Els metges apugen el to en el primer dia de vaga aquesta setmana: quines reclamacions fan
Els metges no se senten ni escoltats per l'administració, ni ben representats pels sindicats majoritaris que seuen a la taula de negociació del Ministeri de Sanitat, on s'ha cuinat la reforma de l'Estatut Marc. És la norma que recull les condicions laborals bàsiques dels treballadors sanitaris, que ara s'haurà d'aprovar al Congrés.
És per això que els metges tornen a fer vaga, i aquest cop apujant el to de les reivindicacions. El sindicat Metges de Catalunya ha convocat aturades aquest dilluns i divendres. Apel·len a la negociació amb la Generalitat perquè les competències estan transferides, però el Departament de Salut no es dona per al·ludit i mira cap a Madrid
El seu secretari general, Xavier Lleonart, ha parlat aquest matí a El Matí de Catalunya Ràdio i als Matins de TV3, on ha reivindicat que, des de la vaga del gener, "la situació segueix igual o pitjor" perquè ningú s'ha assegut a negociar.
A escala estatal la vaga és encara més dura: una setmana d'aturades cada mes, de forma indefinida fins a l'estiu. La ministra Mónica García els diu que l'acord per a l'Estatut Marc ja està assolit i tancat amb els sindicats majoritaris.
En alguns CAP l'aturada s'ha notat i diversos pacients - tot i que no tots - han tornat cap a casa amb la visita reprogramada. És el cas d'una usuària que ha sortit del centre d'atenció primària de Sant Llàtzer, a Terrassa, amb una nova cita mèdica pel 22 de maig. Per part d'altres ciutadans hi havia comprensió: "els metges no poden, no donen amb tot".
Segons les dades de Salut, en el torn de matí només el 6,2% dels facultatius s'han sumat a la primera jornada de protestes. A la tarda, la xifra s'ha rebaixat al 5,5%.
Unes dades que disten molt de les recollides per Metges de Catalunya, que xifren la participació en un 39%. Segons les dades del sindicat, l'impacte de la vaga s'ha fet notar especialment a l'atenció primària: un 45% dels metges i metgesses s'hi haurien sumat.
Estatut Marc específic per als metges
Els metges no són el col·lectiu professional més nombrós dins del sistema sanitari i es queixen que el seu pes en la negociació sindical és pràcticament anecdòtic. Per això, asseguren, les seves reivindicacions no es defensen amb prou força i queden sempre diluïdes i desateses.
Reclamen un estatut mèdic, al marge de la resta de col·lectius sanitaris. Exigeixen aquest espai propi de negociació perquè asseguren que tenen unes condicions específiques pel que fa a la formació, la responsabilitat i l'exercici professional.
Ni Ministeri de Sanitat ni Departament de Salut en volen sentir a parlar. Consideren que no és positiu fragmentar el sector i, en tot cas, Mónica García els convida, si volen i poden, a presentar una iniciativa legislativa popular (ILP) al Congrés. Els altres col·lectius sanitaris sovint els titllen d'elitistes per voler menjar a part.
Però aquest és un model que ja té alguna experiència similar, fins i tot dins de Catalunya. A l'Hospital Clínic, els metges tenen un conveni col·lectiu propi. N'hi ha un de general, comú per a tots els professionals, però per a qüestions específiques dels metges n'hi ha un altre. Aquí sembla que aquest sistema funciona força bé.
En l'àmbit europeu, tampoc és cap anomalia. Cada país és un món, però a Portugal, França, el Regne Unit i Alemanya, organitzacions o sindicats mèdics negocien les seves condicions laborals específiques directament amb l'ens competent.
Guàrdies de 24 hores
El gran cavall de batalla dels metges és acabar definitivament amb les guàrdies de 24 hores. Les consideren perilloses per al pacient i extenuants per al professional.
En l'Estatut Marc, tal com s'ha acordat ara amb els sindicats generalistes, el text especifica que les guàrdies passaran a ser de 17 hores en total i que les hores de descans l'endemà no s'hauran de recuperar.
Els metges no se'n refien perquè, diuen, hi ha una lletra petita que a la pràctica farà que es continuïn fent les guàrdies de 24 hores. En un context de falta de professionals, les comunitats autònomes podran planificar-les si les justifiquen per necessitat i per dificultat de cobertura, especialment en caps de setmana i festius. Això sí, hauran de ser "voluntàries" i avalades pel Servei de Riscos Laborals.
Xavier Lleonart, secretari general del sindicat Metges de Catalunya, ha explicat als Matins de TV3 que aquesta acceptació voluntària de les guàrdies de 24 hores és "entre cometes, perquè et responsabilitzen del servei". Pel secretari és una forma de "perpetuar a la pràctica" aquest tipus de guàrdies.
Lleonart ha reivindicat també que la resta de col·lectius sanitaris fan guàrdies com a màxim de 12 hores i que als metges els han "segregat".
Altres reivindicacions
El problema per als metges no és només la durada de la guàrdia, també ho és el preu a què es paga. En la majoria de comunitats autònomes es retribueix per sota de l'hora ordinària. De manera que un metge cobra menys quan està de guàrdia un dissabte de matinada, que quan treballa un dimarts a les 10 del matí, per exemple.
A Catalunya és diferent. Aquí els metges van aconseguir que es paguin pràcticament igual que les hores ordinàries. Però la reivindicació ara és que es retribueixin com a hores extres.
A banda, els metges també reclamen solucions a la sobrecàrrega assistencial, a les dificultats de conciliació amb la vida privada i a les pèrdues retributives.
Des del Sindicat de Metges tampoc veuen amb bons ulls la proposta d'incentivar la reducció del temps de les baixes que hi ha sobre la taula. "Això no té ni solta ni volta", ha defensat Lleonart, "el que s'ha de fer és invertir en els mitjans per escurçar el temps de diagnòstic, i això no s'està fent. S'està intentant penalitzar la població i coaccionar al metge".
En general, els metges creuen que la qualitat de l'assistència no és prou bona. "A la consellera mai l'he sentit parlar de qualitat assistencial, acompanyament, cura de les persones, sinó eficiència, eficàcia i productivitat", ha dit el secretari general.
També s'ha mostrat escèptic davant la generalització de l'atenció mèdica rebuda pel president Illa en comparació amb la resta de la població. "És cert que el president va tenir les millors cures i atencions, però això no és la norma. Estic convençut que el president no va estar en un passadís d'hospital".
Salut defensa les millores del 2023
Per part del Departament de Salut, es defensen les millores en les condicions laborals subscrites en acords anteriors.
En aquest sentit, Jordi Vilana, director general de Professionals de Salut, ha dit, en declaracions a Catalunya Ràdio que "en el tercer acord de l'ICS, i el tercer conveni del SISCAT, l'any 2023, hi va haver un canvi molt important en les condicions de treball, el salari i les hores".
En aquest sentit, ha volgut posar en valor que, en aquell moment, "el preu de la guàrdia a l'ICS va augmentar un 30% o que es van reduir les hores anuals a 86." Per Vilana això no vol dir que no hi hagi hagut canvis al sistema.
Quins són els serveis mínims
El Departament de Treball ha decretat uns serveis mínims que afecten els hospitals i els centres d'assistència primària, que formen part del Sistema Sanitari Integral d'Utilització Pública de Catalunya.
Es garanteix el funcionament normal de:
- Servei d'urgències, tant l'atenció de malalts externs com els que ja estan ingressats a les unitats corresponents dels centres
- Unitats especials: cures intensives, vigilància intensiva, coronàries, hemodiàlisi, neonatologia...
- Tractaments de radioteràpia i quimioteràpia en situacions urgents i de necessitat vital
- Activitat quirúrgica inajornable
- Atenció als malalts ingressats
- Servei de coordinació d'urgències i els sistemes d'emergències mèdiques
Pel que fa a la resta de llocs afectats per la vaga, els serveis mínims queden així:
- Centres d'assistència extrahospitalària i d'assistència primària: dilluns, 25% de la plantilla i després una tercera part
- Serveis farmacèutics: es mantindran amb el personal que calgui per als torns de guàrdia i nit
- Transport sanitari: cal garantir totes les urgències, tractaments oncològics, de diàlisi i d'oxigenoteràpia i proves que siguin urgents
- Banc de Sang i Teixits: 50% del servei
- Centres penitenciaris i resta de centres del Departament de Justícia: com en un dia festiu
La resta de serveis funcionaran com si es tractés d'un dia festiu.
