Els pagesos a Lleida recuperen cultius perduts per la sequera: així estan ara els embassaments

Aquest cap de setmana fa un any que el govern va decretar la fase d'emergència per sequera al sistema Ter-Llobregat, que abasteix uns 6 milions de persones. 

Tot i que durant el 2024 s'han recuperat els nivells normals de pluja i els embassaments del Ter-Llobregat i les conques internes en conjunt dupliquen les reserves de fa un any, la sequera continua. 

Aquest és l'estat actual dels pantans de les conques internes i de la conca de l'Ebre. 

Les conques internes actualment estan al 33,69%. Fa un any se situaven al 16,20%. Encara hi ha alguns dels municipis de les conques internes en fase d'excepcionalitat, i un 6% en emergència.

La situació als embassaments de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre també ha millorat molt. Actualment, estan al 68,46% i fa un any estaven al 41,87%. Amb aquesta situació, els pagesos han pogut tornar a una certa normalitat i aposten més pels cultius d'estiu.

El 25 d'abril del 2023 es va veure una imatge inèdita: el canal d'Urgell tancava per la sequera un mes després d'haver començat la campanya de reg. També va fer restriccions el canal Segarra-Garrigues.

Tot plegat va suposar pèrdues milionàries per als pagesos que, amb la falta d'aigua, van haver de renunciar a sembrar cereals d'estiu, com el panís. Un conreu que dona més rendiment econòmic, però que també necessita més aigua.

Gairebé dos anys després, els pagesos han pogut tornar a la normalitat i aposten per fer cultius d'estiu.

"La gent ha apostat més per cereals d'estiu: blat de moro, panís i més alfals. I deixem enrere unes campanyes més atípiques en què el cultiu més predominant era el cereal d'hivern, com el blat i l'ordi. Ha sigut per la recuperació dels nivells hídrics tant d'Oliana com de Rialb", explica Bernat Ramon, pagès.

I és que actualment el pantà de Rialb es troba al 87% de capacitat, quan fa un any estava al 28%, i Oliana arriba al 51%, 10 punts més que l'any passat. 

Entre els dos embassaments superen els 400 hectòmetres, una xifra excepcional que només es recorda haver vist el 2020, quan una dana a l'octubre i el temporal Gloria del gener van omplir els embassaments. 

Els regants són optimistes, tot i que les reserves de neu són escasses. Amadeu Ros, president de la Comunitat General de Regants del Canal d'Urgell:

"Vam atorgar 4 regs fa un mes i poc i estem a prop del 5è reg per poder regar. Aquests dies diuen que està nevant, que també plourà al territori. Aquí costa de ploure sempre… però es presenta bastant optimista."

Josep Maria Jové, president de la Comunitat de Regants del canal Segarra-Garrigues: 

"I hem de mirar de gestionat bé l'aigua que tenim i tirar-la amb coneixement. Que no passi com va passar el 2023, que vam tirar l'aigua sense coneixement, després no va ploure, i ens vam quedar sense aigua. Enguany, suposo, que amb l'experiència que tenim d'anys passats ja ho farem bé des del començament."

El canal Segarra-Garrigues rega actualment prop de 20.000 hectàrees. El canal d'Urgell, 70.000 hectàrees, una estructura que té al davant el repte de la modernització. 

Sau, un cas particular

El pantà de Sau torna a oferir una imatge de sequera per la transferència d'aigua al pantà veí de Susqueda, que ha recuperat les reserves fins al 40%, el doble de fa un any. És la mateixa situació de la majoria de pantans catalans. 

La seva connexió amb el pantà veí de Susqueda ha condicionat el nivell de reserves del pantà de Sau durant la sequera. 

Fa un any, el pantà estava gairebé sec, al 4,7% de la seva capacitat, en part per la decisió de l'ACA de transferir les escasses reserves que hi havia cap a Susqueda i mantenir així la qualitat de l'aigua i atendre millor l'ús prioritari de l'aigua, l'abastament de la població riu avall. 

Però malgrat la remuntada general dels embassaments del Ter-Llobregat, i també la seva remuntada en particular a inicis de l'estiu del 2024, quan va créixer ostensiblement fins a situar-se al 45%, a partir del juliol el pantà ha tornat a recular. 

Al novembre va tornar a caure per sota del 30% de capacitat, i des d'aleshores la baixada ha estat dràstica, fins al 7,3% que registra aquest dissabte.

En canvi, aquest mateix període Susqueda ha seguit la tendència inversa i ha tornat a recuperar reserves i actualment s'apropa al 40%, amb 88 hm³ d'aigua, el doble que fa un any.