Els reptes del curs escolar 2025-26: atendre la diversitat per remuntar resultats

Més d'un milió d'alumnes d'infantil, primària i secundària comencen el curs 2025-26 aquest dilluns, 12.000 menys que el curs anterior.

Alguns ho fan estrenant centre, després de la creació de tres instituts i set instituts escola arreu del territori. 

La capital d'Osona pot presumir d'haver obert un dels tres nous centres de secundària creats aquest curs a Catalunya: l'Institut Nou de Vic. La seva directora, Núria Llorenç, ho celebra, tot i que reclama algunes adaptacions a l'edifici que, diu, "hi ha pendents". També els falta un professor de Llengua Catalana.

L'edifici, on s'ubica aquest nou institut viguetà, té alguns espais compartits amb alumnes de cicles formatius i ofereix formació tant d'ESO com de Batxillerat. 

Un altre exemple de nou institut és el de l'escola Mare de Déu de Talló de Bellver de Cerdanya, a la Cerdanya, que es converteix en l'IE de Bellver de Cerdanya amb l'arrencada aquest curs de 1r d'ESO.

Un canvi que ha estat molt celebrat per la direcció del centre. "És una reclamació que fèiem des de fa prop de 25 anys i estem molt contents que, per fi, sigui una realitat", ha explicat la directora de l'IE de Bellver de Cerdanya, Míriam Pérez.

El curs arranca amb 12 alumnes, que valoren "estar a prop de casa i aprendre en un grup reduït". 

De moment, les classes es fan a l'antiga biblioteca de l'escola, que ha renovat mobiliari, però ja s'està construint un edifici nou que es preveu que pugui entrar en funcionament a meitat de curs.

El barri de Canyelles, al districte de Nou Barris Barcelona, també estrena institut amb la conversió de l'escola Tomàs Moro a IE Canyelles. 

"Arrencar l'institut és un repte en molts aspectes; però celebrem que l'alumnat, que abans havia de desplaçar-se, pugui quedar-se al barri durant tota l'educació obligatòria", ha explicata directora de l'IE Canyelles, Laura Outumuro.

Outumuro celebra poder arrencar el curs amb les adaptacions que s'havien de fer a l'interior de l'edifici completades i amb la garantia que es disposarà d'un servei de consergeria complet, amb diversos professionals a càrrec.

Des del centre també s'aplaudeix haver aconseguit una dotació extra de mitja jornada d'educació especial, amb un professional que està pendent d'incorporar-se i s'exposa que tenen una baixa, que esperen que pugui cobrir-se aviat.

A banda d'estrenar competències, alguns centres escolars inauguren aquest dilluns edifici. Aquest és el cas de l'escola El Roser del Poal, al Pla d'Urgell.

Aquest curs, l'alumnat abandona per primera vegada els baixos de l'Ajuntament, que ha ocupat l'escola durant gairebé un segle, per traslladar-se al nou espai: és tot de planta baixa i acull infantil i primària.

Arreu de Catalunya, el retorn a les aules arriba amb deures apuntats a l'agenda. La mirada està posada en si s'aconseguirà o no remuntar el baix nivell, que fa temps que preocupa.

La davallada de la natalitat permet seguir rebaixant les ràtios però, alhora, els professionals han de bregar amb situacions cada cop més complexes: alumnat amb dificultats d'aprenentatge, alts nivells de pobresa infantil o nens i joves que arriben quan el curs ja ha començat.

Millorar resultats

Catalunya es troba a la cua d'Espanya en competències bàsiques i acumula una dècada de davallada en els informes internacionals. Per això, remuntar resultats és el repte més urgent d'aquest curs, amb l'aplicació de les mesures anunciades pel govern.

La Fundació Bofill alerta que s'han "normalitzat" més de deu anys de resultats a la baixa, que representen una reculada de gairebé un curs acadèmic en comprensió lectora i matemàtiques.

Aquestes dues són, precisament, les grans assignatures pendents i on més s'amplien els programes de reforç. La xarxa de competència lectora arribarà a 538 centres, i els programes de reforç de les matemàtiques, com Florence i SIM, a 800.

Segons ha explicat la consellera Esther Niubó al programa "Els matins" de TV3, aquestes dues competències són clau per assolir bons resultats en la resta de matèries. I afegeix que cal treballar per la igualtat d'oportunitats: "Necessitem que l'alumnat que està a la franja mitja-baixa pugi, i que l'alumnat que està a baix també pugi; ha de pujar tothom."

Donar resposta a la diversitat

La fotografia --cada cop més complexa-- de les aules fa evident un segon repte: un de cada tres alumnes de l'educació obligatòria, entre I3 i 4t d'ESO, necessita algun tipus de suport educatiu per dificultats socioeconòmiques o per algun trastorn o discapacitat.

Per donar-hi resposta, s'amplia la plantilla de docents: n'hi haurà gairebé 84.000, 1.672 més que el curs anterior. També es contracta més personal d'atenció educativa i especialistes, com ara vetlladors. A més, cada servei territorial comptarà amb un psicòleg.

Tenint en compte que el curs anterior van arribar 9.000 alumnes cada mes als centres educatius catalans, també s'amplien les aules d'acollida; n'hi haurà 200 més, 1.344 de continuïtat i 19 d'intensives.

Amb el mateix objectiu, s'enviaran materials a les escoles perquè facin cribratges a 1r i 3r de primària que ajudin a detectar dificultats d'aprenentatge com ara la dislèxia. De moment, però, seran voluntaris.

Davant d'aules completament diferents de les de fa només uns anys, la Fundació Bofill insisteix que cal més finançament i canvis estructurals. Considera un repte de país adaptar el sistema educatiu a la realitat actual, tenint en compte, per exemple, que hi ha un 35% de pobresa infantil. Mònica Nadal és la directora de recerca de l'entitat: "El gran repte és posar els recursos allà on són més necessaris, més centrats a acompanyar aquell alumnat que és vulnerable i els professionals que treballen amb ells."

Escola dels 0 als 3 anys

Augmentar l'escolarització pot ser, per al departament, una via per reduir aquestes desigualtats. Per això es continua reforçant l'etapa dels zero als 3 anys, amb més places i més finançament. En concret, els ajuntaments rebran 200 euros més per plaça i alumne. Infantil 2 continuarà sent gratuït i també s'incrementa 200 euros l'import per infant.

Sense mòbils a les aules

Una altra clau de volta d'aquest curs serà, sens dubte, com es porten a la pràctica els canvis en l'ús dels dispositius digitals. Els mòbils estaran prohibits en tota l'educació obligatòria, i les tauletes i pissarres digitals es començaran a restringir de manera progressiva entre els més petits.

També s'elaborarà una guia d'acompanyament per a les famílies amb recomanacions.

Els sindicats veuen insuficients els reforços anunciats  

En una entrevista a "Els matins" de TV3, la portaveu del sindicat USTEC, Iolanda Segura, ha explicat que fa anys que s'alerta d'aquesta complexitat creixent, però encara s'està lluny de cobrir totes les necessitats. "Que l'escola esdevingui inclusiva és un enriquiment, però no s'ha acompanyat dels recursos necessaris", afegeix.

El sindicat majoritari dels docents ja ha amenaçat amb vagues, de cara al segon trimestre, si no es dona resposta a les seves demandes: recuperar un 25% de la retribució i reduir la càrrega de feina.