Els riscos d'invertir per internet: "El meu deute és de centenars de milers d'euros"

L'Albert sempre va tenir fascinació pels mercats financers. Com que volia entendre el sistema i el seu funcionament, va estudiar Direcció i Administració d'Empreses, i amb només 18 anys va començar a introduir-se en el món de les apostes esportives en línia. 

Amb les primeres feines, va pujar un esglaó per flirtejar amb inversions més senzilles i, d'aquesta manera, rendibilitzar el que anava guanyant. Fins que va descobrir el trading.  

El fonament del trading és una aposta. No compres una empresa, no inverteixes en un projecte. Apostes que alguna cosa, ja sigui una acció, una criptomoneda o l'euro, pujarà o baixarà en els pròxims minuts, hores o dies.

En una entrevista al programa "Solidaris" de Catalunya Ràdio, l'Albert explica que els beneficis s'obtenen aprofitant les fluctuacions. 

Quan hi ha pèrdues, diu, l'objectiu "és recuperar el que s'ha invertit". I remarca que, a diferència de la ruleta d'un casino, en el trading hi ha gràfics, indicadors i terminologia sofisticada "que creen una falsa sensació de control i la il·lusió que és una habilitat". El problema, assegura "és que el mercat és impredictible".  

Una addicció conductual

El de l'Albert és un nom fictici. Ara té 39 anys, dos fills i lluita des de fa un temps contra l'addicció al trading i les criptomonedes. 

Parlem d'un tipus d'addicció conductual, com ho serien les compres compulsives, l'addicció al sexe o als videojocs, i que té moltes similituds amb la ludopatia. 

Hi ha impulsivitat, recompensa immediata, esclats de dopamina, emoció per davant del benefici, ansietat i, sobretot, accessibilitat: 

Estàs tot el dia pendent del mòbil o de la tauleta. Els mercats no tanquen mai. He passat moltes nits sense dormir. Estava enganxat en hores de feina, o quan estava amb la família o els amics, pendent si una acció pujava o baixava.

Pel doctor en psicologia i investigador de la UAB, David Pere, el que genera problemes amb aquest tipus d'addiccions "és la resposta immediata".

I afegeix que "el fet d'estar en un entorn digital i no tocar els diners físicament allunya la percepció de risc".

Fenomen poc estudiat

Les addiccions conductuals són fenòmens complexos, de moment poc investigats, i en evolució constant. 

Francesc Perendreu, president d'Acencas (Associació Centre Català d'Addiccions Socials), creu que "Salut Pública hauria d'incorporar aquest tipus de casos, igual que ha fet amb la ludopatia, en el seu llistat de trastorns de la conducta".  

L'Albert va viure durant una dècada en aquesta espiral malaltissa. Buscava la forma d'obtenir més préstecs i targetes de crèdit i, fins i tot, explica que "va agafar el que no era seu amb la il·lusió que un dia tornaria a guanyar".  

Relata que com que tenia ingressos estables, el banc li oferia tota mena de facilitats i d'aquesta manera podia continuar invertint. Però l'ambient es va fer insostenible. 

La seva família, que desconeixia la situació, va començar a adonar-se que alguna cosa no anava bé. Segons l'Albert, van obrir els ulls quan "a casa arribaven cartes dels bancs i, fins i tot, una citació judicial".  

El punt d'inflexió en el seu procés va ser l'endeutament. L'Albert reconeix que deu "centenars de milers d'euros". Aleshores va tenir clar que havia de buscar ajuda. La va trobar a l'associació Acencas perquè a la sanitat pública, assegura, "les llistes d'espera són molt llargues".  

Avui dia l'Albert ja no treballa al sector financer i té l'accés restringit a mòbils i tauletes. Tampoc disposa de comptes corrents i depèn econòmicament del seu entorn. 

La seva lluita, ara, és gestionar la culpa i la por de recaure perquè amb l'addicció, diu, "hi has de conviure tota la vida". 

Dels aprenentatges que sí que ha fet amb el seu procés, l'Albert adverteix que "aconseguir diners implica un esforç i que no hi ha miracles que engreixin el teu compte corrent". També deixa clar que en la societat hiperconnectada actual "els joves són els més vulnerables a caure en el parany".  

Formació financera als joves 

A les xarxes socials hi ha nombrosos influencers amb promeses de beneficis ràpids i d'un èxit econòmic immediat. Són impactes que penetren fàcilment en joves i adolescents amb pocs coneixements financers i que poden acabar desembocant, no sempre, en conductes problemàtiques.

Per millorar els seus coneixements econòmics, fa catorze anys va néixer el projecte EFEC, que té per objectiu oferir als instituts de Catalunya educació financera bàsica a quart d'ESO, amb treballadors jubilats del sector. 

És el cas d'Agustí Peruga que ha fet una xerrada titulada: "Influencers i ciberseguretat: Informa't per decidir" a l'Institut Pedagogium Cos de Sant Boi de Llobregat: 

Els dic que vigilin perquè els influencers només volen treure'n benefici.

Peruga creu que moltes de les coses que els passen als joves avui "són responsabilitat nostra, perquè els hem regalat moltes coses i no tenen la cultura de l'esforç com sí que tenien altres generacions".  

Una opinió que apuntala el psicòleg i investigador David Pere quan diu que "tots volen vambes de tres-cents euros i vacances de luxe a Eivissa". Amb una nòmina, incideix, "això no s'aconsegueix".

Els alumnes de 4t d'ESO que han participat en la formació expliquen que "coneixen creadors de continguts patrocinats per casinos, que t'inciten a fer apostes esportives o a somiar en tenir un Lamborghini o una casa a Miami". També n'hi ha que diuen que "quan els surten vídeos d'aquests tipus no se'ls creuen perquè és impossible guanyar diners tan de pressa".  

Segons Teresa Salcedo, professora de l'optativa d'economia de quart d'ESO al mateix institut, el que és important "és que els joves tinguin la formació financera suficient no únicament per contrarestar aquest tipus d'impactes, sinó també per tenir eines per al futur". 

I això només passa, diu, per incloure al currículum educatiu més assignatures d'aquest àmbit. Cada any la formació de l'EFEC arriba a 500 centres i també a escoles d'adults o a presons.