Els neandertals van passar per la Cerdanya fa 40.000 anys
La Cerdanya ja era un lloc habitat fa desenes de milers d'anys. Els neandertals, una espècie d'homínids extinta, hi van ser presents fa, com a mínim, 40.000 anys. És el descobriment que s'ha fet en unes excavacions en una cova d'Olopte, al municipi d'Isòvol.
Són les evidències de presència humana més antigues que s'han trobat en aquesta zona. "Sabíem que hi havia altres poblacions prehistòriques", assegura el doctor Xavier Mangado, catedràtic de Prehistòria de la Universitat de Barcelona i director de l'estudi, "però no dels neandertals", que van passar-hi 17.000 anys abans del que se sabia fins ara.
Eines de pedra
Les restes que han permès identificar la presència de neandertals són les eines de pedra que s'han trobat en una de les coves. "La manera d'elaborar les eines és molt característica de cada població", assegura Mangado, i afegeix: "Això ens permet individualitzar-les."
Les eines que s'han trobat estan fetes "amb un mètode de talla de la pedra que es coneix com a Levallois, que és característic de les poblacions neandertalianes, només ho poden haver fet ells", diu.
Això és el que permet determinar que van ser els neandertals. "Els humans que van arribar més tard, que ja són la nostra espècie, ja no feien les seves eines amb aquesta tècnica", assegura.
Entre 40.000 i 250.000 anys
Unes troballes que mouen milers d'anys enrere la presència humana coneguda a la Cerdanya. Fins fa pocs anys, només s'havien trobat evidències de fins a 5.000 anys abans de Crist, amb societats pageses i ramaderes a Sanavastre, a Das.
L'any 1998 es va descobrir el jaciment de Montlleó, que va permetre descobrir que "els caçadors i recol·lectors ja havien estat a la Cerdanya" al voltant de fa 23.000 anys.
Els nous descobriments permeten recular com a mínim fins a fa 40.000 anys, que és quan els neandertals van desaparèixer del nord de la península Ibèrica, però podria ser molt anterior:
Sabem que, com a mínim, fa 40.000 anys hi eren: el que no podem precisar és si fa 40.000, 50.000 o 250.000 anys.
Ara s'estan estudiant els materials que s'han trobat i els estrats on han aparegut per saber-ho amb precisió, però no serà fàcil, avisa Mangado: "Ho fem amb uns procediments que necessiten un temps al laboratori i encara trigaran uns quants mesos a tenir una data precisa."
Per fer-ho utilitzaran la luminescència òpticament estimulada, que estudia l'últim cop que aquestes restes van rebre llum solar, perquè el carboni-14, una altra tècnica, no es pot utilitzar en restes tan antigues: té un límit d'uns 50.000 anys.
La Cerdanya, lloc de pas
Tot plegat ha permès determinar que, a més d'haver-hi humans, la Cerdanya ja era un lloc natural de pas per creuar els Pirineus.
Ho revelen els materials d'aquestes mateixes eines de pedra: "Almenys una està realitzada amb jaspi del Canigó, que només es troba a la vall del riu Tet i que es treballa molt bé", explica Mangado, "i el van pujar cap a la Cerdanya per poder-lo utilitzar".
Ens fa pensar que, si no hi vivien de manera més o menys permanent, sí que visitaven la zona de manera recurrent, i sabien que aquí no disposaven d'aquest material.
Tot plegat indica que la Cerdanya i la vall del Segre han estat sempre, com ara, un corredor d'accés entre les dues bandes del Pirineu, com recorda el director de l'excavació: "No és una frontera i no ho ha estat mai: les poblacions del vessant nord i del sud sempre han tingut contacte i relació."
Saber com era el paisatge
A més d'eines, a Olopte també s'hi han descobert restes d'animals. "Sabem que en aquesta plana hi havia cavalls salvatges, cérvols... una sèrie d'animals interessants per als caçadors i recol·lectors", explica Xavier Mangado.
"Ara estem estudiant aquestes restes per veure quins animals eren i si, com creiem, són animals caçats pels neandertals", explica Mangado. El que busquen és marques de les eines de pedra que ho puguin revelar.
També s'han trobat les restes d'una llar de foc, que també estan estudiant per saber quins carbons es van fer servir i saber quin és el paisatge que hi havia a la zona quan els neandertals el van ocupar.
Una fama injusta
Descobriments com aquests són importants per trencar l'estigma que hi ha al voltant dels neandertals. "Són una espècie humana que, des del seu descobriment a finals del segle XIX, han estat víctimes d'un cert menysteniment per part de la població", diu el catedràtic en Prehistòria.
"Se'ls veia com uns individus que no sabien parlar, que eren maldestres, i això és completament erroni", assegura. "Avui sabem que parlaven, que podien crear art, que es relacionaven amb l'entorn, caçaven, recol·lectaven i tenien vida social: s'han descobert enterraments de l'època".
És significatiu ja no com a prehistoriadors o arqueòlegs, sinó com a humans que ocupem aquest mateix territori una pila d'anys després.
La recerca continua
Ara la feina continua, dins d'un projecte de recerca finançat per la Generalitat i amb presència de la Universitat de Barcelona, la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat Rovira i Virgili.
"Podrem continuar els propers quatre anys amb aquestes recerques i expandir el coneixement sobre aquesta presència dels neandertals, que encara és limitat", explica Mangado. "Continuarem els processos d'excavació i d'investigació de les restes que puguin aparèixer, i la publicació dels resultats a nivell internacional", afegeix.
De fet, posar la Cerdanya al mapa de la presència de neandertals omple un buit entre les diferents poblacions que s'han anat descobrint: per exemple, a la Noguera, el Pla de l'Estany o el Moianès, a Catalunya, i les restes que s'han trobat al vessant nord del Pirineu.
Ara la feina se centrarà al laboratori, i a la primavera els arqueòlegs i historiadors tornaran a treballar a la Cerdanya, tant a les coves d'Olopte com als jaciments de Montlleó.