del Iemen ha tornat al centre del tauler geopolític mundial. Després de mesos en segon pla davant del conflicte entre els Estats Units, Israel i l'Iran, els houthis han llançat una veloç ofensiva al sud-oest del país que ha alterat l'equilibri militar sobre el terreny i ha encès les alarmes als mercats energètics i a les capitals regionals occidentals.
Aquesta setmana el preu del barril de petroli ha augmentat un 10% respecte a fa set dies; una pujada que s'explica, en bona part, pel que està passant al Iemen i les ramificacions que té per a l'Aràbia Saudita.
En pocs dies, la milícia xiïta aliada de Teheran ha pres la ciutat portuària de Mokha, històricament coneguda pel seu cafè, ha avançat encara més al sud cap entrant a la Dhubab i ha aconseguit el control de diverses illes del mar Roig, inclosa la de Perim o Mayyun, situada just al mig de l'estret de Bab el-Màndeb, un dels colls d'ampolla marítims més importants del món.
Segons fonts governamentals iemenites citades per Reuters, les forces lleials al govern reconegut internacionalment s'han retirat tant de Perim com de diverses posicions costaneres clau.
Els rebels han avançat més al sud que en qualsevol altre moment de l'última dècada. Fins fa pocs dies, els houthis controlaven àmplies zones del nord del Iemen, inclosa la capital, Sanà, i part de la costa del mar Roig, inclòs el port de Hodeida. No dominaven cap territori situat directament sobre Bab el-Màndeb, mentre ara ja controlen tota la costa del mar Roig iemenita.
Per entendre la transcendència del que està passant, cal mirar un mapa.
Bab el-Màndeb: la porta entre Europa i Àsia
L'estret de Bab el-Màndeb separa la península Aràbiga de la Banya d'Àfrica i en el punt més estret només fa trenta quilòmetres d'amplada i, per tant, és molt fàcilment controlable militarment des d'una de les ribes.
Connecta el golf d'Aden amb el mar Roig i constitueix l'accés sud al canal de Suez. És una de les rutes comercials més transitades del món i, fins a l'any passat, hi passava un 12-15% del comerç marítim mundial i 12% del petroli global.
Sense aquest pas, els vaixells que uneixen Àsia i Europa es veuen obligats a rodejar tot l'Àfrica pel cap de Bona Esperança, i això afegeix milers de quilòmetres als trajectes, setmanes de navegació i costos molt superiors.
Arran de la guerra a l'Orient Mitjà i d'alguns atacs dels houthis, moltes navilieres ja estan fent la ruta pel sud d'Àfrica des de fa mesos.
L'illa de Perim divideix físicament l'estret en dos canals de navegació. Per això el seu control té un gran valor militar. Dominar simultàniament Perim i la ciutat continental de Dhubab és clau per exercir influència efectiva sobre tota la zona marítima.
Andreas Krieg, especialista en seguretat del King's College de Londres, assenyala que "el perill més gran no és necessàriament un tancament físic de Bab el-Màndeb, sinó la incertesa persistent".
La clau de l'estret ja no la té el govern iemenita prooccidental, sinó una milícia proiraniana. Apoderar-se'n dona als houthis un "avantatge estratègic extraordinari".
De fet, no hi necessiten desplegar una marina convencional per generar problemes, en tenen prou augmentant la percepció de risc perquè molts optin per no temptar la sort ni travessar l'estret.
Ja amb la guerra de Gaza i després amb la de l'Iran, els houthis han demostrat tenir capacitat per atacar amb drons aeris, marítims i míssils vaixells que circulaven pel sud del mar Roig sense controlar els accessos immediats a Bab el-Màndeb.
Arran de la seva activitat, entre el gener i l'agost del 2026, el volum de trànsit per l'estret va ser la meitat que els anteriors a la crisi, segons dades de la plataforma Portwatch del Fons Monetari Internacional.
Ara, tenint el control del seu punt més estret, encara ho tindran més fàcil per amenaçar i disparar embarcacions que hi passin, fins i tot amb canons d'artilleria, i no només amb drons i míssils llançats des de més distància.
Davant els seus últims avenços militars, la guerrilla houthi ha assegurat que el pas per Bab el-Màndeb continua obert al comerç marítim i que ells només veten la circulació a aquelles embarcacions vinculades als seus enemics (sobretot l'Aràbia Saudita, Israel i els EUA).
Per què preocupa tant l'Aràbia Saudita?
La devastadora guerra civil entre el govern iemenita i els rebels houthis va esclatar el 2014 i va durar fins al 2022, quan van pactar un alto el foc i el país va quedar partit en dues meitats.
L'Aràbia Saudita, que s'havia implicat a fons en la guerra a favor del govern, va haver de marxar-ne amb la cua entre cames, humiliada per no haver pogut derrotar la milícia houthi aliada del seu rival regional, l'Iran.
Arran de l'agressió dels EUA i Israel contra l'Iran i de diversos incidents dins el Iemen, la fràgil treva en aquell país ha acabat saltant pels aires aquest estiu.
Tots dos bàndols han intentat arrabassar terreny a l'enemic i, per ara, qui porta la veu cantant són els houthis mentre recula el govern reconegut internacionalment. I això són molt males notícies per a la veïna Aràbia Saudita, que ja n'està patint les conseqüències en carn pròpia.
Al juliol els houthis, de facto, van declarar la guerra a l'Aràbia Saudita perquè consideraven que havia encoratjat el govern iemenita a atacar-los. Com a resposta, han bombardejat ciutat i instal·lacions petrolieres del sud i centre del regne veí i han anunciat un bloqueig dels seus ports. Amb míssils i drons, han impedit el pas de vaixells que vagin o tornin de ports saudites.
L'Aràbia Saudita és el primer productor mundial de petroli. Abans del conflicte a l'Iran, exportava la majoria del seu cru a través de l'estret d'Ormuz. Arran del tancament iranià d'aquest coll d'ampolla marítim, havia desviat una part creixent de les exportacions cap al mar Roig, on hi ha el port d'exportació de Yanbu, i havia ampliat la capacitat de l'únic oleoducte que creua la península Aràbiga d'oest a est.
Dijous, precisament, els houthis haurien atacat aquest oleoducte; el govern saudita guarda silenci, però imatges via satèl·lit mostren una immensa columna de fum just per un punt on passa la canonada.
Ara, sense tenir segur el pas per Bab el-Màndeb, l'única via factible per exportar cru que li queda és direcció nord a través del canal de Suez. Però, és clar, això implica que els petroliers saudites que volen anar a l'Àsia hauran de fer un viatge llarguíssim creuant el Mediterrani, vorejant l'Àfrica per l'Atlàntic i l'Índic per arribar finalment als ports de l'Àsia.
I una Aràbia quasi bloquejada i sense poder exportar petroli és un escenari terrorífic per a la monarquia saudita i els mercats energètics.
Trump diu no a una intervenció per ajudar els saudites
No és gens clar què pot fer l'Aràbia per canviar el curs actual dels esdeveniments. Aquests dies ha utilitzat massivament la seva aviació per intentar frenar l'avenç dels rebels iemenites, però és clar, per ara, que no se n'ha sortit amb èxit.
L'experiència de la primera guerra entre el 2014 i el 2022 li va deixar molt mal gust de boca i la sensació que el del Iemen era un conflicte intractable.
Només amb atacs aeris difícilment es pot fer caure un règim, el govern iemenita aliat està en hores baixes i una invasió saudita terrestre ara com ara es fa difícil de contemplar perquè el resultat podria ser encara més ruïnós.
Curiosament, a Mohammed bin Salman, li passa una cosa semblant al que pateixen els EUA amb l'Iran: l'enemic teòricament inferior cada cop està més empoderat i no troba la fórmula per doblegar-lo i com més dies passen, més complicada i laberíntica es torna la situació.
El ràpid avenç houthi ha generat molta preocupació a la regió i, dijous, el cap de les forces nord-americanes a l'Orient Mitjà, Brad Cooper, va viatjar d'urgència a l'Aràbia Saudita.
Ara bé, aquest cop no sembla que els EUA vulguin ajudar gaire el seu aliat saudita i no repetiran les dues campanyes de bombardejos aeris que van llançar contra els rebels iemenites entre el 2024 i el 2025, quan van atacar quasi 2.000 objectius.
Segons el portal d'informació Axios, el príncep hereu saudita, Mohammed bin Salman, va trucar dues vegades aquest dijous al president dels EUA, Donald Trump, i el va instar a llançar atacs contra els houthis abans que arribessin a Bab el-Màndeb. Trump va rebutjar la petició i funcionaris nord-americans asseguren que l'administració no té previst emprendre accions militars directes contra els houthis.
Es limitaran a proporcionar-li informació d'intel·ligència, així com dades per a la identificació d'objectius, però no es plantegen una intervenció militar directa en aquesta fase.
Victòria per a l'Iran
La reacció dels Estats Units és molt simptomàtica: atrapats en el conflicte amb l'Iran, ni tenen ganes ni segurament tampoc recursos per obrir un nou front i emprendre una nova campanya contra els houthis.
La realitat d'aquest setembre no té res a veure amb el que imaginaven Trump i Netanyahu el dia de febrer que van llançar l'agressió contra l'Iran. Avui els dos estrets clau de l'Orient Mitjà, Ormuz i Bab el-Màndeb, estan de facto controlats per l'Iran i els seus aliats i els seus enemics no tenen ni la capacitat ni aparentment la fórmula per recuperar-ne un mínim control.
El conseller del líder suprem iranià ha qualificat aquest divendres la conquesta houthi de la costa i les illes de l'estret de Bab el-Màndeb com una "victòria increïble".
Segons diverses informacions de Reuters, fonts regionals i responsables de govern iemenites sostenen que la Guàrdia Revolucionària Iraniana està participant activament en l'orientació estratègica de l'ofensiva houthi, malgrat que aquest extrem no s'ha pogut verificar independentment.
L'aposta del règim iranià és aguantar el pols amb els EUA i provocar que la factura econòmica al final sigui insostenible per Trump i no tingui més remei que acceptar la nova realitat geopolítica que s'està dibuixant a l'Orient Mitjà.
Si només amb el bloqueig d'Ormuz l'economia mundial ja estava tensionada, ara, amb Bab el-Mpandeb, s'afegeix un nou maldecap logístic i l'impacte en el mercat de petroli (i a la butxaca dels consumidors) pot ser molt perjudicial.
Enmig de tot plegat, queden 30 milions de civils iemenites, la gran majoria dels quals depenien ja abans d'aquesta ofensiva de l'ajuda humanitària per sobreviure. La represa dels combats, l'avenç houthi i la intervenció saudita els fa reviure els 12 anys de conflicte armat que ja van patir i que va submergir el país més pobre del món àrab en una crisi humana que sembla no tenir fons.