La sentència del TJUE podria agreujar l'enfrontament entre Suprem i Constitucional per l'amnistia

La contundent sentència de la justícia europea avalant l'amnistia podria agreujar encara més el conflicte entre els dos tribunals espanyols, que ara haurien de moure fitxa. El Suprem i el Constitucional, amb postures enfrontades sobre la llei d'amnistia i, enmig, el futur dels inhabilitats i els exiliats.

D'una banda, el Tribunal Constitucional (TC), que té pendent resoldre els recursos de Puigdemont, Comín, Puig, Junqueras, Romeva, Bassa i Turull. De l'altra, el Suprem (TS), que s'ha negat a amnistiar el delicte de malversació.

Què passaria si tornés Puigdemont?

Una possible tornada de Puigdemont podria forçar la situació i desbloquejar-la? Ho preguntem a dos juristes especialitzats en Dret Constitucional. Un d'ells, el catedràtic de la Universitat de Sevilla Javier Pérez Royo: "Jo crec que Puigdemont hauria de tornar, arriscar-se per si el detenen, després de les dues sentències, la del Constitucional i el TJUE, això obliga el Suprem a actuar i també obliga el TC a enfrontar-se a aquesta responsabilitat."

Una situació de conflicte entre els dos tribunals –el TC i el TS– que no és nova, segons explica la professora de Dret Constitucional de la Universitat Internacional Montserrat Nebrera: "L'enfrontament entre el TC i TS és atàvic, pràcticament des de l'inici de la seva trajectòria; cadascun d'aquests tribunals s'ha trobat amb problemes específics en la interpretació de la protecció dels drets fonamentals."

Quines són les postures enfrontades del TC i el Suprem?

Pel TC, l'amnistia és constitucional i ho ha dit en una desena de resolucions; la principal, i que blinda jurídicament la norma, és la que va respondre negativament al recurs del PP el juny del 2025. El recurs del Partit Popular va ser presentat per una cinquantena de diputats.

Aquella és la resolució matriu en què el TC va plantejar els arguments nuclears que van fixar doctrina: va determinar que l'amnistia no està prohibida per la Constitució espanyola i avalava el seu esperit de reconciliació. Una sentència de la qual es fa ressò el Tribunal de Justícia Europeu de Luxemburg aquest dijous.

Per tant, segons el catedràtic de Dret Constitucional Pérez Royo, al Suprem se li han acabat les opcions per no aplicar l'amnistia: "Jurídicament ja s'ha dit l'última paraula. Són dos òrgans, que són els màxims en el dret intern espanyol, el TC, i en el dret europeu, el TJUE. Per tant, el Suprem no hi pot dir res, ha d'acatar la llei, tal com ha estat interpretada pel TC."

En canvi, fonts del Suprem, diuen que la decisió europea no els afecta. El TJUE va rebutjar l'argument que les despeses de l'1-O afectessin els interessos financers de la Unió Europea, però el Suprem en planteja un altre de diferent sobre aquest assumpte. Segons els jutges Manuel Marchena i Pablo Llarena, els líders independentistes es van lucrar econòmicament i, per això, no els van amnistiar el delicte de malversació. Això, ara els podria donar marge per fer una consulta al TJUE, tal com explica la professora de Dret Constitucional Montserrat Nebrera.

Aquesta és ara l'escletxa que tindria el Suprem per allargar el procés, però de moment guarda silenci sobre els seus pròxims moviments.