Judici mascaretes
Begoña Gómez Vito Quiles
Temps de flors 2026
James Comey
Inflació abril
Alemanya pressupostos
Hipopòtams Pablo Escobar
Canvi climàtic Catalunya 2025
Menopausa
Meta multa
Vaga professors
PSG Bayern de Múnic
Sanció Andrada
Atlético Arsenal

Els indis osage perden en una subhasta la seva cova sagrada amb art rupestre

La tribu indígena no va posar-se d'acord amb la família propietària dels terrenys per a la venda del que es considera un dels espais arqueològics més importants de l'Amèrica del Nord

Tot i que els seus avantpassats hi van viure durant 1.300 anys, els indis osage s'han quedat sense la seva cova sagrada, coneguda com a Picture Cave.

L'espai, que inclou 290 pintures rupestres i està considerat un dels més importants de l'Amèrica del Nord a nivell arqueològic, es troba dins un terreny que des del 1953 era propietat d'una família de Saint Louis, a l'estat de Missouri.

Com que la cova es troba a un centenar de quilòmetres de Saint Louis, la familia tan sols la utilitzava de tant en tant, com a espai per caçar. Però durant els últims anys, els seus membres es van plantejar la venda del terreny.

En assabentar-se'n, la comunitat osage va voler comprar-lo per així recuperar un espai que, segons ells, els pertany. Però les parts negociadores no es van posar d'acord en el preu, i la família propietària va optar per la via de la subhasta.

(Selkirk Auctioneers & Appraisers)
 

Finalment, la venda s'ha tancat en una mica més de dos milions de dòlars, una xifra que estava dins les previsions de la companyia encarregada d'organitzar la subhasta, Selkirk Auctioneers & Appraisers.

No se sap res del comprador: ni la seva identitat ni les seves intencions respecte a l'espai. Els indis osage confien poder negociar amb aquest nou propietari per "protegir i preservar" la cova.

Des de la comunitat arqueològica critiquen que les autoritats no hagin fet un esforç més gran per conservar l'espai, i alerten que subhastar un lloc sagrat indi és "enviar un missatge erroni".

És com si se subhastés la Capella Sixtina.

Així ho creu l'antropòloga Carol Diaz-Granados, que va escrire un llibre sobre la cova després de dues dècades d'investigació.