Els pantans "monstre", pugen sense parar

Les subconques de l'Ebre, Noguera Ribagorçana, Noguera Pallaresa i Segre, per les seves característiques, orogràfiques, de tipus i capacitat dels pantans, a diferència de les orientals, s'anomenen plurianuals. Això vol dir que, es necessiten diverses anualitats per experimentar grans moviments de reserves d'aigua. Aquest any, però, les precipitacions a les capçaleres han estat gairebé excepcionals . Des de l'1 de gener, en alguns casos, faltaria poc per arribar a la mitjana de tot un any normal i només som a 30 d'abril.

A la Ribagorçana, sempre a cavall de Catalunya i Aragó, hi trobem dos "monstres" de les reserves. Canelles frega els 700 hm3 de capacitat total i Santa Anna els 240 hm3. Per omplir Canelles necessitaríem les aigües d'una mica menys que 7 pantans de la Baells.

Per tant, la pujada, reflectida en les dades següents, és molt notable en termes absoluts:

Anem cap al Segre:

El Segre és un riu que té un pantà de mida mitjana, Oliana, però, també un "monstre". Rialb és 5 vegades més gran que Oliana. La pujada de reserves és espectacular i no està ple perquè s'està fent espai i, per tant, desembassant, a causa de les previsions de pluges freqüents les pròximes setmanes. Les aigües que arriben, ara mateix amb abundància a Balaguer i Lleida, són controlades. Evidentment, quan s'acosti l'estiu i, el càlcul de les reserves de neu sigui favorable, es tancaran comportes per omplir-lo just al màxim, quan sigui el moment.