Chat Control: desinformació al voltant del control dels missatges privats dels europeus
Els darrers dies, el soroll al voltant de l'anomenat Chat Control ha omplert internet d'especulacions i indignació a parts iguals.
La majoria de missatges han clamat al cel perquè consideren que s'ha fet un pas més en el control dels nostres missatges personals. Això, de moment, no és cert.
Què és Chat Control?
Chat Control és el nom informal que es dona a una iniciativa de la Comissió Europea que permet a les plataformes tecnològiques (com Instagram, Discord, Gmail o iCloud) buscar entre els missatges i posts dels seus usuaris contingut d'abús sexual infantil per treure'l de circulació.
Concretament, permet a les empreses comparar imatges d'abús amb altres que ja estiguin als arxius policials, una anàlisi automatitzada de fotos i vídeos desconeguts i l'avaluació algorítmica de textos en xats i correus.
Aquest permís està actiu des del 2021.
En general, la legislació europea és molt restrictiva pel que fa al que poden i no poden fer les plataformes amb les dades personals. En aquest cas, però, el control es va relaxar per lluitar contra l'abús infantil, segons declaren les institucions europees.
Organitzacions de defensa dels drets digitals com Center for Democracy and Techonlogy, European Digital Rights o XNet, però, consideren aquest permís el primer pas cap a una vigilància massiva dels missatges privats de la població i consideren que la lluita contra l'abús infantil és una excusa.
Segons Ramon Arnó, advocat especialista en drets digitals, les autoritats no poden vigilar els missatges de tots els ciutadans "per si de cas":
La protecció dels menors és prioritària, però la vigilància de les comunicacions ha de partir d'una sospita concreta i mantenir l'autorització judicial; no pot convertir-se en una inspecció generalitzada de tots els missatges.
I recorda que, "segons l'article 18.3 de la Constitució, només es pot trencar el secret de les comunicacions en cas de consentiment o d'autorització judicial".
El passat mes d'abril, aquest permís per observar missatges i posts va caducar i el dia 9 de juliol va arribar al Parlament Europeu per decidir si es prorrogava o no.
El Chat Control fa 5 anys que funciona
En la votació del passat dia 9, el que va tirar endavant és que aquest permís es prorrogués fins al 2028. Per tant, no va ser un pas més en aquest "Chat Control", sinó que es va aprovar que tot continués com fins ara.
Una altra condició, a més, és que en cap cas la Unió Europea té accés als xats privats dels ciutadans. En tot cas, són les plataformes les que hi tenen accés.
Per tant, és fals que la Unió Europea avanci cap al control dels xats privats entre els ciutadans. De moment, tot queda igual.
De fet, en la votació del dia 9 al Parlament Europeu es va aprovar una esmena restrictiva d'aquest control voluntari per deixar per escrit que les plataformes no puguin llegir missatges xifrats d'extrem a extrem com en el cas dels whatsapps.
Ara, aquesta esmena l'ha de votar el Consell Europeu, format pels caps d'estat i de govern dels 27.
L'"escàndol" al Parlament Europeu
Una altra línia dels continguts crítics amb el que ha passat els darrers dies assenyala que el permís a les plataformes per supervisar continguts va tirar endavant encara que la majoria de diputats del Parlament Europeu hi van votar en contra.
Això és cert.
En la votació per si es prolongava el permís per analitzar els xats privats, el resultat va ser de 314 vots en contra, 276 a favor i 17 abstencions. Un total de 607 vots dels 720 eurodiputats; 113, per tant, no hi eren.
Com és que va tirar endavant el control de xats si hi van votar més diputats en contra que a favor?
Perquè el que es votava era si es canviava un posicionament del Consell Europeu (a favor de l'anàlisi dels xats), i per canviar el posicionament del Consell Europeu cal una majoria absoluta. Per tant, calien 360 diputats.
També és cert que al març el Parlament ja va aprovar una pròrroga del Chat Control més restrictiva, però que aquesta postura es va encallar pel desacord amb el Consell Europeu.
Una interpretació que s'ha fet és que aquesta votació es va forçar fer-la els últims dies hàbils abans de les vacances, comptant que molts eurodiputats ja no hi serien i, per tant, seria més senzill tirar-la endavant.
El Parlament Europeu, però, apunta que les sessions a l'Europarlament s'acaben el 27 de juliol i fins llavors hi ha tota mena d'activitat parlamentària.
El Chat Control 2.0
Des d'XNet i altres entitats de defensa dels drets digitals s'ha advertit aquests dies que s'està fent soroll, ara que no hi ha hagut cap canvi en la legislació europea, i precisament ara, que no és el moment.
Segons expliquen des d'aquesta organització, el veritable combat s'està donant en la negociació de l'anomenat Chat Control 2.0. Segons els activistes pels drets digitals, aquesta negociació pretén fer obligatoris els controls dels xats privats i generalitzar la vigilància institucional a través de les plataformes tecnològiques.
Fins ara, el cert és que el Chat Control 2.0 pretén convertir en legislació europea consolidada el sistema de detecció de contingut d'abús infantil.
El que ha transcendit fins ara és que el Chat Control 2.0 està en negociació entre els estats membres i el Parlament, i que es trobaria encallada.
A grans trets, el Parlament aposta per limitar més el control dels xats –deixar-ne fora els xifratges d'extrem a extrem (whatsapps)–, no vol monitoratges generalitzats i exigeix que calguin ordres de detecció basades en sospites raonables i limitades en el temps.
El Consell Europeu, per la seva banda, apostaria per un text més agressiu –obligant les plataformes a mitigar els riscos a les seves xarxes– poder exigir mesures concretes i que continuï l'escaneig voluntari als usuaris sense necessitat d'ordres o sospites concretes.
XNet recorda que, abans d'aprovar-se el mal anomenat Chat Control 1.0, la lluita de les organitzacions pels drets digitals, les empreses emergents tecnològiques i l'activisme va permetre rebaixar les pretensions inicials de les institucions europees.
Els resultats de Chat Control
Un aspecte del control de les plataformes sobre els usuaris que podria justificar o condemnar l'aplicació són els resultats que ha donat.
Però tampoc aquí hi ha acord.
La Comissió Europea i les plataformes, per la seva banda, han presentat informes anuals segons els quals s'ha intervingut sobre més de 6 milions d'arxius d'abús sexual infantil i s'han suspès prop de 3 milions de comptes i perfils que els difonien.
En canvi, les entitats de defensa dels drets digitals, com ara European Digital Rights, avisen que consolidar aquest precedent de vigilància, encara que sigui voluntària, permet generar estructures que després es poden fer servir amb objectius menys lloables que la persecució de la pornografia infantil.
A banda de les ONG, les crítiques a Chat Control també s'han elevat des del Supervisor Europeu de Protecció de Dades, que ha avisat dels perills de la vigilància massiva i de traspassar límits proporcionals.
També alerten que termes com "risc significatiu" o "sospita raonable", inclosos al Chat Control, són massa genèrics i caldria delimitar-los molt més.
En resum, el Chat Control 1.0 només s'ha prorrogat i manté les coses tal com estaven el 2021.
Mentrestant, el Chat Control 2.0 està en negociacions i és el camp de batalla entre la voluntat reguladora i relativa a la seguretat de les institucions europees i la de l'activisme pels drets digitals, amb les plataformes tecnològiques de fons criticant tot el que representi una regulació de la seva activitat.
