Els ports espanyols, un dels principals punts d'entrada del gas rus a la UE
Redacció
La guerra a Ucraïna no ha reduït les importacions que les empreses espanyoles fan de gas natural rus. Tot al contrari, aquestes importacions han crescut amb força. L'any passat, segons les dades d'Enagas, les compres a Rússia van assolir una xifra rècord, un 18,3% de totes les importacions, una xifra que representa un 35% més que l'any anterior.
Aquest 2023, Rússia es va convertir en el tercer proveïdor d'Espanya. Algèria va recuperar la primera posició --amb un terç del mercat--, un cop superada la sotragada diplomàtica amb Espanya. Supera als Estats Units, que en plena crisi energètica del 2022 van erigir-se en el principal proveïdor europeu, gràcies al gas natural liquat. Ara, les importacions nord-americanes representen un 21% del total.
Des que va començar la guerra a Ucraïna, Europa va mantenir una postura clara, ofegar Rússia econòmicament per ofegar alhora la seva campanya militar. Des de llavors s'han aprovat dotze paquets de sancions, i un de primordial era l'energètic. S'ha prohibit l'entrada de carbó, de petroli, de dièsel.
El gas, però, continua arribant a Europa, no tant per gasoducte com abans de la guerra, però sí en vaixells. I una de les vies d'entrada són els ports espanyols. Així ho veu José María Viñals, director del màster de Relacions Internacionals de l'Institut d'Estudis Borsaris (IEB):
Espanya és el país amb major capacitat de regasificació de la UE, i és el que més demana gas natural liquat, igual que Bèlgica i França".
Una part important d'aquest gas rus continuarà entrant durant anys perquè els grans operadors mantenen acords a llarg termini amb companyies russes, difícils de trencar sense penalitzacions. Però aquesta no és l'única raó que explica per què el gas rus continua escalfant les llars europees, tal com remarca Viñals:
La UE no s'ho pot permetre, i tampoc hi ha un mercat suficient de gas natural liquat per garantir el subministrament sense que pugui considerablement el preu. I d'altres alternatives o bé són més lluny o són més cares perquè venen del fracking, com els EUA".
I mentrestant, el comptador de l'institut de Recerca Crea, que calcula els diners que ingressa Rússia per la venda dels seus combustibles fòssils, continua augmentant.