Les fotos més virals del Mundial es fan des del sofà de casa
Més enllà dels gols i els resultats, durant aquest Mundial també hi ha hagut una petita revolució en la manera de fotografiar l'esport, fer-ho sense trepitjar l'estadi.
Les imatges més virals i comentades de la competició no s'han captat a peu de gespa ni des de la graderia. Les ha fet Florence Pernet, una fotògrafa francesa, sense moure's del sofà de casa seva.
Pernet, que ha cobert Jocs Olímpics i ha treballat per a marques com Nike i Adidas, no ha aconseguit acreditació per fotografiar cap partit del Mundial. Lluny de renunciar-hi, ha convertit aquesta limitació en un una oportunitat per entrenar la creativitat.
"No tinc acreditació, però tinc el meu televisor i la meva visió pròpia", escrivia en presentar una sèrie d'imatges on la pantalla, la brillantor, les interferències i la textura del televisor formen part de la fotografia tant com el mateix partit.
Una tècnica dels anys 70
La proposta beu directament de la sèrie "Screen Time" del fotògraf nord-americà Matthew Johnson, que retrata grans esdeveniments populars a través del televisor. En el seu cas, la gira LUX de Rosalía, la Super Bowl de Bad Bunny o altres retransmissions multitudinàries acaben transformades en imatges que s'acosten més a l'art plàstic que a la fotografia documental.
També recorda la tècnica que el fotògraf belga Harry Gruyaert va fer als anys setanta, quan va fotografiar el Jocs Olímpics de Múnic a través del televisor, convertint les limitacions tècniques en una forma d'expressió.
Al seu compte d'Instagram, Gruyaert explica que quan vivia a Londres, a principis dels anys setanta, tenia un televisor ben curiós a casa. Manipulant l'antena i ajustant els controls, de sobte aconseguia uns colors fascinants: "Això em va portar a passar un parell de mesos seguint les últimes notícies en directe –des dels primers vols de l'Apollo fins als Jocs Olímpics de Múnic–, així com sèries i anuncis de televisió nord-americans i anglesos".
Aquella experiència em va fer veure el món d'una altra manera i qüestionar la influència global, cada vegada més gran, de la televisió arreu del planeta.
Una nova moda
Ara s'ha generat tot un moviment de fotògrafs que, com que no poden aconseguir acreditació, fan les fotos des de casa seva.
La tendència ha captat l'atenció de clubs com la Juventus, i de futbolistes. El francès Michael Olise, per exemple, ha arribat a deixar al seu perfil d'Instagram únicament fotografies que Lukas Korschan li ha fet amb la mateixa tècnica.
Un debat sobre l'accés als grans esdeveniments
L'èxit d'aquestes imatges també ha reobert un debat dins del fotoperiodisme esportiu. Per a alguns, és una mostra de creativitat i de la capacitat de reinventar-se davant les limitacions.
Per a d'altres, és la conseqüència d'un problema més profund: cada vegada és més difícil que els fotògrafs independents aconsegueixin acreditacions per cobrir grans competicions.
Alguns professionals denuncien que l'accés als esdeveniments esportius s'ha anat restringint i que, en paral·lel, es dona més protagonisme a perfils amb una forta presència a les xarxes socials, que treballen com a influencers.
Mentrestant, hi ha fotògrafs acreditats que continuen oferint una mirada imprescindible des de dins dels estadis. Professionals com els catalans David Ramos, de l'agència Getty, i la fotògrafa freelance Raquel Alvarado, que segueix Lamine Yamal per a l'agència que en gestiona la imatge. Tots dos han deixat algunes de les imatges més potents del torneig des de la gespa.
Altres, com el mexicà Santi Garcés, han aprofitat per enfocar què passa fora del camp i retratar l'altra gran protagonista de qualsevol competició: l'afició.
