Els jocs d'atzar van començar milers d'anys abans del que es pensava i a l'Amèrica del Nord
Els jocs de daus han estat íntimament lligats a l'evolució de la humanitat.
Hi ha evidències històriques que en situa l'origen 5.000 anys abans de Crist a l'Orient Mitjà. S'han trobat restes de daus de sis cares molt antics tallats en pedra i os en assentaments de la civilització de la vall de l'Indus, una civilització de l'edat del bronze que vivia on ara se situa el nord-oest de l'Índia i el Pakistan.
Fins ara es pensava que aquests havien estat els primers jugadors de jocs d'atzar de la humanitat.
Però ara un nou estudi argumenta que hi havia grups d'humans caçadors i recol·lectors que jugaven a jocs d'atzar amb daus al plistocè superior, gairebé 6.000 anys abans, a les grans planes occidentals d'Amèrica del Nord.
Tot va sorgir arran de la troballa d'una col·lecció de daus fets de fusta i os al jaciment arqueològic d'Agate Basin, a Wyoming.
Segons Robert Madden, autor de l'estudi, grups de nadius americans "fabricaven deliberadament objectes dissenyats per produir resultats aleatoris i els utilitzaven en jocs estructurats" al final de l'última glaciació, fa més de 12.000 anys.
I no només hi jugaven per distreure's. Segon Madden, aquestes societats primigènies també feien servir els daus i els jocs d'atzar per fer apostes.
La seva teoria és que les societats que vivien al final de l'última glaciació al nord del continent americà posseïen "un coneixement bàsic pràctic de l'atzar" i que van ser els primers humans a comprendre i aplicar els conceptes d'aleatorietat i de probabilitat.
Encara més, segons l'estudi, gràcies als jocs d'atzar i a les apostes que feien grups dispars van començar a interactuar, a intercanviar béns i informació, i "es van forjar nous vincles socials".
De fet, segons Robert Madden, els daus, els jocs d'atzar i les apostes han estat una característica persistent de la cultura nadiua americana en els últims 12.000 anys. I situa els primers exemples identificats en jaciments arqueològics de Wyoming, Colorado i Nou Mèxic.
Madden, estudiant de doctorat en Arqueologia a la Universitat Estatal de Colorado, considera que la troballa d'aquests daus demostra que aquestes societats de caçadors i recol·lectors de fa milers d'anys observaven i estudiaven els resultats aleatoris i les regularitats probabilístiques.
La recerca de Madden es basa en la reexaminació d'objectes arqueològics de col·leccions que sovint s'etiquetaven com a "peces de joc" o que es passaven per alt completament. Argumenta que aquests objectes, classificats erròniament com a puntes de llances o directament ignorats, eren en realitat daus.