Els metges apugen el to en el primer dia de vaga aquesta setmana: quines reclamacions fan
Els metges no se senten ni escoltats per l'administració, ni ben representats pels sindicats majoritaris que seuen a la taula de negociació del Ministeri de Sanitat, on s'ha cuinat la reforma de l'Estatut Marc. És la norma que recull les condicions laborals bàsiques dels treballadors sanitaris, que ara s'haurà d'aprovar al Congrés.
És per això que els metges tornen a fer vaga, i aquest cop apujant el to de les reivindicacions. El sindicat Metges de Catalunya ha convocat aturades aquest dilluns i divendres. Apel·len a la negociació amb la Generalitat perquè les competències estan transferides, però el Departament de Salut no es dona per al·ludit i mira cap a Madrid.
A escala estatal la vaga és encara més dura: una setmana d'aturades cada mes, de forma indefinida fins a l'estiu. La ministra Mónica García els diu que l'acord per a l'Estatut Marc ja està assolit i tancat amb els sindicats majoritaris.
Estatut Marc específic per als metges
Els metges no són el col·lectiu professional més nombrós dins del sistema sanitari i es queixen que el seu pes en la negociació sindical és pràcticament anecdòtic. Per això, asseguren, les seves reivindicacions no es defensen amb prou força i queden sempre diluïdes i desateses.
Reclamen un estatut mèdic, al marge de la resta de col·lectius sanitaris. Exigeixen aquest espai propi de negociació perquè asseguren que tenen unes condicions específiques pel que fa a la formació, la responsabilitat i l'exercici professional.
Ni Ministeri de Sanitat ni Departament de Salut en volen sentir a parlar. Consideren que no és positiu fragmentar el sector i, en tot cas, Mónica García els convida, si volen i poden, a presentar una iniciativa legislativa popular (ILP) al Congrés. Els altres col·lectius sanitaris sovint els titllen d'elitistes per voler menjar a part.
Però aquest és un model que ja té alguna experiència similar, fins i tot dins de Catalunya. A l'Hospital Clínic, els metges tenen un conveni col·lectiu propi. N'hi ha un de general, comú per a tots els professionals, però per a qüestions específiques dels metges n'hi ha un altre. Aquí sembla que aquest sistema funciona força bé.
En l'àmbit europeu, tampoc és cap anomalia. Cada país és un món, però a Portugal, França, el Regne Unit i Alemanya, organitzacions o sindicats mèdics negocien les seves condicions laborals específiques directament amb l'ens competent.
Guàrdies de 24 hores
El gran cavall de batalla dels metges és acabar definitivament amb les guàrdies de 24 hores. Les consideren perilloses per al pacient i extenuants per al professional.
En l'Estatut Marc, tal com s'ha acordat ara amb els sindicats generalistes, el text especifica que les guàrdies passaran a ser de 17 hores en total i que les hores de descans l'endemà no s'hauran de recuperar.
Els metges no se'n refien perquè, diuen, hi ha una lletra petita que a la pràctica farà que es continuïn fent les guàrdies de 24 hores. En un context de falta de professionals, les comunitats autònomes podran planificar-les si les justifiquen per necessitat i per dificultat de cobertura, especialment en caps de setmana i festius. Això sí, hauran de ser "voluntàries" i avalades pel Servei de Riscos Laborals.
Altres reivindicacions
El problema per als metges no és només la durada de la guàrdia, també ho és el preu a què es paga. En la majoria de comunitats autònomes es retribueix per sota de l'hora ordinària. De manera que un metge cobra menys quan està de guàrdia un dissabte de matinada, que quan treballa un dimarts a les 10 del matí, per exemple.
A Catalunya és diferent. Aquí els metges van aconseguir que es paguin pràcticament igual que les hores ordinàries. Però la reivindicació ara és que es retribueixin com a hores extres.
A banda, els metges també reclamen solucions a la sobrecàrrega assistencial, a les dificultats de conciliació amb la vida privada i a les pèrdues retributives.
Quins són els serveis mínims
El Departament de Treball ha decretat uns serveis mínims que afecten els hospitals i els centres d'assistència primària, que formen part del Sistema Sanitari Integral d'Utilització Pública de Catalunya.
Es garanteix el funcionament normal de:
- Servei d'urgències, tant l'atenció de malalts externs com els que ja estan ingressats a les unitats corresponents dels centres
- Unitats especials: cures intensives, vigilància intensiva, coronàries, hemodiàlisi, neonatologia...
- Tractaments de radioteràpia i quimioteràpia en situacions urgents i de necessitat vital
- Activitat quirúrgica inajornable
- Atenció als malalts ingressats
- Servei de coordinació d'urgències i els sistemes d'emergències mèdiques
Pel que fa a la resta de llocs afectats per la vaga, els serveis mínims queden així:
- Centres d'assistència extrahospitalària i d'assistència primària: dilluns, 25% de la plantilla i després una tercera part
- Serveis farmacèutics: es mantindran amb el personal que calgui per als torns de guàrdia i nit
- Transport sanitari: cal garantir totes les urgències, tractaments oncològics, de diàlisi i d'oxigenoteràpia i proves que siguin urgents
- Banc de Sang i Teixits: 50% del servei
- Centres penitenciaris i resta de centres del Departament de Justícia: com en un dia festiu
La resta de serveis funcionaran com si es tractés d'un dia festiu.