Les girafes corren i els ocells callen: com afecta un eclipsi els animals salvatges i les plantes

Que els animals reaccionen als fenòmens naturals, ja siguin atmosfèrics (tempestes, ventades, temperatura...) o celestes (dia o nit, cicles de la lluna, estacions...) és ben sabut -- igual que les persones--, i en tenim evidències arreu al llarg de la història. Així, és d'esperar que també passi quan experimenten un eclipsi solar total com el que hi haurà el 12 d'agost que ve.

Els ocells deixen de volar i callen durant l'eclipsi, però piulen desenfrenats mentre s'enfosqueix el cel i torna la llum immediatament després, com si primer es fes de nit i de seguida fos l'alba.

Els gossos udolen com els llops, coiots i altres cànids salvatges, els grills carrisquegen amb força i les abelles deixen de brunzir i tornen al rusc, i les vaques i altre bestiar deixen les pastures per tornar a l'estable.

La majoria adopten un comportament crepuscular --inicien rutines que s'activen al capvespre--, o actuen amb confusió, mentre que n'hi ha d'altres que sembla que no es deixen "enganyar" i es mostren ansiosos i amb por davant del fenomen.

Pocs estudis científics i complicats de fer

És el que veiem al nostre voltant, però fer un estudi científic sobre el comportament dels animals durant un eclipsi és complicat perquè es tracta de fenòmens que duren pocs minuts, afecten zones molt concretes amb fauna específica, i que només es tornen a repetir en el mateix lloc cada 375 anys, segons diu la NASA.

La majoria d'estudis més importants s'han fet durant els últims eclipsis del 2017 i el 2024. Ara es comença a tenir els mitjans i les tecnologies per fer més estudis amb valor científic, ens explica l'ambientòloga Lucía de la Huerta, que treballa en biologia de la conservació al Museu de Ciències Naturals de Granollers.

De la Huerta recorda que al segle XXI hi ha hagut només 68 eclipsis totals i que també cal comptar amb les condicions meteorològiques. "A l'últim experiment que van fer durant un eclipsi va ploure i no es va poder fer res", explica.

Sí que hi ha moltes observacions puntuals i anecdòtiques i els últims anys s'han engegat diverses iniciatives científiques que volen donar un abast més global als estudis amb l'ajuda i les aportacions de les experiències de voluntaris arreu del món, com la d'enregistrar els sons de les aus i el medi ambient durant els eclipsis.

Amb tot, Lucía de la Huerta puntualitza que, en alguns casos, els resultats són contradictoris. "En l'eclipsi del 2021 es va fer un estudi sobre si els ratpenats cridaven més o menys i va resultar que hi havia observacions en què els animals cridaven més, i en altres quedaven callats."

Sembla de nit, però no ho és: un efecte jet-lag

Però, què fa canviar de comportament els animals durant un eclipsi? Els animals, com els humans, organitzen el seu ritme vital en cicles de llum i foscor i també per les fases lunars que regulen quan han de buscar aliment, dormir, migrar i reproduir-se. És el que passa amb la fresa massiva dels coralls que alliberen desenes de milions d'ous als esculls coincidint amb la lluna plena i la lluna nova.

Quan es fa de nit, els animals noten la baixada de la llum i la temperatura, però en un eclipsi la foscor arriba de forma inesperada i no gradual com el capvespre, cosa que contradiu el seu rellotge biològic.

A més, el fenomen sol passar a deshora i dura molt poc. Els animals no s'acaben de "creure", que l'eclipsi sigui com la nit, i per això reaccionen de forma estranya, amb confusió o desorientació, i fins i tot amb ansietat i por.

També noten canvis a l'atmosfera, ja que sovint aquesta baixada de la temperatura i de radiació solar genera ventades (a banda de les condicions meteorològiques que hi hagi). Els animals tornen als caus per dormir o es posen a cobert per si el que està passant és que arriba una tempesta.

Amb tot, diu De la Huerta, l'eclipsi és massa breu per causar efectes significatius, persistents o acumulatius en els animals.

Quan torna la llum, solen reprendre al seu ritme habitual i aquest desconcert dura poc. "Si un eclipsi fos més freqüent o més llarg, potser podríem veure efectes a més llarg termini o acumulats", explica l'ambientòloga.

"De fet, per a una gallina, per exemple, que potser només viurà un cop a la seva vida aquest fenomen, serà anecdòtic", apunta l'ambientòloga.

A més, en el cas de l'eclipsi del 12 d'agost, a Catalunya es veurà tard al vespre. Els animals "només notaran que es fa de nit abans", diu De la Huerta.

Tots aquests canvis de comportament són més fàcils d'observar en animals diürns que en els animals nocturns. Com a quiropteròloga, --especialista en ratpenats-- l'experta apunta que el comportament dels ratpenats en un eclipsi "és una incògnita".

També hi ha animals que no són nocturns, sinó animals crepusculars (centren la seva activitat a la matinada i al vespre) i els eclipsis són tan ràpids que se salten aquesta fase gradual, cosa que els confon una mica més.

Les gallines d'Edison

Una de les anècdotes més famoses sobre el comportament animal durant un eclipsi és la de l'inventor nord-americà Thomas Alva Edison, que no va tenir en compte el "sabut" comportament de les gallines durant aquests fenòmens.

Durant l'eclipsi del 29 juliol 1878, l'inventor es disposava a provar un dels seus últims invents: el tassímer, un aparell per mesurar la temperatura de la corona solar, que va instal·lar a la porta d'un corral en una granja de Rawlins, a Wyoming.

Abans de l'eclipsi, les gallines picaven fora tranquil·lament i, segons va relatar aleshores l'astrònom J. A. Eddy, quan es va començar a fer fosc les gallines van entrar corrents al corral "passant per davant del telescopi i el tassímer, al voltant i per sobre de l'inventor frenètic. Com que no estava iniciat en astronomia, no va tenir en compte un fenomen fonamental dels eclipsis".

L'experiment d'Edison va ser un fracàs que mai es va patentar.

Reaccions sorprenents

Edison havia d'haver sabut què passaria amb les gallines però els comportaments dels animals quan hi ha un eclipsi són diversos i alguns són sorprenents, com els de les aranyes (Metepeira incrassata) de la selva de Veracruz, a Mèxic, que durant l'eclipsi desfan la tela que han teixit i la refan al final del fenomen.

El 2011, a Zàmbia, es va observar com les girafes es posaven a córrer en enfosquir-se el sol perquè durant la nit els depredadors estan més actius. Passat l'eclipsi van tornar a menjar dels arbres.

A Zimbàbue, els hipopòtams van abandonar el riu per anar a terrenys menys humits a alimentar-se com fan cada nit. En tornar la llum pocs minuts després van desistir, però es van mostrar agitats i estressats durant la resta del dia.

Un estudi publicat el 2020 sobre el comportament dels animals del zoològic de Riverbanks, a Colúmbia, a Carolina del Sud, durant l'eclipsi del 2017, va recollir el ventall dels tres comportaments: crepusculars, de desconcert i desorientació, o d'ansietat i por, però va destacar el de les tortugues de les Galápagos, especialment lentes i letàrgiques, que es va activar per aparellar-se, una activitat que solen fer de nit... per desgràcia, la foscor va durar massa poc i no hi van ser a temps.

Hi ha animals que, com el cocodril, no van reaccionar a l'eclipsi.

I les plantes?

Els eclipsis no representen un perill per a les plantes. Segons Lucía de la Huerta, passa el mateix que amb els animals: "La reacció pot ser similar a la d'un dia més ennuvolat o fosc" i dura tan poc que els efectes no es mantenen.

Durant un eclipsi hi ha menys radiació solar que quan només està núvol i les plantes reaccionen en funció del temps acumulat de sol i ombra, però "el procés de tancar pètals i estomes d'una planta és tan lent que gairebé no ho podem veure a ull nu", diu l'ambientòloga.

L'eclipsi és massa curt, "hauria de ser sostingut en el temps per veure'n efectes clars".

Amb tot, alguns estudis han identificat efectes interessants. A l'informe fet per Meteored durant l'eclipsi solar total del 2017 a l'Amèrica del Nord i Mèxic es van detectar canvis en la fotosíntesi, la transpiració i la temperatura de les fulles de les plantes.

• Les plantes poden tancar els estomes fins a un 40% i reduir la pèrdua d'aigua per transpiració.

• Algunes flors tanquen prematurament els seus pètals i redueixen el nèctar disponible per als insectes pol·linitzadors. Un fet que afecta poc aquests insectes -- com les abelles--, que durant el fenomen aturen la seva activitat.

• També es van veure canvis a l'orientació de les fulles d'algunes plantes, amb capacitat d'ajustar-se a condicions canviants.

També conclou que la reducció de la llum solar durant un eclipsi pot afectar el ritme de creixement d'espècies particularment sensibles a variacions a la llum. Són molt mínims i no representen una amenaça per a la salut global de la vegetació.

Així com la disminució en la temperatura del sòl durant un eclipsi, també té una influència mínima en la germinació de llavors, sense efectes a llarg termini.