Els testimonis del Salvador, la Maria i el Víctor, persones grans a qui el coronavirus ha marcat la vida, a "Primera línia"
Alguns dels protagonistes
Salvador Ribes, de Sabadell, es va trobar malament i va donar positiu en Covid-19. Tot sol, a l'hospital, va pensar que no tornaria a veure els seus fills i els seus nets. Després d'estar ingressat quinze dies, la setmana que li van donar l'alta va fer 87 anys: "Vaig poder celebrar-ho a casa amb un pastís, tots plegats. Vaig poder bufar les espelmes i això a mi em va fer despertar una ànsia de viure. Jo que he passat per dos infarts, per una intervenció de vesícula, per operacions de cataractes..., vaig pensar: 'Has de claudicar per aquest coronavirus? No, no'. Animo la gent que tingui ganes de viure que, si jo ho he aconseguit, també ho pot aconseguir una altra persona, s'ha de ser valent."
Maria Vilalta, de la Selva del Camp, té 87 anys i viu sola a casa. Va néixer pagesa, diu que encara se'n sent. La seva rutina és llevar-se d'hora, posar Ràdio Estel i resar el rosari, les laudes de Montserrat i sentir les notícies a les 8. Té dos fills, cinc nets i dos besnets. "Ai, quines ganes que tinc que s'acabi això, enyoro tant la canalla, i poder anar al tros, fins a l'hort de ca la filla, a veure aquelles floretes i donar un tombet per allí. El que més em fa falta és el sol i poder caminar. I poder veure els besnets. Els sento cada dia que parlem per telèfon i m'expliquen el que fan, el que han fet, el que faran... Al petit li va caure una dent l'altre dia i jo li deia: ‘Posa-la sota el coixí, a veure si ve l'angelet a buscar-la, que ara està malament, tot això...'."
Víctor Oliveras, del barri de Gràcia de Barcelona, té 65 anys. Vivia a Castellbisbal, però fa 5 anys va començar a tenir símptomes d'Alzheimer i ara, durant la pandèmia, viu amb la seva germana. A causa del confinament, no pot anar al taller de memòria que organitza l'Associació de Malalts d'Alzheimer del Baix Llobregat: "El centre ens ajuda molt, tant a nivell emocional com terapèutic. I trobes altra gent que també té Alzheimer. El meu pare també va morir d'això i coneixem bé la malaltia. No pensem en el demà." I a les vuit del vespre, el Víctor surt al balcó a aplaudir i a ballar al ritme de la música que posa un veí.
El programa
Des d'aquesta setmana, "Primera línia" ha ampliat la seva orientació. A part de donar veu com fins ara al personal sanitari, de neteja, de transports, de serveis d'emergències i de seguretat, entre altres, ofereix capítols temàtics sobre col·lectius als quals el coronavirus ha marcat de forma especial la vida. Aquesta setmana mostra com han viscut i viuen les persones més grans una epidèmia de la qual han estat les víctimes principals: el testimoni dels avis i àvies que han viscut el confinament a casa seva, en soledat o acompanyats de la família, i també dels que han passat aquests dies tan difícils a la residència on viuen; dels que han perdut la dona o el marit, els que han estat ingressats en hospitals, els que es comuniquen per videoconferència amb els familiars o els que ajuden altres persones afectades sense que importi l'edat.
Amb aquests capítols temàtics, "Primera línia" s'acostarà, en setmanes successives, a les experiències dels altres protagonistes de l'epidèmia de Covid-19. La setmana que ve, el programa donarà veu a persones que pateixen l'emergència social provocada per l'impacte del coronavirus. L'objectiu és donar a conèixer, de primera mà, les seves experiències i escoltar les seves reflexions. Per això, l'espai mantindrà la seva fórmula, amb un mosaic de testimonis personals.
Cada dimarts i cada dijous, després del "TN vespre", "Primera línia" explora les primeres conseqüències de la crisi del coronavirus, a partir de testimonis personals enregistrats pels mateixos afectats i enviats al telèfon del programa, el 667 373 452. El programa, produït pel departament de Nous Formats de TV3, és elaborat íntegrament en règim de teletreball des del confinament de cadascun dels membres de l'equip.
#PrimeraLíniaTV3