Els plàstics dels envasos passen al peix fins i tot al congelador: per què passa i quines alternatives hi ha

El peix que guardem a casa en safates, paper film o bosses de plàstic pot acabar incorporant substàncies químiques dels mateixos envasos mentre el conservem a la nevera o al congelador. 

És la principal conclusió d'un nou estudi de l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua del CSIC (IDAEA-CSIC), fet conjuntament amb la Universitat de Florència i publicat a la revista Environment International. 

Les investigadores han comprovat per primera vegada que com més temps està el peix en contacte amb l'envàs, més contaminants s'hi transfereixen. De fet, els nivells més elevats s'han detectat després d'un mes de congelació.

Maria Vittoria Barbieri, investigadora de l'IDAEA-CSIC i autora principal de l'estudi, explica que fins ara la majoria de treballs analitzaven la presència de contaminants en els aliments en el moment de la compra.

En aquest cas, volíem investigar què passa quan el consumidor guarda el peix a casa durant diversos dies o setmanes al congelador.

Per fer-ho, les autores han analitzat fins a 49 substàncies químiques utilitzades habitualment en plàstics i envasos alimentaris, entre les quals plastificants i bisfenols presents en safates, films transparents i bosses de congelació que es fan servir de manera habitual en peixateries i supermercats. 

Els resultats mostren que la quantitat de contaminants que passen al peix depèn de diversos factors: el tipus d'envàs, el temps de conservació, la temperatura i també les característiques del mateix peix.

L'estudi alerta que la manera com conservem els aliments a casa pot augmentar l'exposició a aquestes substàncies, especialment en productes congelats durant períodes llargs de temps. 

Els nadons i els nens petits són els col·lectius més vulnerables perquè, tot i consumir menys peix, reben una dosi proporcionalment més elevada de contaminants en relació amb el seu pes corporal.

A més, les mostres de peix envasat que han analitzat presentaven nivells de contaminants clarament superiors als de les mostres que no havien estat en contacte amb plàstics, cosa que apunta als envasos com una via important d'exposició a aquestes substàncies a través de l'alimentació.

El bisfenol A, el compost que genera més preocupació 

Les investigadores han comprovat que la transferència de substàncies químiques varia molt segons el compost. En alguns casos és gairebé inapreciable, però en d'altres pot ser molt elevada. 

Un dels plastificants que migra amb més facilitat és el DEHA, una substància que s'afegeix als plàstics per fer-los més flexibles i que es troba sovint en paper film, bosses de congelació i altres envasos alimentaris. 

En alguns casos, especialment en el salmó, els índexs de migració van superar el 95%, cosa que significa que una gran part del DEHA present a l'envàs acabava transferint-se al peix. 

Aquest és un compost nou que la indústria ha incorporat per substituir els ftalats. El problema que hi veuen les autores de l'estudi és que encara no se sap l'impacte que pot tenir en la salut. 

Tot i això, la principal preocupació de les investigadores és el bisfenol A, també conegut com a BPA, una substància relacionada amb alteracions hormonals. Malgrat que es van detectar desenes de compostos diferents, el BPA és responsable de gairebé tot el risc potencial per a la salut identificat en l'estudi. 

Els resultats també mostren que els compostos solubles en greix tendeixen a acumular-se més fàcilment en peixos greixosos com el salmó, mentre que alguns bisfenols passen amb més facilitat a espècies amb més contingut d'aigua com el lluç.

Espanya ja va començar a restringir l'ús de bisfenol A en envasos alimentaris el 2022 i la Unió Europea va aprovar-ne el 2024 una prohibició general en els materials en contacte amb aliments, que va entrar en vigor el gener del 2025. 

Tot i això, els fabricants disposen de moratòries que, en alguns tipus d'envasos, s'allarguen fins al 2028 per adaptar-se a la nova normativa. 

La directora de l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA-CSIC) demana que realment s'acabin complint les lleis que s'aproven. I també fa una crida als fabricants perquè aprofitin aquest període d'adaptació per retirar com més aviat millor el bisfenol A dels envasos alimentaris, ja que això reduiria l'exposició de la població a aquesta substància i contribuiria a millorar la salut de tothom.

Les safates compostables, sota sospita

Contra el que podria semblar, les safates compostables no han obtingut els millors resultats. El cas més preocupant de l'estudi és el del lluç conservat durant un mes al congelador en aquest tipus d'envàs, perquè s'hi han registrat els nivells d'exposició més elevats.

Segons les investigadores, aquests materials també poden contenir additius químics capaços de passar als aliments. Per això, adverteixen que una alternativa més sostenible des del punt de vista ambiental no implica necessàriament una exposició menor a contaminants. 

Ethel Eljarrat, directora de l'IDAEA-CSIC explica que aquest tipus d'envàs té més plastificants que els fets amb derivats del petroli. 

El material compostable no dona tan bones prestacions com els plàstics convencionals, i per això s'hi afegeixen més quantitat de compostos químics. 

A més, alerten que els consumidors no disposen d'informació detallada sobre les substàncies químiques presents als envasos alimentaris, fet que dificulta saber i poder triar quins materials són realment més segurs.

La congelació no evita la contaminació

Fins ara, la calor era considerada un dels principals factors que afavorien la transferència de contaminants dels envasos als aliments. Aquest estudi demostra que el fenomen també es produeix a temperatures de congelació, fins i tot a -18 °C.

Les autores conclouen que cal revisar amb més atenció els materials utilitzats per conservar aliments, especialment en productes congelats o emmagatzemats durant períodes llargs de temps. 

També recomanen ampliar la recerca a altres tipus d'aliments, com els productes làctics i les carns, per veure si s'hi produeixen processos similars.

Ethel Eljarrat, directora de l'IDAEA-CSIC i coautora de l'estudi, subratlla que és urgent disposar de més dades toxicològiques sobre els nous additius que s'estan introduint al mercat per poder avaluar-ne adequadament els possibles efectes sobre la salut. 

Cal lluitar per prohibir els compostos que sabem que tenen efectes nocius per a la salut. S'ha d'eliminar el bisfenol A de tots els envasos alimentaris.  

Per ara, les investigadores assenyalen que els recipients de vidre continuen sent una de les alternatives més segures per conservar aliments a casa. Però també es poden fer servir bosses de tela que no tenen additius plàstics i congelar el peix el mínim de temps possible. Asseguren que una bona mesura és deixar-lo al congelador pocs dies i, en cap cas, durant mesos.