Descoberts els gens implicats en la menopausa: els canvis en òrgans i teixits, detectables en sang
Més d'una quarta part de la població mundial són dones de més de 50 anys. Tot i això, l'estudi de la menopausa ha estat oblidat en recerca mèdica fins fa molt pocs anys. Tant és així que no s'havien estudiat, per exemple, els gens implicats en aquesta etapa.
Un grup d'investigadores del Barcelona Supercomputing Center (BSC) han analitzat els canvis que experimenten els òrgans i teixits del sistema reproductor femení abans, durant i després de la menopausa.
Marta Melé, líder del grup de Transcriptòmica i Genòmica Funcional del BSC i directora de l'estudi, explica que fins ara "no s'entenia gaire bé el procés de la menopausa". "Hem vist què passa en els òrgans i teixits i hem pogut identificar quins gens expliquen aquests canvis", remarca.
Tradicionalment, s'ha considerat la menopausa com el final de la funció reproductiva dels ovaris. L'estudi del BSC demostra que la menopausa actua com a punt d'inflexió que reorganitza profundament òrgans i teixits de tot el sistema reproductiu femení. Reconstrueix la trajectòria d'envelliment en set òrgans: úter, ovari, vagina, cèrvix, mama i trompes de Fal·lopi. Els resultats mostren que no tots envelleixen al mateix ritme. Els ovaris ho fan de forma progressiva i, en canvi, l'úter, de manera abrupta.
L'estudi ha permès identificar els gens implicats en aquests canvis. Un coneixement clau per al desenvolupament de teràpies i marcadors:
Trobar aquests gens ens permet entendre què està passant en l'àmbit molecular i arribar a preveure malalties associades a aquests canvis.
La menopausa està associada a un increment de risc de malalties cardiovasculars, metabòliques, neurodegeneratives i òssies. Aprofundir en el coneixement dels canvis que provoca en òrgans i teixits ajudarà a millorar la prevenció de problemes de salut associats a aquesta etapa natural en la vida de la dona.
Seguiment no invasiu dels canvis
L'estudi ha descobert que els canvis en òrgans i teixits del sistema reproductiu femení durant la menopausa es poden observar en sang, concretament en les proteïnes plasmàtiques. Aquest coneixement obre la porta a trobar biomarcadors per monitoritzar de forma no invasiva l'estat dels òrgans reproductius i anticipar riscos sense la necessitat, per exemple, de biòpsies.
Hem vist per primera vegada que es pot monitoritzar l'envelliment dels òrgans reproductius en el plasma de les dones.
Com a exemple de les aplicacions a futur de la detecció en sang dels canvis durant la menopausa, les investigadores plantegen la possibilitat d'anticipar-se a malalties i problemes de salut com el prolapse d'òrgan pelvià. Afecta aproximadament un 40% de les dones en edat de menopausa i en els casos més greus, pot afectar de forma important la qualitat de vida.
Seria molt interessant poder preveure a través dels marcadors en sang si una dona té risc de prolapse d'òrgan pèlvia abans que el tingui.
IA i supercomputació, claus en la investigació
El descobriment dels gens que impulsen l'envelliment desigual dels òrgans reproductius femenins ha estat possible gràcies a l'anàlisi de 1.112 imatges de teixits i expressions de gens de 304 dones entre 20 i 30 anys.
La intel·ligència artificial permet trobar en les imatges d'altíssima resolució patrons de canvi imperceptibles per l'ull humà. Combinats amb la capacitat de supercomputació del MareNostrum 5 ubicat al BSC, ha permès elaborar el primer atles a gran escala de l'envelliment del sistema reproductor femení. L'article amb les conclusions de l'estudi s'ha publicat a la revista d'investigació Nature Aging.
La voluntat de les autores de l'estudi és contribuir a posar les bases per a una medicina més precisa i més equitativa en l'abordatge de la salut de les dones.
